info@OxfamIntermon.org | 902 330 331 | 933 780 165

FAQS

Capçalera Avançadores. Avança amb elles. Transforma el món.

Huellas que no callan

A Colòmbia la violència sexual contra les dones és una estratègia de guerra habitual, sistemàtica i a més invisible: encara que afecta a mig milió de colombianes, amb prou feines existeixen judicis ni condemnes. Aquestes dones lluiten ara contra la impunitat, reclamen els seus drets i són les que de debò construeixen una societat de justícia, igualtat i pau.

LUZ MARINA BERNAL. 54 años. Madres de Soacha

LUZ MARINA BERNAL. 54 años. Madres de Soacha

Leonardo Porras va desaparèixer el 8 de gener de 2008 a la ciutat de Soacha. Vuit mesos més tard, va aparèixer en una fossa comuna a set-cents quilòmetres. A la seva mare Luz Marina Bernal li van dir que el noi era cap d'un grup guerriller i que havia mort mentre atacava a l'Exèrcit. Però Leonardo, de 26 anys, tenia una discapacitat mental de naixement, no sabia llegir ni escriure i tenia mig cos paralitzat.
Va ser un dels casos que va destapar l'escàndol dels “falsos positius”. Membres de l'Exèrcit colombià enganyaven a joves, els traslladaven d'un costat a un altre del país, els assassinaven i els presentaven vestits de guerrillers per simular morts en combat i aconseguir així ascensos i recompenses. Hi ha denúncies per 4.716 víctimes executades per les forces públiques de manera extrajudicial a Colòmbia.
Luz Marina Bernal i altres mares de nois assassinats de la mateixa manera van formar el grup de les dinou Mares de Soacha. Exigeixen judicis, organitzen manifestacions i per això sofreixen atacs.
“La impunitat ens emmalalteix, ens mata de tristesa, però seguim vivint perquè els nostres fills no hagin mort en va. En denunciar els seus casos, aconseguim salvar moltes altres vides”, diu Luz Marina.

Exigeixen judicis, organitzen manifestacions, reben el suport d'organismes internacionals de drets humans, fan gires pel món denunciant els casos, fiquen el dit en nafres molt profundes fins al cor de l'Exèrcit i l'Estat colombià. Les Mares fan molt soroll. Per això Luz Marina i les seves companyes reben amenaces de mort a la seva pròpia casa i per això les vigilen, les persegueixen i de vegades les ataquen pel carrer.

LUZ MARINA BERNAL. 54 años. Madres de Soacha

LUZ MARINA BERNAL. 54 años. Madres de Soacha

MARÍA LUCELY DURANGO Madres de la Candelaria
MARÍA LUCELY DURANGO Madres de la CandelariaMARÍA LUCELY DURANGO Madres de la CandelariaMARÍA LUCELY DURANGO Madres de la Candelaria

MARÍA LUCELY DURANGO Madres de la Candelaria

María Lucely Durango és una de les vint-i-set dones que teixeix ninots al Parc de la Vida de Medellín. Teixeixen ninots que representen als seus familiars desapareguts o assassinats, i les vesteixen amb la roba que portaven quan els van assassinar o els van fer desaparèixer. El seu porta toga i birret. Perquè al seu fill de 17 anys el van assassinar als pocs dies de graduar-se, quan va creuar sense adonar-se una de les fronteres invisibles entre les bandes de Medellín.

"Què faig jo posant-li les robes del meu fill a un ninot, si hauria d'estar posant-les-hi a ell", diu Durango.

 Teixir el primer ninot és una prova molt dura. A poc a poc teixeixen el dol, teixeixen una memòria més suportable, teixeixen i parlen, teixeixen i s'escolten, teixeixen i creen projectes de justícia i memòria.

OLGA NEICY GÓMEZ Vamos mujer
Olga Neicy Gómez i les seves companyes vivien un espant mut: en una regió assotada pel conflicte, les dones sofrien una violència brutal de la qual mai es deia res. En totes les famílies hi ha algun actor armat, explica Olga, ja sigui un guerriller, un paramilitar, un soldat. I els atacs i les represàlies cauen sovint sobre elles, com a objectius indirectes però víctimes en carn viva: violacions, tortures, assassinats.
"Hem resistit a la violència", diu Olga.

OLGA NEICY GÓMEZ Vamos mujer

D'aquests crims no se’n parlava. Per temor a les represàlies i pel silenci que s'estén en el cas de la violència sexual, exercida per estranys però també per familiars.
Les militants de Vamos Mujer van trencar el silenci. Es van manifestar vestides de negre, van organitzar marxes, van escriure comunicats i van denunciar la impunitat dels seus agressors. També es van reunir per explicar els seus casos, per “deixar anar tot aquest dolor reprimit”, per recolzar-se, fins i tot per engegar projectes d'agricultura, projectes d'una nova vida més autònoma i més lliure.

ANA SECUE Líder indígena nasa
ANA SECUE Líder indígena nasa
Ana Secue va ser tres vegades governadora de la reserva indígena Huellas Caloto, a la vall del Cauca. Els nasas viuen en un territori assotat pels combats entre les guerrilles i l'Exèrcit, plagada de cultius de coca i marihuana, solcada per les rutes del narcotràfic. A les seves terres s'entrellacen totes les violències de Colòmbia.
Al  2002 els pobles originaris de la vall del Cauca van organitzar la sorprenent Guàrdia Indígena: uns cossos de pau, formats per homes, dones, nens, nenes, ancians i ancianes, que recorren el territori per encarar-se amb els combatents i expulsar-los. La seva única arma és un bastó tradicional: el símbol de l'autoritat moral dels indígenes.
"A les nostres terres no volem guerrillers, ni paramilitars ni soldats ni res", diu Secue.

“Ens ataquen pertot arreu”, diu Secue. Enmig d'atemptats, combats i matances, els indígenes van desenvolupar amb èxit uns impressionants actes de resistència pacífica. “Ells tenen bombes i artilleria. Nosaltres tenim la ràbia i la raó”, diu Secue.

OLGA NEICY GÓMEZ Vamos mujer

Violència sexual: generalitzada, sistemàtica, impune

La violència sexual contra les dones la practiquen tots els grups armats de Colòmbia, tant els il•legals com els legals. Així ho va sentenciar la Cort Constitucional l’any 2008. La violència sexual contra les dones és una estratègia de guerra. Així ho va detallar el Centre Nacional de Memòria Històrica, l’any 2012. S'utilitza per destruir a les dones capdavanteres, a les quals encapçalen moviments polítics, comunitats indígenes, associacions de víctimes, organitzacions de drets humans, a qualsevol que s'enfronti als paramilitars, les guerrilles o fins i tot les forces públiques.

I la violència sexual contra les dones queda impune. Entre 2001 i 2009, 489.687 colombianes van patir aquests atacs dins del conflicte armat, segons un estudi d'Oxfam-Intermón i la Casa de la Dona. La Cort Constitucional va seleccionar 183 casos de violència sexual, els més greus i evidents, i va ordenar a la Fiscalia que els investigués de manera prioritària. Al cap de cinc anys, aquest és el resultat: tres sentències.

La violència quotidiana és molt més abundant, però l'estudi solament enumera casos relacionats amb la guerra: violació, prostitució forçada, embaràs forçat, avortament forçat, esterilització forçada, assetjament sexual, serveis domèstics forçats i regulació de la vida social.

El 82% de les víctimes no van denunciar, per temor a represàlies i per una desconfiança profunda en les institucions, que no investiguen, es resisteixen a atendre aquestes denúncies, qüestionen a les víctimes i no els proporcionen suport. Les que sí que van fer el pas veuen ara com les seves denúncies acumulen teranyines. La Cort Constitucional va seleccionar 183 casos de violència sexual, els més greus i evidents, i va ordenar a la Fiscalia que els investigués de manera prioritària. Al cap de cinc anys, aquest és el resultat: tres sentències.

Documental: Huellas que no callan 

Més de 50 anys de conflicte armat a Colòmbia on les dones han estat les víctimes més silenciades. El fill de Luz Marina Vernal va ser segrestat i assassinat extrajudicialment per l'exèrcit colombià, Ana Secue és lideresa indígena que lluita contra els actors armats pel dret a la seva terra, Maria Lucely Durango va perdre al seu fill quan els narcos de la comuna 13 a Medellín el van assassinar i Olga Neicy Gómez representa a dones afrocolombianes víctimes de violacions i desplaçaments.

Un recorregut testimonial per la història i la lluita d'aquestes dones en un context on la violència és la dinàmica quotidiana de la resolució de tots els conflictes. Adonar-se de la diversitat de violacions a la qual està sotmesa la dona urbana, afrocolombiana i indígena a Colòmbia.

Necessitem el teu compromís. Suma't a Avançadores