info@OxfamIntermon.org | 902 330 331 | 933 780 165

FAQS

19/06/2017

Día Mundial del Refugiat (20 de juny)

Oxfam Intermón denuncia que el Govern espanyol posa moltes traves a l'agrupació familiar de refugiats

  • El reagrupament familiar és una de les escasses vies segures i legals per a les persones refugiades. Els governs europeus van concedir el 2015 només 78.772 visats per raons familiars. L'espanyol, 327.
  •  Del gairebé milió de persones que van creuar l'Egeu a 2015 (últim any del qual hi ha informació), moltes van fer aquest perillós viatge per reunir-se amb els seus familiars
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón

L'informe d'Oxfam Intermón sobre reagrupació familiar descriu com els obstacles administratius, la manca d'informació, una definició de familiar molt limitada i les polítiques discriminatòries de l'acord UE-Turquia obliguen a les famílies a separar-se.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Les polítiques migratòries europees estan sent molt dures per a les famílies, per a les que resulta molt complicat reunir-se després d’haver-se vist obligades a fugir dels seus països.

Les polítiques migratòries europees estan sent molt dures per a les famílies, per a les que resulta molt complicat reunir-se després d’haver-se vist obligades a fugir dels seus països. L'informe d'Oxfam Intermón sobre reagrupació familiar descriu com els obstacles administratius, la manca d'informació, una definició de familiar molt limitada i les polítiques discriminatòries de l'acord UE-Turquia obliguen a les famílies a separar-se.

El 2015, gairebé un milió de persones van creuar el mar Egeu fugint de la persecució o buscant una vida millor. Moltes d'aquestes persones van fer aquest perillós viatge per reunir-se amb els seus familiars. La del 2015 és l'última dada que la UE ha fet pública. Els informes sobre les arribades a Grècia a principis de 2016 indiquen que gairebé el 44% les persones enquestades procedents de Síria i el 20% de les procedents de l'Afganistan intentaven reunir-se amb la família en un país europeu. No obstant això, en aquest mateix any els governs europeus només van concedir 78.772 visats per raons familiars als que havien arribat a Grècia.

"La frustració de no poder reunir-se amb les seves famílies ha provocat que milers de persones emprenguin perillosos viatges que les exposen a abusos i explotació per part de contrabandistes i traficants", afirma José María Vera, director general d'Oxfam Intermón. "La migració forçosa allunya als nens i nenes de les seves mares, pares i avis, separa germans, obliga a les parelles a viure separades i destrueix les xarxes familiars extenses".

Espanya és un dels països europeus que posa traves perquè les famílies puguin reunir-se. Segons les últimes dades facilitades pel Govern, de 2011 a 2015 només van arribar a Espanya 1.190 persones (327 en 2015) a través del mecanisme de l'extensió familiar, que és un una de les escasses vies legals i segures[i] que tenen els refugiats per arribar al seu destí. Això vol dir que només el 4% de les persones que van arribar a Espanya com a sol·licitants de protecció internacional van poder entrar a Espanya a través d'aquesta via. La resta (28.073 persones, el que equival al 96%) va haver de posar en risc la seva vida per arribar a Espanya.

Només hi ha dades ni informació actualitzada per part del Govern. Les últimes dades sobre extensions familiars són de 2015, per tant no és possible saber a dia d'avui quantes sol·licituds ha hagut i quantes s'han concedit. Tampoc es pot saber les vies que estan emprant les persones per poder-se agrupar amb les seves famílies i quant de temps els està portant fer-ho. "Les dades són fonamentals per exigir la rendició de comptes a l'administració, i és clau comprovar la voluntat política del Govern davant la unitat familiar" assenyala Vera. A causa d'aquesta manca d'informació, Oxfam Intermón presentarà una demanda formal d'informació davant els Ministeris implicats (Interior i Exteriors), acollint-se a la Llei de Transparència). En cas d'esgotar la via administrativa, Oxfam Intermón valorarà iniciar la via judicial.

L'agrupació familiar és una via segura i legal per a refugiats que podria evitar que moltes persones, inclosos menors, es juguin la vida a perillosos viatges acudint a màfies i traficants. Així i tot, hi ha diverses traves que dificulten que les famílies puguin trobar-se en territori espanyol, la qual cosa demostra que el Govern segueix prioritzant els objectius de control migratori enfront de la protecció de la unitat familiar i els interessos del menor.

Per què arriben tan poques persones?

A Espanya, l'agrupació familiar és molt complicada per diversos motius:

  • Una definició tan limitant que trenca famílies. Segons el que dicta la Llei d'Asil, només es poden beneficiar de l'extensió familiar els cònjuges sempre que tinguin la mateixa nacionalitat i els fills menors, deixant fora d'aquesta via als fills majors d'edat o altres familiars. Encara s'inclou una clàusula que permet l'extensió familiar quan s'aconsegueix demostrar la dependència i la convivència prèvies al país d'origen, en la pràctica no sempre es posa en pràctica aquesta excepció.
  • No hi ha Reglament de la Llei d'Asil. Aquest reglament, que permetria resoldre importants llacunes per fer efectiva l'agrupació familiar, està pendent des de fa set anys quan es va aprovar la Llei d'Asil. El període de sis mesos que dictava la llei per desenvolupar-lo va caducar fa molt de temps, contravenint així aquesta llei.
  • Ambaixades i consolats no estan obligades a atendre les sol·licituds d'asil. Que no estigui aprovat aquest reglament implica, entre altres coses que està pendent determinar quin és el paper de les ambaixades i consolats, que a dia d'avui no estan obligades a atendre les sol·licituds d'asil. Les ambaixades sí estan obligades a tramitar els visats dels familiars que estan en un altre país i que estan pendents de reunir-se amb un familiar que ha sol·licitat l'extensió a Espanya. No obstant això, que el tràmit d'aquests visats sigui més o menys ràpid queda en mans dels ambaixadors.
  • Més d'un any d'espera. Els procediments són poc àgils i efectius i l'administració segueix reticent a crear mecanismes urgents per a casos d'extensió familiar[ii]. El temps del procés, des que s'inicia el tràmit i fins que es produeix la unió, supera l'any, i imposa una gran càrrega burocràtica. Mentre s'allarga innecessàriament el procés, hi ha famílies esperant, en molts casos en contextos d'alt nivell d'estrès i vulnerabilitat.
  • No hi ha un procediment urgent per agrupar les famílies. Tot i poder estar enfrontats a situacions extremes, incloent situacions de menors no acompanyats, l'administració no ha creat un mecanisme exprés que permeti l'agrupació amb més celeritat ni que aquest tipus de casos tinguin més prioritat,

Recomanacions d'Oxfam Intermón:

Als governs de Grècia i altres Estats membres de la UE:

  • Complir amb les seves obligacions de protegir el dret a la vida familiar dels refugiats i els migrants adoptant les següents mesures.
  • Revisar i revertir de forma immediata polítiques i pràctiques com les aplicades després de l'acord UE-Turquia, que impedeixen que les famílies es reuneixin.
  • Incrementar el seguiment dels procediments de recepció i identificació, asil i reagrupació familiar per a assegurar que s'implementen de forma ràpida i efectiva per mantenir a les famílies unides.

Al Govern espanyol:

  • Ampliar la definició d'unitat familiar perquè inclogui altres membres més enllà dels cònjuges i els menors, inclosos els fills majors d'edat.
  • Eliminar les restriccions de convivència prèvia i entendre la dependència des d'una visió àmplia i no exclusivament econòmica.
  • Eliminar el fet que només es poden acollir a l'extensió a aquells que siguin només de la mateixa nacionalitat, almenys fins que es desenvolupi el reglament referit a l'art 41 sobre reagrupació familiar.
  • Desenvolupar el Reglament de la Llei d'Asil per aclarir les qüestions relacionades amb l'agrupació familiar.
  • En cas que se segueixi posposant l'elaboració del Reglament, el Ministeri d'Exteriors hauria d'elaborar un protocol clar sobre el procediment a dur a terme per ambaixades i consolats evitant així les traves que s'estan posant des d'aquests òrgans.
  • Publicar amb major celeritat les dades referents a l'asil i particularment a l'agrupació familiar desglossant tots els mecanismes pels quals es pot sol·licitar aquest tràmit.
  • Crear un procediment d'urgència per a aquells casos en què es necessita reagrupar la família de manera ràpida davant perill de les seves vides.
  • Reduir les traves burocràtiques i els innecessaris temps que estan portant des de l'inici de la sol·licitud fins al trasllat efectiu.
  • L'administració ha de flexibilitzar els criteris pels quals una família pot beneficiar-se d'aquests mecanismes responent a la realitat de les famílies que s'estan creant al llarg del trànsit.

Notes:

L'informe sobre situació de refugiats que tenen famílies separades en els camps grecs està basat en focus grups i entrevistes a 80 persones de 4 camps diferents, en els quals hi ha homes, dones i nens de diferents nacionalitats.




[i]  El 2015 no va arribar cap persona mitjançant el re assentament que és una altra de les vies legals i segures per accedir a Espanya tot i el compromís de portar a 854 (724 aprovats el novembre de 2015 més els 140 del programa de 2014 pendent d'execució) . Tampoc van arribar persones a través de visats per a estudiants o visats humanitaris.

[ii]  Els tres mecanismes que funcionen a Espanya perquè una família separada pugui agrupar:

  1. Extensió familiar: una vegada que la persona resident a Espanya té protecció internacional, ja sigui com a refugiat o protecció subsidiària, podrà iniciar els tràmits per portar als seus familiars però hauran de complir amb criteris definits en l'art 40 de la Llei d'Asil .
  2. Reagrupament familiar: aquesta figura permet que aquells que tinguin la protecció internacional concedida a Espanya puguin agrupar a la seva família quan aquesta sigui de diferent nacionalitat. Si és el cas, es podran beneficiar de permís de residència i de treball amb la mateixa validesa a la de la persona re agrupant.
  3. A través de la directiva Dublín III: permet a un sol·licitant d'asil en un país de la UE (com Grècia) demanar a un altre membre estat (Espanya en aquest cas) que es faci càrrec de la sol·licitud d'asil.