info@OxfamIntermon.org | 902 330 331 | 933 780 165

FAQS

Grans Reportatges de Periodisme Compromès

A Oxfam Intermón apostem per un Periodisme Compromès. En aquest marc, iniciem una sèrie de reportatges amb la publicació Jot Down a través dels quals pretenem visibilitzar la realitat que intentem canviar dia a dia.

La guionista i directora de cinema Ángeles González-Sinde va viatjar a Mauritània, un país de contrastos que ocupa el lloc 159 de 187 països en l'índex de desenvolupament humà, amb una població de tan sols 3,5 milions de persones i en el qual el 46% de la població és pobre, però que té un creixement d'un 6% anual. Malgrat ser un país amb grans recursos naturals, un ric subsòl amb mines de ferro i altres minerals o un extraordinari calador de pesca, la falta de compromís per part de l'Estat, la degradació de les condicions i factors de producció, els impactes climàtics recurrents, la incoherència de polítiques i el mal govern limiten el desenvolupament i contribueixen a l'augment de la desigualtat. Per això el paper de la cooperació en col·laboració amb les comunitats és crucial.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón

Aminata Ndiay recollint albergínies de la seva parcel·la a l'hort comunitari de la comunitat de Kagnadé (Mauritània), és integrant de la cooperativa de dones camperoles que promouen la construcció d'horts per alimentar les seves famílies.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Mauritània, la pobresa innecessària per Ángeles González-Sinde (Maig 2014)

Logotipo Jot Down. Grandes reportjes de periodismo comprometido

Malgrat que Mauritània compta amb una població de tan sols 3,5 milions de persones i disposa d'importants recursos naturals, un 46% de la població viu sota el llindar de la pobresa. La guionista i directora de cinema Ángeles González-Sinde va viatjar amb Jot Down a aquest país per comprovar la capacitat d'adaptació de la població mauritana qui, amb suport de les ONG locals i la cooperació internacional, impulsen innovadores propostes com una factoria de iogurt pasteuritzat a Tethiane que ja ha superat totes les expectatives.

Ángeles González-Sinde relata la seva experiència en el reportatge "Mauritània, la pobresa innecessària", en el marc de la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès, que comença així: "Creuem molts quilòmetres travessant un paisatge que no pot ser més atractiu. És aquesta sabana africana que hem vist de nens en les pel·lícules. No hi ha camí i només falta Orzowei per complir la nostra fantasia aventurera d'europeus. En el seient del davant Nalla Gaye riu i ens fa riure quan ens explica com va aconseguir aprimar-se un estiu que la seva dona el va deixar sol a casa a càrrec dels nens. Corria d'un costat a un altre intentant arribar a tot: l'oficina, la compra, la cuina, la neteja..." Segueix llegint.

Etiòpia, aigua que rega la salut i l'educació per Álvaro Corazón Rural (Maig 2014)

Malgrat el creixement econòmic d'Etiòpia en els últims anys, gran part de part do població no té accès a serveis bàsics com la llum o l'aigua potable. El periodista Álvaro Corazón Rural va viatjar amb Jot Down al país per comprovar com les comunitats rurals de la regió d'Oròmia accedeixen a aigua gràcies a una canonada que proveeix de suministrament a unes 40.000 persones en 10 comunitats. Aquesta infraestructura no només serveix per prevenir enfermetats relacionades amb l'aigua, sino que allibera temps per l'educació i la lluita contra la pobresa. 

Álvaro Corazón Rural explica aquestaa experiència al reportatge "Etiòpia, aigua que rega la salut i l'educació" , en el marc de la sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès. Comença així: “Sinta, el taxista que me enseña Addis Abeba de punta a punta, gesticula despectivamente cuando le pregunto por el pasado. «¡Ahora estamos bien!», dice convencido. Quedamos muy temprano por la mañana para subir al parque de Entoto desde el que se divisa toda la capital. Tiene que ser pronto porque el motor de su Lada soviético, me explica, está hecho para el frío y a determinadas temperaturas hay cuestas que no sube.” Segueix llegint.

La nadadora entre els tigres per Ander Izaguirre (Noviembre 2013)

El periodista Ander Izagirre ha viatjat amb Jot Down a Colòmbia per recollir els testimonis de les víctimes i comprovar com la violència sexual cap a les dones "s'intensifica i agreuja  en un context de conflicte armat". A totes elles les uneix l'element comú d'haver patit la violència, i sobretot, la capacitat d'haver superat el dolor personal per lluitar pels seus drets, exigir justícia i organitzar-se per ajudar altres dones.

Ander Izagirre ens ho explica en la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès "La nedadora entre els tigres" (en castellà): Los paramilitares invadieron el pueblo de Condoto, robaron, torturaron, violaron, asesinaron y establecieron sus leyes. Por ejemplo: las mujeres debían cocinar para ellos, las mujeres debían lavarles la ropa, las mujeres debían quedarse en casa al ponerse el sol, las mujeres no podían vestir prendas cortas, las mujeres no podían llevar el pelo corto. Segueix llegint

Millor vagin a vendre caramels als semàfors per Bru Rovira (Octubre 2013)

Paraguai és el país més pobre de Sudamèrica. Produeix aliments per a 50 milions quan més d’1 milió dels seus habitants passa fam. La lluita per la terra i la desigual distribució (85% pertany al 2% de terratinents i empreses) són qüestions clau per entendre el que està passant en un país que està expulsant  indígenes i camperols de les seves terres per dedicar-les a sembrar soja i altres productes per a l’exportació. Les conseqüències per la població camperola són devastadores. A Oxfam Intermón treballem a Paraguay enfortint a les organitzacions camperoles, donant suport a l'agricultura familiar i fent propostes pel dret a la terra, la millora de les polítiques fiscals i la reducció de riscos de desastres.

El periodista Bru Rovira ha viajado amb Jot Down a Paraguai, on ha conogut la vida de les persones que estan lluitant per la terra i defensant els seus drets davant dels interessos econòmics i polítics sobre el recurs natural més valuós per al poble guaraní: la terra.  les fumigacions de les plantacions de soja sobre els seus camps i sobre la seva salut. També ha visitat Curuguaty, el lloc on fa poc més d’un any va haver-hi una matança que va provocar la destitució del aleshores president de Paraguai, l’ex bisbe Fernando Lugo.Ens ho explica a la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromè s. Mejor váyanse a vender caramelos en los semáforos (en castellà):

Cinco siglos después de la Conquista, una nueva colonización asalta los recursos naturales y destruye las poblaciones locales. No hay carabelas, ni armaduras, ni hombres a caballo, ni conversiones, sino tractores, pesticidas, paraísos fiscales, mercados financieros, inversores que, como Leopoldo II o los Reyes Católicos, no sabrían decir las creencias, costumbres o la lengua que hablan los hombres que habitan sus dominios. En Paraguay, la agroindustria se ha convertido en el gran negocio que fumiga y expulsa al campesino y produce enormes beneficios para el disfrute de unos cuantos; de nacionalidad, inversores. Segueix llegint

 

Síria: Ja no hi ha més Siria per Nacho Carretero (Setembre 2013)

Síria és un clar exemple de com les guerres destrossen vides. Dos milions de persones, amb noms i cognoms, cadascuna amb la seva història de dolor i patiment, han deixat el seu país i viuen com a refugiades a Jordània i Líban. El seu dia a dia es barreja entre la lluita per la supervivència i l'esperança de poder tornar algun dia al seu país. Encara que molts reconeixen que, si algun dia tornen ja mai serà el mateix. La Síria que van deixar enrere abans del conflicte ja només existirà en els seus records.

El periodista Nacho Carretero ha viatjat amb Jot Down a Jordània i el Líban, on ha conegut la situació en què viuen les persones que han buscat refugi en aquests països fugint de la guerra a Síria. El seu relat posa de manifest les dures i dramàtiques condicions en les que viu tota aquesta gent que ha hagut d'abandonar les seves cases i, sovint, han perdut familiars, amics i els seus mitjans de vida.

Carretero ha visitat el camp de refugiats de Zaatari, el segon més grande del món, on ha parlat amb homes i dones que han estat víctimes d'un conflicte que els hi ha destrossat la vida.
Ens ho explica en la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès "Síria? Ja no hi ha més Síria":

Tot va començar el 16 de febrer de l'any 2011, quan un grup d'estudiants de Daraa es va contagiar del que succeïa a Tunísia i Egipte. Amb la bandera de la primavera àrab enarborada van sortir al carrer i van omplir els murs de la ciutat amb pintades contra el règim de Bashir Al-Assad. El que va néixer com una revolta social per enderrocar una dictadura s'ha convertit en un cruent conflicte . Segueix llegint

República Dominicana: ¿on són els diners? Per Guadalupe de la Vallina (Juny 2013)

La fotògrafa Guadalupe de la Vallina ha viatjat amb Jot Down a Santo Domingo per conèixer de primera mà per què les contínues reformes fiscals al país no han contribuït a una justa redistribució dels recursos entre la societat dominicana. A la regió de San Francisco de Macorís, ha estat testimoni directe de com el comerç just contribueix a millorar la vida dels més de 1.800 productors i productores que formen la cooperativa de cacau COOPROAGRO. Ens ho explica en la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès "República Dominicana: on són els diners?":

Ho tenen tot, papi. Tenen fly, tenen party, tenen una sabrosura, tenen matèria primera, la riquesa natural d'un paradís mitològic, mà d'obra, democràcia i generacions nascudes en pau. I, no obstant això, més del 40% viu sota el llindar de la pobresa.

El 2012 el president Leonel Fernández va deixar al país un forat de gairebé 3500 milions d'euros, més d'un 8% del PIB, causat pel finançament de la seva ambiciosa campanya electoral amb fons públics i la llarga tradició llatinoamericana de corrupció estatal. Com a part del pla per a pal•liar aquest dèficit el Govern entrant, amb Danilo Medina al capdavant, va aplicar una reforma fiscal coneguda com el paquetazo. Segueix llegint.

Peu de foto: La cooperativa COOPROAGRO, que compta amb 1.800 socis i sòcies, exporta cacau de comerç just a una llarga llista de països europeus i americans. A la imatge, Maribel Villar, una de les productores de la cooperativa de la comunitat de Jaya. Assegura que gràcies al comerç just pot cobrir les necessitats de la seva família i anima a comprar aquest tipus de xocolata, ja que "els consumidors ens ajuden a nosaltres com a productors i a la comunitat a desenvolupar-se. I a més, estan consumint un producte de bona qualitat. Segueix llegint

Cal canviar la maduixa! Per Bru Rovira (Maig 2013)

Milers de dones marroquines treballen en la recollida de maduixes en unes condicions pèssimes i cobrant sous de misèria. L'aposta del Govern marroquí de triplicar la producció per a 2012, no es tradueix en una millora dels seus drets. Les jornades s'allarguen fins a 12 hores en els pics de producció, amb un únic descans de mitja hora, i amb sous que no superen els 150 euros al mes. A Oxfam Intermón donem suport, juntament amb associacions locals, a més de 20.000 treballadores perquè tinguin unes condicions laborals dignes.Si t'interessa saber més sobre aquest tema, visita el nostre projecte de protecció social de les treballadores de la maduixa al Marroc.

El periodista Bru Rovira ha viatjat amb Jot Down al Marroc per conèixer de primera mà com és la feina de les dones marroquines que recullen maduixes i com lluiten per defensar els seus drets. Ens ho explica en la nostra sèrie de Grans Reportatges de Periodisme Compromès, "Cal canviar la maduixa!".

"Cal canviar el món?" li pregunto a la Charifa al final d'una llarga entrevista.

Ella no respon immediatament. Es pren el seu temps per pensar, cosa que fa sense baixar la mirada, aguantant un llarg silenci.

 "El món?", repeteix amb veu inaudible, rumiant la pregunta com si fos un objecte estrany, potser una pregunta trampa... Segueix llegint

 

Guatemala, la transición requisada por Ramón Lobo (Abril 2013)

Durant anys a Guatemala, davant la impassibilitat del Govern del país, centenars de persones han estat violentament expulsades de les seves cases i de les seves terres per empreses. Un dels exemples més greus és el de 769 famílies desallotjades de la Vall d'Polochic desnonades, desplaçades, sense opcions a una vida digna. Des d'Oxfam Intermón portem anys acompanyant a aquestes i altres famílies, organitzacions i comunitats indígenes ajudant-los a resistir, a estructurar la seva lluita política, a organitzar-se i mobilitzar les poblacions tant locals com internacionals. Clica aquí si vols saber més de Polochic.

El periodista Ramon Lobo ha viatjat amb Jot Down a la vall de Polochic i ens ho explica en el primer dels nostres Grans Reportatges de Periodisme Compromès "Guatemala, la transició requisada":

A la comunitat d'Aguascalientes, a la vall del Polochic, un lloc paradisíac al nord-oest de la capital de Guatemala, els galls van errants i canten a deshora amb veu ronca. Se'ls ha degut ficar dintre la tristesa de les persones: pagesos desallotjats de les seves terres al març de 2011 per l'empresa Chabil Utzaj (la Bona Canya). Són maies q'eqchi'es. Els van expulsar dels camps en què plantaven blat de moro, fesols, xile i cardamom. Per a ells, l'exdictador José Efraín Ríos Montt i el poder absolut que simbolitza no és un passat llunyà, sinó un present continu.

Enrique Quib mostra les cinc bales recollides a terra durant el desallotjament d'Aguascalientes. La mà és ferma però la veu està trencada per l'emoció. Parla de soldats armats, empentes, camions carregant persones com si fossin animals, de terres robades i humiliacions. Li costa contenir les llàgrimes. Segueix llegint

Galeria d'imatges

Dones: afro colombianes, indígenes, mestisses o blanques, de zones urbanes o rurals, relacionades directament o indirectament amb el conflicte armat a Colòmbia. A totes elles les uneix l'element comú d'haver patit la violència, i sobretot, la capacitat d'haver superat el dolor personal per lluitar pels seus drets, exigir justícia i organitzar-se per ajudar altres dones.

(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Lennid Mira Mazo a la Fundació “El Parque de los Sueños Justos” a Medellín, organització que agrupa 60 mares de fills desapareguts al conflicte armat colombià, per tal de reparar el dolor de l'absència dels seus familiars. Va patir l'assassinat d'un fill i el reclutament forçat de dos més, que finalment també van ser assassinats.
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Ana Secue forma part de la comunitat indígena nasa i viu al resguard de Ollas de Caloto al Cauca. L'arribada dels actors del conflicte armat colombià ha afectat l'equilibri de la terra i de les comunitats indígenes. Aquesta líder lluita per la fi del conflicte i pel renéixer “ d’un país que no es construeix entre dos i tres dones, sinó que es construeix amb els nens, amb les dones, amb la gent gran i amb tota la societat del país. No només amb els indígenes sinó amb una aposta comuna sense guerra, sense violència i sense discriminació”.
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
JJineth Bedoya. Periodista colombiana (1974) guardonada amb diversos premis internacionals en reconeixement a la seva tasca periodística, a la seva valent defensa per la llibertat d'expressió i al seu compromís en la denúncia de la violència sexual contra les dones. En 2000 va ser torturada i violada per paramilitars. El seu cas segueix en la impunitat. Ha estat portaveu de la campanya "Violaciones y otras violencias, saquen mi cuerpo de la guerra" liderada per Oxfam. El 2012 Michelle Obama i Hilary Clinton li atorguen, a la Casa Blanca, l'International Women of Courage Award.
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(D'esquerra a dreta). Luz Marina Becerra va ser amenaçada, insultada i finalment violada per tres homes davant de la seva família per intentar defensar el seu territori en Condoto, al Xocó. Després va haver de fugir a Bogotà amb els fills. Actualment és presidenta de Afrodes (Associació Nacional de Afrocolombians Desplaçats). María Eugenia va ser torturada i violada, acusada de col • laborar amb la guerrilla. Procedent del Xocó també va haver de desplaçar-se amb la seva família a Bogotà. Té 47 anys i encapçala lidera Afromupa (Associació de Dones)
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Maria Lucely Durango Urrego. Fundació “El Parque de los Sueños Justos” a Medellín, organització que agrupa 60 mares de fills desapareguts en el conflicte armat colombià, per tal de reparar el dolor de l'absència dels seus familiars. Maria Lucely és víctima de violència, va patir l'assassinat del seu fill de 17 anys al costat d'un company per un conflicte entre bandes. Forma part d'una comuna conflictiva i pobra en què operen tres grups armats.
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón
Fotos de víctimes a La Congregació de la mare Laura. Aquesta Congregació dóna suport a dones que han patit dany emocional, cognitiu i moral derivat de la violència del conflicte armat colombià, especialment a la Comuna 13 a Medellín. Les dones aprenen a coneixen els seus drets, tracten d'elevar l'autoestima i la dignitat, i mantenir la memòria de les víctimes.
(c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón

Video