Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren avenços rellevants en la reducció de la desigualtat a Espanya. Els indicadors Gini i S80/S20 se situen clarament per sota dels nivells previs a la crisi del 2008, impulsats principalment per un major creixement de les rendes més baixes, que van augmentar un 8,3% l’últim any, per sobre de la resta de decils de renda.
Aquestes millores reflecteixen l’impacte positiu de mesures com l’augment del salari mínim, el reforç de les pensions mínimes i les polítiques de protecció social, que estan permetent a les llars més vulnerables recuperar cert poder adquisitiu.
Tanmateix, aquest avenç no s’està traduint en una reducció significativa de la pobresa ni de l’exclusió social. La taxa de pobresa tot just va descendir dues dècimes, del 19,7% al 19,5%, i la taxa de risc de pobresa o exclusió (AROPE) només es va reduir una dècima, del 25,8% al 25,7%, en un context en què el PIB va créixer un 3,5%.
«Aquesta bretxa entre creixement econòmic i reducció de la pobresa evidencia que la pobresa s’està cronificant a Espanya: el progrés macroeconòmic no aconsegueix treure milions de persones d’una situació estructural de precarietat que ja afecta una de cada cinc persones i que, al ritme actual, trigaria gairebé un segle a erradicar-se», afirma Alejandro García-Gil, responsable de polítiques de protecció social a Oxfam Intermón.
Aquesta cronificació es tradueix en mancances materials cada vegada més esteses en la vida quotidiana, que afecten no només les llars en pobresa severa, sinó àmplies capes de la població. L’enquesta Vivir la desigualdad 2025 d’Oxfam Intermón mostra com moltes famílies es veuen obligades a ajustar de manera permanent el consum bàsic, recórrer a l’endeutament o renunciar a drets essencials com la salut o l’educació per poder arribar a final de mes, evidenciant una vulnerabilitat que s’ha convertit en estructural i que s’estén progressivament cap a les classes mitjanes.
La situació de mancances materials mostra llums i ombres. Tot i que la carència severa es va reduir del 8% al 7,6%, cada vegada més llars pateixen dificultats en almenys dos aspectes bàsics, una realitat que ja afecta el 31,6% de la població i que s’estén progressivament cap a les classes mitjanes. Per exemple, una de cada tres persones a Espanya no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l’any, mentre que el 16% es troba en situació de pobresa energètica i no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. A més, la mancança més habitual és la incapacitat d’afrontar una despesa imprevista, que ha augmentat sis dècimes fins a afectar el 36,4% de la població espanyola.
L’habitatge es menja les pujades salarials i frena qualsevol avenç en el benestar. Mentre els indicadors milloren lleugerament per al conjunt de la població, empitjoren clarament per a les persones que viuen de lloguer a preu de mercat. La taxa de pobresa entre les persones llogateres va pujar del 31,8% al 32,6%, i el risc d’exclusió va augmentar més d’un punt, fins al 43,6%. En canvi, entre les persones que accedeixen a lloguer social aquestes taxes sí que es redueixen.
Aquest patró confirma les conclusions de l’enquesta de l’ONG, que identifica l’habitatge com la principal font de desigualtat a Espanya i assenyala que gairebé la meitat de la població ja es veu directament afectada per la crisi habitacional.
«L’evidència mostra que les polítiques socials funcionen i estan aconseguint millorar els indicadors de desigualtat, però també que els salaris mitjans no avancen al ritme del cost de la vida i que l’habitatge s’està convertint en el principal motor de precarietat», assenyala García-Gil. «Delegar en el mercat l’accés a l’habitatge està ampliant les bretxes socials i empenyent més llars cap a la pobresa».
Oxfam Intermón insisteix en la necessitat d’acompanyar el creixement econòmic i de l’ocupació amb polítiques públiques que avancin cap a la universalització del sistema de protecció social. En aquest sentit, és urgent que s’aprovi el Reial decret de l’Escut Social al Congrés, així com impulsar mesures ambicioses per reduir la pobresa, com la prestació universal a la infància, una mesura que no només milloraria la situació de les persones més vulnerables, sinó que també alleujaria la pressió que pateixen actualment les classes mitjanes espanyoles.
«Només amb polítiques públiques en aquesta direcció s’assegurarà que les millores econòmiques es tradueixin en una reducció real de la pobresa i la desigualtat», conclou García-Gil.