info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

Emergències. Salva vides. Cada segón compta

Buscant refugi - Refugi - Jordània

REFUGI

JORDÀNIA | LÍBAN

Dels 4 milions de persones que han fugit de Síria, al voltant de 620.000 viuen a Jordània, un país amb un generós historial en acollida de refugiats i amb recursos naturals limitats, com l'aigua. Des que va començar la guerra a Síria, la seva població ha augmentat un 10%, una pressió extra que ha dividit la societat jordana: uns estan a favor dels refugiats, altres en contra. Dels refugiats sirians que viuen a Jordània, el 80% no viu en camps de refugiats si no en barris de la capital, Amman. Cap refugiat té autorització oficial per a treballar, per tant depenen de l'ajuda humanitària i dels estalvis que van poder portar amb si. La seva situació empitjora dia a dia. Zaatari, el segon camp de refugiats més gran del món, també està a Jordània.

A PUNT DEL COL·LAPSE

JORDÀNIA

6,6 milions d'habitants.
620.000 refugiats registrats = 9% de la població del país

ESPANYA

46,7 milions d'habitants.
Si acollissim el mateix percentatge que té Jordània, a Espanya viurien 4,2 milions de refugiats

ZAATARI

LA QUARTA CIUTAT JORDANA ÉS UN CAMP DE REFUGIATS

Fa 4 anys, Zaatari no existia, era un tros de desert a 12 km de la frontera siriana. Zaatari va explotar enmig del no-res amb l'arribada de milers de persones desesperades que fugien de la guerra. Ara és la quarta ciutat més gran de Jordània, un camp de refugiats que actualment acull unes 85.000 persones, encara que en alguns moments han arribat a ser més de 120.000. En temps rècord, Zaatari s'ha convertit en una ciutat amb hospitals, escoles i altres serveis que s'han anat construint amb l'ajuda humanitària internacional, de la qual depèn totalment. El bàsic està cobert però el somni compartit a Zaatari és tornar. Tot i l'extrema situació al seu país, hi ha persones que prefereixen tornar a Síria abans que quedar-se en un lloc on s'albira un futur sense guerra però amb limitacions.

L'aigua és una de les necessitats bàsiques dels habitants de Zaatari. Oxfam subministra 35 litres diaris per persona i promou bones pràctiques d'higiene.

Les dificultats per trobar feina al camp provoquen molta frustració. Oferim tasques remunerades perquè la gent pugui valer-se per si mateixa.

A l'hospital de campanya de Zaatari es produeixen 10 naixements diaris. Ajudem a les famílies a conèixer els seus drets i facilitem el seu accés a serveis mèdics i jurídics.

La gestió de residus és bàsica per mantenir tot net. A més, és un dels llocs que genera ocupació i la possibilitat d'obtenir un salari.

Abu Omar té un forn i 5 persones treballant-hi. El negoci li permet sostenir a la seva família: ha prosperat. Dit així, sona com un petit empresari a qui les coses li van bé. I en certa manera és així. No obstant això, la d'Abu Omar és la història d'una família que va vendre el seu cotxe per poder muntar un petit negoci a Zaatari, al camp de refugiats al qual van arribar fugint del sud de Síria i on han proliferat petits llocs de venda amb què les persones que han fugit de la guerra intenten buscar-se la vida dins del camp. A fora, no està permès treballar. Els que no aconsegueixen ingressos ni dins ni fora, depenen totalment de l'ajuda humanitària.

“Pensàvem que seríem aquí un mes i 20 dies. Aquest any ja no tenim esperances de tornar” Abu Omar


Abu Omar i la seva família són de Daraa, la província siriana d'on procedeix la majoria de la població assentada a Zaatari. Quan van arribar al camp encara era una esplanada en la qual pràcticament no hi havia serveis però sí menjar i aixopluc. "L'hivern va ser molt dur". Van viure durant un temps en dues tendes de campanya proporcionades per les Nacions Unides amb la idea de tornar a Síria com més aviat millor. "Però als 6 mesos em vaig adonar que no seria així". Ja porten més de dos anys al camp i la tornada és improbable. "Si tornéssim no estaríem protegits". Després del cru hivern de 2013, l'ONU va facilitar a la seva família, com a moltes altres, dues caravanes metàl·liques on viuen ara. Un salt qualitatiu enorme en aquesta situació: un espai més còmode, més ampli, més protegit. Les seves filles van a l'escola. La seva dona ha plantat un petit hort a la seca terra del desert en què tot just apunten alguns brots: el desig d'arrelar i créixer. El d'Abu Omar no és el cas de la majoria dels habitants de Zaatari, moltes persones segueixen vivint en condicions molt precàries, i ell mateix s'encarrega de recordar-ho. Ell va ser un dels que va arribar sense res. I no ho oblida.

AMMÁN

CIUTAT D'ACOLLIDA

El 80% dels refugiats sirians que han buscat refugi a Jordània viuen en pisos de lloguer a la zona est de la capital, Amman, més barata. La pressió demogràfica sobre la ciutat ha augmentat el preu dels lloguers en aquesta zona, i aquesta és una de les queixes de la població jordana, una societat dividida entre els que accepten la situació per qüestions humanitàries i els que estan en contra pel perjudici que la sobrepoblació està ocasionant sobre les seves vides quotidianes. O per prejudicis. Els refugiats sirians, sense autorització oficial per treballar, depenen de l'ajuda humanitària i dels estalvis que han pogut portar amb si, que minven de forma proporcional a l'augment de preus. Alguns barris tenen escoles i altres serveis als quals acudeixen. Però en general la desprotecció de les persones que viuen a la ciutat és enorme. Els que poden, busquen la manera d'arribar a Europa.

“Per a mi no tinc plans de futur. L'únic que desitjo és una vida millor per als meus fills i la meva filla” Abu Jibran


Abu Gibran està malalt del cor i hauria d'estar ingressat encara que la seva actual situació econòmica no li ho permet. Salma, la seva dona, ens explica que necessiten sortir de Jordània. Ha recorregut les ambaixades de diferents països europeus, entre ells Espanya, per aconseguir un visat que els permeti començar una nova vida. La seva esperança està posada a Alemanya, on viu el seu germà. Els tràmits són complicats i lents però s'aferren a aquesta possibilitat com a un clau cremant. En els seus telèfons mòbils mostren fantasmes del passat: una casa que ja no existeix, persones que ja no hi són. La concisa descripció del fill petit en ensenyar les fotos de diversos amics resumeix el que està passant al seu país: "All dead" (Tots morts).

La d'Abu Gibran és una de les famílies que formaven part de la classe mitjana urbana de Damasc i que ara viuen refugiades a Amman, amb sensació d'estar atrapades en una situació que va empitjorant a mesura que els països d'acollida estan arribant al límit de les seves possibilitats. A Síria van deixar bones feines i estudis sense acabar. A Jordània no poden treballar perquè no tenen permís i viuen tots al mateix pis de lloguer. Si no aconsegueixen instal·lar-se a Europa, la família no descarta, tot i el que això implica, tornar al seu país. Els estalvis s'han anat esgotant i reben ajuda humanitària. Se senten impotents.

La família va fugir de Damasc al juny de 2013, quan ja feia dos anys que la guerra devastava Síria. Ara ja no esperen que acabi la guerra. Ara el que esperen és un visat per a intentar una nova vida en un altre lloc.

QUÈ FA OXFAM

Cobrim les necessitats bàsiques

  • Proporcionem aigua potable i estris per a la higiene en les rutes que fan servir les persones que fugen de Síria.
  • Instal·lem i reparem lavabos en les comunitats que acullen refugiats.
  • Construïm sistemes de canalització d'aigua, dutxes i vàters al campament de refugiats de Zaatari.
  • Ajudem les famílies a obtenir la informació que necessiten sobre els seus drets i el seu accés als serveis mèdics, jurídics i de suport.

Demanem al govern sirià i els grups de l'oposició

  • Comprometres a un cessament immediat de les hostilitats.
  • Posar fi immediatament a totes les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari, inclosos els atacs deliberats contra la població civil.
  • Permetre que els que necessiten ajuda humanitària la rebin. Això inclou permetre el treball de les organitzacions humanitàries i les agències de l'ONU, així com el cessament immediat de les tàctiques de guerra que, intencionadament o no, neguen l'assistència a la població civil.
  • Participar en un procés polític dirigit per Síria, amb mediació internacional de bona fe.

Reclamem a la comunitat internacional

  • Enviar un missatge inequívoc a les parts en el conflicte que no es toleraran els atacs contra civils.
  • Finançar completament la resposta d'ajuda a través de Síria i la regió en general i proporcionar un major finançament per al desenvolupament als països veïns per tal d'assegurar que tant les comunitats d'acollida i els refugiats poden accedir als serveis bàsics.
  • Assegurar-se que totes les persones necessitades de protecció puguin fugir i trobar asil, incloent un increment en el reassentament en països fora de la regió per als refugiats més vulnerables que resideixen actualment en els països veïns.
  • Aturar la transferència d'armes i municions a Síria.
  • Reprendre les converses per trobar una solució política a la crisi de forma urgent, amb una adequada i efectiva participació de les dones i la societat civil siriana.