info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

AVANÇADORES
Avança amb elles.
Transforma el mon.

Dialla Diarra: “Si volem acabar amb la mutilació genital femenina, hem de treballar totes les dones juntes.”

Dialla Diarra. Presidenta de la associació de dones subsaharianes “Legki Yakaru”

“Em van mutilar quan tenia tan sols una setmana de vida, com a totes les nenes de la comunitat on em vaig criar, a Damina, Mali. Com que m’ho van fer de petita em pensava que totes les nenes del món estaven mutilades, així que ho veia com una cosa normal. No va ser fins que vaig arribar a Banyoles anys després i vaig veure els problemes ginecològics que tenia una amiga meva com a conseqüència de la mutilació, que vaig començar a fer-me preguntes i vaig acabar entenent que estàvem davant d’un problema ocult.”

A partir d’aquell moment, la Dialla va pensar que l’única manera de combatre la mutilació genital femenina (MGF) en el seu entorn i en els països d’origen era parlant-ne, debatent i sensibilitzant no només entre les dones afectades, sinó també entre els professionals de la salut, els líders de les comunitats i els representants religiosos. Però per fer-ho, abans s’havia de trobar la manera de trencar aquest tabú, ja que de la mutilació no se’n parla a casa.

Avui la Dialla es presidenta de l’associació de dones subsaharianes Legki Yakaru (que significa “dones d’avui” en sarankule), que forma part del grup d’organitzacions amb les quals treballa Oxfam Intermón a Espanya. Des del 2006 treballen amb la comunitat subsahariana de Banyoles, principalment amb les dones, perquè coneguin els seus drets, els defensin i puguin integrar-se en la societat d’acollida. Durant tot aquest temps, l’equip de formadores ha dut a terme diferents tallers, xerrades i sessions personals per tal que dones i nenes se sentin empoderades per exercir el dret a decidir sobre el seu propi cos, no només per prevenir la mutilació genital femenina, sinó també per evitar altres violències masclistes, com poden ser els matrimonis forçats.

"Com que m'ho van fer de petita em pensava que totes les nenes del món estaven mutilades, així que ho veia com una cosa normal."
"Hem aconseguit trencar aquest tema tabú. Hem aconseguit que 30 o 40 dones seguin en una taula a debatre sobre la salut sexual i reproductiva, que expressin els seus sentiments sobre la mutilació."

L’experiència els demostra que el desconeixement sobre les seves conseqüències perpetua la pràctica de la MGF. La Dialla explica que la base per lluitar contra aquesta pràctica és l’educació i el diàleg intercultural, un diàleg obert amb perspectiva de gènere, on totes les dones −tant les que viuen en les comunitats dels països d’origen com en les d’acollida− siguin les que provoquin el canvi.

Per aquest motiu, “Legi Yakaru” ha posat en marxa el projecte “HEAL”, on –entre d’altres activitats− ha connectat amb professionals de la salut, l’educació i els serveis socials perquè, davant d’una situació de risc, puguin detectar-la i gestionar-la a temps de manera integrada. I no tan sols han aconseguit grans resultats a Girona (on no han detectat cap cas de mutilació en molts anys), sinó que han teixit una xarxa d’associacions a diferents països d’Àfrica que donen suport des d’allà. D’aquesta manera, quan es detecta que una nena que viatja al seus país d’origen està en risc de patir una mutilació, hi ha una persona encarregada d’explicar a la família d’allà quines conseqüències físiques i psicològiques té per a la nena i quines conseqüències penals hi haurà per als seus pares. Gràcies a aquest treball de connexió Europa-Àfrica han pogut arribar a l’origen del problema i començar a canviar normes socials apreses.

A més a més, les dones de “Legi Yakaru” que han passat per la mutilació genital femenina expliquen la seva experiència i sensibilitzen les famílies i les joves que ja han nascut a Europa, per evitar qualsevol risc.

“Hem aconseguit trencar aquest tema tabú. Hem aconseguit que 30 o 40 dones seguin en una taula a debatre sobre la salut sexual i reproductiva, que expressin els seus sentiments sobre la mutilació. Abans no s’hauria aconseguit”, afegeix la Dialla.

La mutilació genital femenina té com a origen la desigualat de gènere

La mutilació genital femenina és una pràctica abusiva que va íntimament lligada amb la moral, les creences socials i la religió que constitueixen la manera de viure de milions de persones. Per a les diferents comunitats que la practiquen, aquesta normal social violenta, dolorosa i degradant es veu com un ritual de transició entre la infantesa i la maduresa.

Aquesta violació dels drets humans de les dones i les nenes, reconeguda internacionalment, té com a origen i motor la desigualtat de gènere. És la manera que té la societat patriarcal de controlar la vida de les dones i sotmetre-les en tots els aspectes: sexual, social, reproductiu, físic, psicològic i emocional.

LES XIFRES
  • A nivell mundial, es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades.
  • 44 milions de nenes menors de 14 anys han patit l'ablació, principalment a Mali (73%), Gàmbia (un 56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
  • L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre els seus objectius "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).