info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

Veus contra la precarietat: dones i pobresa laboral

DONES I HOMES
SOM IGUALS
PERÒ
a Espanya una dona ha de treballar 52 dies més a
l'any de mitjana per guanyar el mateix que un home

Actualment, tenir una feina no significa necessàriament escapar de la pobresa. A tot el món, tant dones com homes experimenten la precarietat laboral, baixos salaris i males condicions de treball. El 42% de les persones treballadores, 1.400 milions, es troben en situacions vulnerables d'ocupació. No obstant això, són elles les més perjudicades: a Europa, les dones han de treballar 59 dies més a l'any que els homes per guanyar el mateix.. I volem canviar-ho.

La desigualtat salarial no és neutral des del punt de vista del gènere: les dones reben menys salari que els homes, ocupen menys llocs directius i tenen més dificultats que ells per accedir al mercat labo. Són les dones treballadores migrants, i especialment les nascudes fora de la Unió Europea, les que estan entre les treballadores més explotades i marginades. A Espanya, una de cada tres dones migrants està en risc de pobresa (la taxa més alta d'Europa).

Trencar amb les estructures de discriminació i desavantatge a què fan front les dones requereix esforç i voluntat política, però és indispensable per fer realitat els drets de les dones i construir una economia global més forta i equitativa. Les dones en situació de precarietat i pobresa laboral porten a les seves esquenes el pes de l'economia global i això té un preu. El seu benestar físic i psicològic, la seva percepció i satisfacció amb la vida, els seus objectius, així com les seves relacions personals, es veuen afectats.

A Oxfam Intermón treballem juntament amb els moviments de dones i amb la societat civil amb l'objectiu de construir ponts a tots els nivells.

ANA

L’Ana té 53 anys i és treballadora domèstica a Barcelona des de fa 8 anys. Treballa entre 10 i 12 hores netejant cases i sovint ha de desplaçar-se de cap a cap de la ciutat per guanyar un sou mínim per viure i mantenir la seva família. El seu objectiu és tenir seguretat: estabilitat laboral i un sou fix a final de mes que li permeti anar a dormir tranquil·la, sense preocupacions.

“Cada any que passa és un pas més a l'abisme de no trobar una feina, de no trobar una estabilitat, una seguretat. Quan em jubili, com ho faré? Amb 400 euros de pensió? Amb això no viu ningú. M’espanta molt. Em fa por més el futur que el present”
Ana

RAFAELA

La Rafaela és dominicana, activista i treballadora domèstica. Va arribar a Espanya el 1992. Molt aviat va començar a participar en moviments feministes i de dones, en els quals ja havia participat en la seva terra natal. En l'actualitat forma part de Territorio Doméstico, un col·lectiu en què s'organitzen empleades de la llar, migrants i no migrants, per reivindicar els seus drets.

“Per a nosaltres, el tema de la cotització, és una de les vulneracions de drets més sagnants que hi ha. Com pot treballar una persona sense tenir dret a una cotització? Sense dret a temps lliure o a les seves vacances?”
Rafaela

ISABEL

L’Isabel té 48 anys i viu a Fuenlabrada, Madrid. Porta 14 anys treballant com a auxiliar d'assistència a domicili dins del sistema d'atenció a la dependència. Té un contracte de 30 hores setmanals, però no perquè ella vulgui, ja que li encantaria poder tenir un contracte a temps complet. Lamenta que cotitzar menys hores ara suposi una pensió més baixa.

“S'aprofiten de la precarietat, perquè la patim. És un treball feminitzat, precari, vulnerable, de famílies monomarentals... Estàs disposada a fer el que sigui, el que faci falta”
Isabel

Encara hi ha molts "peròs" per erradicar. Demana a la ministra Magdalena Valerio que actuï.

Firma ara