info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

21/01/2019

A Espanya una de cada sis famílies de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi, i no n'ha sortit tot i la recuperació

  • Al món, la fortuna dels mil milionaris va augmentar en un 12% l'últim any -2.500 milions de dòlars diaris- mentre que la riquesa de la meitat més pobra -3.800 milions de persones- es va reduir en un 11%
  • A Espanya, la pobresa i la riquesa s'hereten: si una persona neix en una família de renda alta guanyarà un 40% més que si creix en un nucli familiar amb renda baixa. La diferència a l'esperança de vida de les persones dels barris més rics i més pobres de ciutats com Barcelona arriba als 11 anys o als 7 a Madrid
  • Els països pobres perden 170.000 milions de dòlars en ingressos fiscals cada any per l'evasió de les grans empreses i fortunes que podrien destinar-se a serveis públics bàsics. Al Nepal, un infant d'una família pobra té 3 vegades més probabilitats de morir abans dels 5 anys que un d'una llar rica

En el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos, que reuneix de nou a Suïssa a les elits polítiques i empresarials, Oxfam -Oxfam Intermón a Espanya- publica avui l'informe "Desigualtat 1-Igualtat d'Oportunitats 0. La immobilitat social i la condemna de la pobresa", en el qual denuncia que la desigualtat a Espanya es va disparar durant l'última crisi i no s'ha aconseguit revertir tot i la recuperació. A més, la immobilitat social dins de les nostres fronteres fa que els que són rics i pobres es perpetuïn i les persones més empobrides tinguin més difícil canviar la seva situació al llarg de la seva vida. La societat espanyola s'ha polaritzat a costa de l'aprimament de les classes mitjanes. S'estima que una de cada sis llars de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi i no s'ha recuperat la situació anterior a la fase de creixement. La classe mitjana espanyola té avui 10 punts menys de la renda nacional en comparació amb la que ostentava a l'any 2000.

A Espanya, la pobresa va augmentar durant la crisi 4 vegades més del que s'ha reduït amb la recuperació. Aquesta polarització és el reflex de la greu crisi de desigualtat que viu el planeta. La creixent bretxa entre les persones riques i pobres està posant en perill la lluita contra la pobresa i castiga sobretot a dones i nenes. Al món, la fortuna dels mil milionaris -9 de cada 10 són homes- va augmentar en un 12% en l'últim any, és a dir, 2.500 milions de dòlars diaris. No obstant això, la riquesa de la meitat més pobra de la població -3.800 milions de persones- es va reduir en un 11%, segons detalla l'informe amb l'anàlisi internacional "Benestar públic o benefici privat?", Que publica també avui l'organització .

Dins de les nostres fronteres, des de l'inici de la recuperació, el creixement econòmic ha beneficiat desproporcionadament a les rendes altes. Així, l'any passat van augmentar en 16.500 les llars en què no va entrar cap tipus d'ingrés, arribant als 617.000. Mentre els ultra milionaris -persones a les quals actius nets equivalen o superen els 40 milions d'euros- van augmentar en un 4%, arribant a la xifra rècord de 1.690 persones.

"Aquesta alarmant crisi global de desigualtat és el reflex del fracàs del sistema econòmic actual. Els governs han d'actuar immediatament per aconseguir canvis reals i un futur digne per a tothom i no només per a una minoria privilegiada", assenyala el director general d'Oxfam Intermón, José María Vera.

Pobresa i riquesa heretada

Com més desigual és una societat, més condicionat serà el futur de nens i nenes pel nivell d'ingressos de la llar en el qual van néixer i menys igualtat d'oportunitats hi haurà entre uns i altres. Si no es redueixen els actuals nivells d’iniquitat, l'OCDE estima que a Espanya es necessitaran 120 anys, quatre generacions, perquè una família del 10% més pobre arribi als ingressos mitjans.

En aquesta línia, l'informe detalla com la pobresa i la riquesa a Espanya s'hereten. Si es neix en una família de renda alta es guanyarà un 40% més que si es creix en una llar amb ingressos baixos. A més, el sistema educatiu és ara més inequitatiu que abans de la crisi. De totes les persones que abandonen prematurament els seus estudis, 1 de cada 2 pertany al 20% de les llars amb menys ingressos.

"La desigualtat afecta els drets i oportunitats que tinguem en la nostra vida relacionats amb la salut, esperança de vida o la participació ciutadana, entre d'altres. Per exemple, si vius en un barri ric de Barcelona la teva esperança de vida serà de 11 anys més que si la teva casa està en un barri pobre. A Madrid, aquesta diferència arribaria als 7 anys. A Espanya i al món el sistema no només no és capaç de reduir la pobresa, sinó que ara és més aguda. Reduir la desigualtat i millorar la mobilitat social és condició sine qua non per garantir la igualtat d'oportunitats", ressalta el director.

La sanitat i l'educació, un luxe només per a rics

Segons l'informe internacional, el sistema actual és incapaç de reduir la desigualtat i la pobresa, i de millorar la igualtat d'oportunitats perquè totes les persones puguin gaudir dels seus drets. Molts governs estan alimentant aquesta crisi amb les seves polítiques. Graven de manera insuficient les grans empreses i fortunes i no aconsegueixen retallar l'evasió fiscal. El 2015, tan sols quatre centaus de cada dòlar d'ingressos fiscals recaptats en el món provenien d'impostos sobre la riquesa, com l'herència o la propietat. Les taxes fiscals a la riquesa s'han reduït o eliminat en molts països rics i amb prou feines s'implementen en els països pobres.

El resultat és que es perd molts diners que es podrien fer servi per finançar serveis públics vitals com l'educació i la salut. Els països pobres perden 170 mil milions de dòlars en ingressos fiscals cada any com a resultat de l'evasió d'impostos per part de les grans fortunes i les grans empreses. Al Nepal, un infant d'una família pobra té tres vegades més probabilitats de morir abans de fer cinc anys que un d'una família rica. A l'Índia, on el Govern tot just aplica impostos als més rics i presenta un dels nivells de despesa en salut més baixos del món, Pratima va perdre els seus bessons durant el part a causa de la precarietat del centre de salut públic que tenia més proper a casa seva. La seva història és la de milions de dones a tot el món, que es veuen obligades a arriscar les seves vides per donar a llum sense l'atenció mèdica adequada

“Si l'1% més ric pagués només un 0,5 per cent addicional d'impostos sobre la seva riquesa, podria recaptar més diners dels que costaria educar els 262 milions d’infants que no van a l'escola i brindar atenció mèdica que podria salvar la vida a 3,3 milions de persones", insisteix Vera. "A Espanya, tampoc hi ha un sistema fiscal progressiu. Es recapta poc i malament per poder comptar amb un sistema de protecció social eficaç contra la pobresa. La pressió fiscal sobre el PIB és del 34,5%, 6,9 punts inferior a la mitjana de la zona euro", afegeix.

Precarietat laboral i insuficient protecció social

Per a l'organització, altres clars aliats a Espanya per alimentar la desigualtat i no reduir la pobresa són la precarietat laboral i un sistema de protecció social ineficaç, que no garanteixen una vida digna a les persones més vulnerables. El 13% de les persones treballadores viuen per sota del llindar de la pobresa. Al 2017, el 51,65% de les persones assalariades inscrites al Règim General de la Seguretat Social tenien un contracte temporal, parcial o ambdues coses. Pel que fa a la protecció social, una de les seves principals debilitats és la infra dotació de les transferències públiques que no són les pensions com, per exemple, rendes d'inserció, ajuts a la criança, a l'habitatge... El resultat és que no aconsegueixen treure de la pobresa ni a una de cada quatre persones davant de Dinamarca, Irlanda o Finlàndia que ho aconsegueixen amb una de cada dues persones. La manca d'inversió en protecció social és un nou obstacle per a la mobilitat social que iguali oportunitats i drets.

Dones i nenes, les més perjudicades

Oxfam Intermón alerta de que la creixent desigualtat econòmica al món afecta especialment a les dones i les nenes. Les baixades dels tipus impositius en l'impost sobre la riquesa beneficien sobretot als homes, els qui posseeixen un 50% més de riquesa que les dones a nivell global i controlen més del 86% de les grans empreses. En canvi, la manca d'inversió en serveis públics, perjudica des proporcionalment a les dones i les nenes en situació de pobresa.

L'organització estima que, si una única empresa s'encarregués de realitzar el treball de cures no remunerat que duen a terme les dones de tot el món, la seva facturació anual pujaria a 10 bilions de dòlars, 43 vegades més que la d'Apple, la major empresa del món.

Al nostre país, l'escenari no és diferent. Les dones pateixen una pitjor situació en l'ocupació: el 70,8% de les persones amb un contracte parcial no desitjat són dones i 7 de cada 10 persones que reben el Salari Mínim Interprofessional també. Tan mateix, el fet que moltes no estiguin en el mercat laboral i no cotitzin a la Seguretat Social fa que els homes cobrin pensions un 41,37% més que les dones. Per contra, la majoria de les pensions no contributives, escassament dotades amb 380,10 euros al mes, van a mans de dones. Ni més ni menys que el 76,85% al ​​2017.

La desigualtat ha de ser prioritària

"Atès l'impacte social i econòmic de la desigualtat, la reducció de la mateixa hauria de ser un objectiu prioritari de qualsevol projecte polític i tenir un lloc rellevant en les primeres pàgines dels programes electorals. El Govern d'Espanya ha adquirit una sèrie de compromisos internacionals en signar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per la qual cosa demanem el seu compliment de manera urgent", afirma el director.

Per a això, l'organització destaca com a imprescindible recuperar el pes que els salaris tenien sobre el Producte Interior Brut abans de l'esclat de la crisi, amb mesures que incrementin els sous més baixos i redueixin la precarietat de milers de llocs de treballs, fent especial atenció a les dones com a majors afectades per un mercat laboral desigual.

En matèria fiscal és fonamental avançar en la lluita contra els paradisos fiscals assegurant que les grans empreses i les persones més riques paguin el que els correspongui, així com assolir com a objectiu recaptatori, la mitjana de pressió fiscal de la zona euro i fer-ho sense oblidar els principis d'equitat del disseny tributari. Així mateix, és fonamental per millorar les condicions de vida de les persones amb menys recursos, dotar amb més fons el sistema de protecció social fins arribar a la mitjana europea, així com establir un sistema de garantia d'ingressos per a tothom.

L'organització anima la ciutadania a reforçar aquesta petició dirigida a tots els partits polítics sumant-se a la campanya pública que posa en marxa avui a "El privilegi de decidir", una experiència interactiva que aborda el concepte de desigualtat més enllà de les dades. (El link funcionarà dilluns)

Notes per a la edició:

o Els càlculs d'Oxfam per l'informe "Benestar públic o benefici privat?" es basen en les fonts de dades més completes i actualitzades que hi ha disponibles. Les xifres relacionades amb el percentatge de riquesa que està en mans de la meitat més pobra de la humanitat procedeixen de la base de dades sobre riquesa mundial de Credit Suisse i es refereixen al període comprès entre juny de 2017 i juny de 2018. Les xifres en relació amb les persones més riques es basen en dades més complets que procedeixen de la llista anual de mil milionaris de Forbes per al període comprès entre març de 2017 i març de 2018.

  • A España, Oxfam Intermón, posa el focus en la mobilitat social amb el seu estudi "Desigualtat 1- Igualtat d'oportunitats 0. La immobilitat social i la condemna de la pobresa
  • Resum executiu "Desigualtat 1- Igualtat d'oportunitats 0. La immobilitat social i la condemna de la pobresa” 
  • Nota metodológica  "Desigualtat 1- Igualtat d'oportunitats 0. La immobilitat social i la condemna de la pobresa” 
  • Per a l'elaboració d'aquest document s'han emprat tres tipus de fonts; estudis publicats per altres autors i citats en la bibliografia, dades provinents de fonts oficials (Eurostat, INE i OCDE) o d'investigacions acadèmiques, i grups de discussió amb experts i expertes en diferents matèries.

 

Contacte per a mitjans

Judit Saavedra Micaló

jsaavedra@OxfamIntermon.org

Tel. 93.482.07.42 / 648 80 94 13

Claudia Lepori

clepori@oxfamintermon.org

93 214 75 53