info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

18/01/2016

Oxfam denuncia que ja només 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial

  • A Espanya, l'1% més ric de la població concentra més riquesa que 35 milions de persones. La inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 2.000% el 2014.
  • Oxfam insta als líders mundials reunits al Fòrum Econòmic Mundial a Davos, al nou Parlament i al futur Govern espanyol a que posin fi a l'era dels paradisos fiscals.
(c) Dewald Brand / Miren per a Oxfam

Barri de barraques a Tondo, Manila, Filipines (2014)

(c) Dewald Brand / Miren per a Oxfam

L'augment descontrolat de la desigualtat ha creat un món en el qual tan sols 62 persones posseeixen tanta riquesa com 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, segons adverteix Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) en el seu informe Una economia al servei de l’1%, publicat avui a nivell internacional. Segons Oxfam, fa cinc anys aquesta xifra ascendia a 388 persones.

A dos dies de la reunió anual de líders polítics i econòmics a Davos (Suïssa), l'informe posa de manifest que, des de 2010, els ingressos de la meitat de la població s'han reduït en un bilió de dòlars, el que suposa una caiguda del 41%. Mentrestant, la riquesa de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions de dòlars.

"S'ha parlat molt de desigualtat, però s'ha fet molt poc encara. No podem seguir permetent que centenars de milions de persones pateixin fam cada dia mentre que les elits econòmiques absorbeixen els recursos que haurien d'ajudar a aquestes persones a tenir una vida segura i digna", explica José María Vera, director general d'Oxfam Intermón.

Oxfam fa una crida perquè es prenguin mesures urgents contra la crisi de la desigualtat extrema, que posa en perill tot el progrés realitzat al llarg dels últims 25 anys en la lluita contra la pobresa.

L'informe també mostra com la desigualtat afecta de manera desproporcionada a les dones; de les 62 persones més riques del món, 53 són homes i només 9 són dones. La major desigualtat d'ingressos condiciona l'accés de les dones a serveis sanitaris, educació, participació en el mercat laboral i representació en les institucions. També s'ha demostrat que la bretxa salarial entre homes i dones és més gran en societats més desiguals, i que la majoria dels treballadors pitjor remunerats del món són dones, exercint les ocupacions més precàries.

La fuga cap als paradisos fiscals, a l’alça

La fuga de recursos cap a paradisos fiscals juga un paper clau en el creixement de la desigualtat. S'estima que, arreu del món, la riquesa individual oculta en paradisos fiscals arriba als 7,6 bilions de dòlars, el que suposa una pèrdua de 190.000 milions de dòlars més cada any en ingressos fiscals per als Governs a destinar en l'educació i salut dels més pobres.

D'altra banda, la inversió empresarial en paradisos fiscals s'ha multiplicat gairebé per quatre entre 2000 i 2014, i suposa unes pèrdues de com a mínim 100.000 milions de dòlars l'any per als països en desenvolupament. La utilització dels paradisos fiscals per part de grans empreses per reduir la seva contribució fiscal s'ha convertit en un problema sistèmic. No són només unes poques "pomes podrides" sinó una pràctica generalitzada en diferents sectors econòmics -extractives, sector tèxtil, financer, tecnològic-. Nou de cada deu de les empreses més grans del món, entre elles les que donen suport a aquesta edició del Fòrum Econòmic Mundial, són presents en almenys un paradís fiscal.

"Les empreses multinacionals i les elits econòmiques juguen amb unes normes diferents a la resta, aprofitant totes les escletxes possibles per evitar pagar el que és just. El fet que 188 de les 201 empreses més grans estiguin presents en almenys un paradís fiscal és un indicador clar de que és hora d'actuar. És una responsabilitat dels Governs evitar aquesta elusió fiscal massiva, i és responsabilitat de les empreses no utilitzar les escletxes legals per augmentar els seus beneficis sense pagar impostos", continua Vera.

De fet, el 30% del patrimoni financer d'Àfrica es troba en paradisos fiscals, el que fa perdre al continent almenys 14.000 milions de dòlars l'any en impostos no recaptats. Aquesta quantitat seria suficient per garantir l'atenció sanitària a mares i nens, la qual cosa podria salvar la vida de quatre milions de nens a l'any, i permetria contractar professors suficients per escolaritzar tots els nens i nenes africans.

A Llatinoamèrica, la regió més desigual del món, l'evasió i elusió fiscal és també una de les causes que afavoreixen l'extrema concentració de riquesa. S'ha estimat que només el 2014, l'evasió en l'impost sobre la renda i els beneficis empresarials va costar a Llatinoamèrica l’equivalent al 4% del PIB brut de tota la regió, més de 175.000 milions d'euros.

Per això Oxfam fa una nova crida per acabar amb l'era dels paradisos fiscals com un pas fonamental per abordar la reducció de la desigualtat. Les mesures que s'han pres fins ara han estat insuficients, és hora de posar en marxa un gran compromís entre tots els Governs. Recuperar aquests recursos que s'escapen a través de l'abús dels paradisos fiscals és vital per poder invertir en l'atenció sanitària, educació i altres serveis públics essencials que determinen la sort de les persones més pobres del món.

La bretxa entre rics i pobres continua augmentant a Espanya i a Catalunya

A Espanya, l'1% de la població concentra més riquesa que el 80% més pobre. El 2015, mentre el patrimoni de les 20 persones més riques del país es va incrementar un 15%, la riquesa del 99% restant de la població va caure un 15%. Els presidents de les empreses de l'IBEX35 cobren ja 158 vegades més que el salari d'un treballador mitjà. L'increment de la desigualtat al nostre país es deu principalment a la combinació d'una enorme bretxa salarial amb un sistema fiscal regressiu que grava poc als que més tenen.

Pel que fa a Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat a favor de les minories. Només el patrimoni del català més ric equivalia a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes al 2014, i durant el 2015, el patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34%.

La fuga de recursos cap a paradisos fiscals no ha cessat en els pitjors moments de la crisi. La inversió des d'Espanya cap a paradisos fiscals va créixer un 2.000% al 2014. Oxfam denuncia que amb el que es perd amb aquesta fuga es podrien finançar polítiques públiques com garantir l'atenció a més persones en situació de dependència, tenint en compte que 400.000 estan en llista d'espera.

La desigualtat no és inevitable, però els qui tenen la capacitat de canviar les coses han de fixar-se objectius clars. El futur Govern i el nou Congrés espanyols tenen l'oportunitat de fer història, prioritzant la lluita contra la desigualtat i la pobresa. Oxfam Intermón fa una crida per a que durant els primers cent dies de govern espanyol es posi en marxa una Llei contra l'Evasió Fiscal que contribueixi també a nivell global a què aquesta era dels paradisos fiscals arribi a la seva fi.

Contacte per a mitjans

Yasmina Bona
Departament de Comunicació
ybona@oxfamintermon.org
Tel.(+34) 93 214 75 89 / 639 815 973

Claudia Lepori
Departament de Comunicació
93 214 75 53 / 647 530 229
clepori@oxfamintermon.org

 

Materials:

Notes per a editors

  • L’informe ‘Una economia al servei de l’1%’ s’emmarca en una campanya internacional per a posar fi a l’era dels paradisos fiscals.
  • Winnie Byanima, directora executiva d’Oxfam Internacional, serà present novament a la reunió  de Davos, després d’haver-la co-presidit l’any passat.
  • Nombre de persones que posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial des de 2010:  
    • Any 2015: 62 persones
    • Any 2014: 80 persones
    • Any 2013: 92 persones
    • Any 2012: 159 persones
    • Any 2011: 177 persones
    • Any 2010: 388 persones
  • Les dades sobre la riquesa de l’1%, el 50%, i el 99% provenen del Credit Suisse Global Wealth Datebook (2013 i 2014) https://www.credit-suisse.com/uk/en/news-and-expertise/research/credit-suisse-research-institute/publications.html
  • S’ha calculat la fortuna de les 62 persones més riques del món a partir de la llista de milmillonaris de Forbes: http://www.forbes.com/. Les dades anuals provenen de la llista publicada al mars.
  • Les dades que afecten a Catalunya provenen de l’Institut d’Estadística de Catalunya Idescat i Forbes.
  • Els càlculs inclouen riquesa negativa (és a dir, deute). Per comprovar la veracitat de les dades, Oxfam ha recalculat la participació de l'1% més ric en la riquesa mundial un cop deduïda la riquesa negativa. No hi va haver un canvi significatiu (va passar del 50,1% al 49,8%). La participació de la riquesa negativa en la riquesa total ha romàs constant al llarg del temps, de manera que les tendències de distribució de la riquesa no s'han vist afectades.