info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

23/07/2019

Oxfam Intermón demana al proper Govern mesures urgents per acabar amb l'abús dels paradisos fiscals

• Després de les últimes revelacions periodístiques sobre paradisos fiscals, l'organització subratlla que, el 2018, la inversió española a paradisos fiscals es va incrementar un 39%

• Oxfam Intermón recorda que els paradisos fiscals també drenen l'economia espanyola i demana al nou Govern de l’Estat que adopti un pla d'urgència contra l'evasió i elusió fiscal

una mesura fonamental és l'elaboració d'un llistat espanyol de paradisos fiscals basat en una definició exigent i ambiciosa que penalitzi i desincentivi que grans empreses i fortunes utilitzen aquests territoris per minimitzar artificialment la seva factura fiscal

Al fil de la investigació publicada avui pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, per les sigles en anglès) que afirma que empreses multinacionals fan ús del paradís fiscal de Maurici per eludir el pagament de milions de dòlars en impostos al continent africà ,Oxfam Intermón recorda que els paradisos fiscals també drenen l'economia espanyola.

En l'últim any, 1 de cada 4 euros invertit des d'Espanya va tenir com a destinació un paradís fiscal. A més, el 2018 la inversió espanyola cap a aquests territoris es va incrementar un 39%. Aquestes xifres demostren que la ferida dels paradisos fiscals segueix drenant de recursos públics les economies de tot el món, tant a països africans com a Espanya.

Per això, el proper Govern de l’Estat ha de tenir com a prioritat tallar els principals mecanismes d'evasió i elusió fiscal per corregir la desigualtat i avançar cap a un model social i econòmic més just i inclusiu. Per això, una mesura fonamental és l'elaboració d'un llistat espanyol de paradisos fiscals basat en una definició exigent i ambiciosa que penalitzi i desincentivi que grans empreses i fortunes utilitzen aquests territoris per minimitzar artificialment la seva factura fiscal.

Abús de les multinacionals

Els Mauritius Leaks són un altre exemple més de com algunes empreses multinacionals abusen dels límits del sistema per pagar menys impostos dels que els corresponen, privant d'aquesta manera a alguns dels països més pobres del món dels ingressos fiscals vitals que necessiten per escolaritzar a les seves nenes i nens o garantir que la població pugui rebre assistència mèdica quan malalta.

El veritable escàndol és que, com la majoria de les operacions de elusió fiscal, es tracta d'una cosa completament legal. El món necessita urgentment que hi hagi voluntat política real per reescriure les regles fiscals globals i introduir un tipus impositiu efectiu mínim global que s'apliqui a totes les empreses multinacionals, independentment d'on estiguin basades. Això acabaria amb la nociva competència fiscal entre països i eliminaria l'incentiu per al trasllat de beneficis, provocant la dissolució de paradisos fiscals com Maurici.

Els governs dels països africans han de revisar les polítiques fiscals que mantenen amb Maurici i altres paradisos fiscals, així com preservar els seus ingressos fiscals d'una manera més eficaç. Els països no han d'esperar que es prenguin mesures globals sinó que poden aplicar mesures unilaterals.

Notes per a l'edició:

Hi ha portaveus disponibles per a entrevistes.

Els Mauritius Leaks han revelat que empreses multinacionals han desviat part dels seus beneficis d'una manera artificial (encara que legal) dels països africans en els quals operen al paradís a les illes Maurici, un paradís fiscal. La seva legislació és tan avantatjosa que aplica un tipus mínim als ingressos que provenen de l'exterior com els pagaments per interès de préstecs que es graven a tan sols un 3%. Mauricio també ha signat convenis tributaris molt agressius i injustos amb alguns països d'Àfrica i Europa, cosa que permet a algunes grans empreses minimitzar encara més la seva contribució fiscal.

Els Mauritius Leaks són fruit d'una investigació global duta a terme pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ). Per a més informació, podeu consultar: https://www.icij.org/investigations/mauritius-leaks/

Des del 2014, un gran nombre de documents, inclosos els escàndols dels Papers de Panamà i els Papers del Paradís, s'han filtrat a través d'ICIJ, revelant com l'evasió i elusió fiscals s'han convertit en una pràctica empresarial habitual a tot el món.

Països de tot el món, inclosos diversos d'Àfrica, participen actualment en una ronda de negociacions fiscals internacionals en el Marc Inclusiu de l'OCDE / G20, que inclouen qüestions com la introducció d'un tipus impositiu efectiu mínim global. Per frenar de manera eficaç el trasllat de beneficis, els països han de garantir que aquest tipus impositiu mínim es fixa a un nivell ambiciós i s'aplica a tots els països sense excepció.

En 2016, Oxfam va exposar a Maurici com un dels 15 pitjors paradisos fiscals corporatius del món en el seu informe "Guerres fiscals". Aquí podeu descarregar una còpia de l'informe.

El 28 de maig de 2019, la Tax Justice Network va llançar el Corporate Tax Haven Index (CTHI, per les sigles en anglès). Tax Justice Network Àfrica va citar Maurici com "un dels paradisos fiscals corporatius més corrosius contra els països africans."

En conjunt, els préstecs d'empreses que arriben al continent africà des de 10 paradisos fiscals, entre ells Maurici, ascendeixen a 80 000 milions de dòlars. Això vol dir que 1 de cada 6 dòlars d'inversió estrangera que arriba a l'Àfrica és, en realitat, un deute fiscal generat des d'un paradís fiscal. Aquí podeu descarregar dos infografies que inclouen aquesta informació.