info@OxfamIntermon.org | 900.22.33.00

FAQS

07/03/2019

La UE donarà carta blanca a alguns dels paradisos fiscals més agressius del món

• Les Bermudes, les Illes Verges Britàniques, les Illes Caiman, Guernsey, Hong Kong, l'Illa de Man, Jersey i Panamà són alguns dels paradisos fiscals que sortiran de la llista.

• Xipre, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos, segons els criteris de la UE, haurien d'estar inclosos a la llista.

• Oxfam Intermón sol·licita als partits polítics que, de cara a les eleccions, prioritzin un pla d'urgència contra el frau fiscal, en què s'inclogui una llista negra espanyola de paradisos fiscals.

Els governs d'Europa es preparen per treure de la llista de paradisos fiscals de la Unió Europea a nou dels paradisos fiscals més agressius del món a la reunió de Ministres de Finances (ECOFIN) que tindrà lloc a Brussel·les el mes de març segons un estudi publicat avui per Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya)

L'informe d'Oxfam, titulat Via lliure, revela que, en la primera revisió anual de les llistes negra i grisa de paradisos fiscals que realitzarà la UE, és probable que elimini de qualsevol de les dues llistes les Bahames, les Bermudes, les Illes verges Britàniques, les Illes Caiman, Guernsey, Hong Kong, l'Illa de Man, Jersey i Panamà. Alguns d'aquests paradisos fiscals estan implicats en escàndols tan coneguts com els Papers del Paradís i els Papers de Panamà.

Al seu torn, l'informe d'Oxfam mostra que, si la Unió Europea apliqués els seus propis criteris als Estats membres, cinc d'ells passarien a formar part de la llista negra (Xipre, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos).

Al desembre de 2017, la UE va publicar la seva primera llista negra de paradisos fiscals com a mesura per lluitar contra l'evasió i elusió fiscal. Actualment, la llista negra tan sols compta amb cinc petits Estats (cinc illes en realitat), mentre que la llista grisa compta amb 63 països els governs dels quals s'han compromès a emprendre reformes de cara a la revisió d’enguany.

Aplicant els criteris i paràmetres de la pròpia UE, Oxfam ha analitzat les reformes i compromisos assumits pels països que integren la llista grisa. L'anàlisi apunta que la UE hauria d'afegir 19 països a la seva llista negra en no complir amb els compromisos que havien assumit.

L'anàlisi també indica que la UE probablement tregui 23 països de la llista grisa, incloses nou jurisdiccions que segueixen operant com a paradisos fiscals, a causa d'uns criteris massa laxos i a un procés d'avaluació deficient. L'informe d'Oxfam conclou que les reformes de determinats països poden resultar ineficients o fins i tot totalment nocives. Per exemple, la UE només considera els paradisos fiscals que atorguen un tracte preferencial exclusivament a multinacionals o beneficis que provinguin de l'exterior, de manera que jurisdiccions com Hong Kong poden escapar de la llista negra en generalitzar les pràctiques fiscals nocives que abans s'aplicaven només als beneficis generats fora de Hong Kong a tots els beneficis empresarials ara, inclosos els que generen dins el territori.

"Elaborar una llista negra de paradisos fiscals va ser una aposta valenta per lluitar contra l'evasió i elusió fiscal, però la UE sembla haver perdut el seu ímpetu inicial. Els governs europeus semblen disposats a donar carta blanca a alguns dels paradisos fiscals més agressius del món, posant en dubte la credibilitat de tot el procés", assenyala Susana Ruiz, responsable de Justícia Fiscal d'Oxfam Intermón.

La UE va deixar clar des del principi del procés que cap Estat membre estarà inclòs en la revisió ni considerat paradís fiscal. No obstant això, els paradisos fiscals al cor de la UE representen més d'un terç dels 600.000 milions de dòlars que es calcula que les multinacionals van traslladar a paradisos fiscals el 2015. En aplicar els propis criteris de la UE als seus 28 Estats membres, Oxfam ha identificat cinc països que incompleixen el criteri de fiscalitat justa. Per exemple, Irlanda i els Països Baixos ofereixen incentius fiscals que permeten a les empreses deixar de tributar pels rendiments derivats del registre de la propietat intel·lectual, com les patents i el copyright.

"Anys de polítiques d'austeritat a Europa han aprofundit la bretxa entre rics i pobres, polaritzant la societat i sumint la UE i els seus Estats membres en una greu crisi. És hora que els governs de la UE posin la seva casa en ordre", afegeix Ruiz.

Els paradisos fiscals permeten a les multinacionals i les grans fortunes eludir el pagament de milers de milions d'euros en impostos. Són recursos que s'escapen de les arques públiques amb els quals podrien finançar-se serveis públics bàsics com l'educació i la sanitat, i que resulten vitals per lluitar contra la pobresa i la desigualtat. L'evasió i elusió fiscal de les grans empreses va provocar que França, Espanya, Itàlia i Alemanya deixessin de recaptar prop de 35.000 milions d'euros en impostos tan sols l’any 2015. Si aquests països poguessin invertir aquesta quantitat en els seus sistemes públics de sanitat, podrien reduir la despesa directa en sanitat de les famílies fins a un 28,3% depenent del país.

Major responsabilitat a Espanya

En el cas d'Espanya, el cost de la crisi financera va ser especialment dur. Una de cada sis famílies de classe mitjana va caure en la pobresa, i no n’ha sortit tot i la recuperació econòmica que ha afavorit quatre vegades més als més rics. Comptem ja amb 617.000 llars sense cap tipus d'ingrés en no existir al nostre país, a diferència d'altres veïns europeus, un sistema de garantia d'ingressos de cobertura universal. El nostre sistema de protecció social clarament infradotat mentre persisteix una bretxa de recaptació de gairebé 7 punts amb la zona euro. Recuperar capacitat recaptatòria ha de ser una prioritat per a qualsevol govern que tingui com a missió la reducció de la desigualtat. Amb els 3.500 milions addicionals de recaptació que podrien aconseguir si es posés límit almenys als paradisos fiscals europeus, s'aconseguiria l'extensió de la cobertura de rendes mínimes d'inserció a les 617.000 llars al nostre país que avui no tenen cap tipus d'ingressos. I encara podríem comptar amb capacitat suficient per ampliar la pensió no contributiva, de la qual viuen gairebé mig milió d'ancianes i ancians sense dret a jubilació fins als 533 euros mensuals.

De cara a les pròximes eleccions generals, l'organització proposa als diferents partits polítics que prioritzin un pla d'urgència contra el frau fiscal, en què s'inclogui una llista negra espanyola de paradisos fiscals actualitzada, objectiva i ambiciosa, elaborada sense interferències polítiques. La simple aplicació directa de la llista europea ens portaria a una llista insuficient i inefectiva, amb tan sols un nombre irrellevant de territoris que no representen els països de risc reals per a l'administració espanyola, mentre es quedarien fora els principals i més reconeguts paradisos fiscals. Per això és necessari en el cas espanyol, que s'incorporin com a mínim tots els territoris de baixa o nul·la tributació, així com automàticament els països amb pràctiques nocives i agressives.

La manca d'opacitat en la gestió política i administrativa de la llista de paradisos fiscals, en el cas espanyol, ha d'acabar. Per tant, qualsevol actualització que es doni en el futur ha d'incorporar una major transparència en el marc parlamentari.

Aquest procés s'ha de completar amb la incorporació de criteris de responsabilitat fiscal en la contractació i concursos públics a tots els nivells de l'administració (central, autonòmica, provincial i municipal), per incentivar que els recursos públics donin prioritat a empreses fiscalment responsables els beneficis de les quals no es derivin a paradisos fiscals.

De la mateixa manera, Oxfam demana als governs de la UE que enforteixin els criteris d'elaboració de la seva llista negra a través de mesures com l'ampliació de la seva definició de pràctica fiscal nociva; l'aplicació d'un procés d'avaluació sòlid, basat en principis objectius i lliure de qualsevol ingerència política; i la garantia que els paradisos fiscals europeus emprenguin reformes en la mateixa direcció. La UE ha de fer un seguiment de les reformes fiscals que apliquin els països de la llista grisa per garantir que siguin efectives.

Notes per a editors:

• Tenim disponibles portaveus d'Oxfam per a entrevistes i informació de referència.

L'informe complet i la metodologia disponible en aquests enllaços.

• L'anàlisi d'Oxfam sobre les reformes dels 63 països i jurisdiccions de la llista gris i sobre les lleis tributàries d'altres països analitzats per la UE apunta que, segons els criteris de la UE,

o és probable que els ministres de finances de la UE treguin de la llista grisa 23 països, inclosos nou dels principals paradisos fiscals

Països que probablement desapareguin de la llista grisa de la UE al març de 2019, inclosos nou destacats paradisos fiscals (*)

Aruba

Guernsey*

Macau

Bahames*

Hong Kong*

 

Macedònia del Nord

Bermudes*

Illa de Man*

Panamà*

Illes Verges Britàniques*

Jamaica

Qatar

Illes Caiman*

Jersey*

Taiwan

Costa Rica

República de Corea

Tunísia

Illes Feroe

Illa Labuan

Uruguai

Groenlàndia

Liechtenstein

 

o   

 29 països romandran a la llista grisa després de la revisió de 2019, i tres nous països passaran a formar part de la llista

 

Països que probablement es quedin a la llista grisa de la UE, i noves entrades (*)

Albània

Curaçao

Namíbia

Anguilla

Dominica

Saint Vincent i les Grenadines

Antigua i Barbuda

Fiji

Santa Lucia

Armènia

Jordània

Sèrbia

Australià*

Malàisia

Seychelles

Barbados

Maldives

Sudàfrica*

Belize

Marroc

Suïssa

Bòsnia i Hercegovina

Maurici

Swazilàndia

Botswana

Mongòlia

Tailàndia

Cap Verd

Montenegro

Vietnam

Canadà*

Montserrat

 

 

o   

18 països apareixeran a la llista negra per no emprendre suficients reformes, que se sumaran als cinc països que ja integren la llista negra

Països que probablement romanguin (*), o passin a formar part de la llista negra de la UE al març de 2019

Bahrain

Illes Turques i Caicos

Nauru

Cap Verd

Illes Marshall

Trinitat i Tobago*

Dominica

Illes Verges Nord-americanes*

Turquia

Unió dels Emirats Àrabs Units

Niue

Sant Kitts i Nevis

Fiji

Nova Caledònia

Samoa*

Granada

Marroc

Samoa Americana*

Guam*

Oman

Vanuatu

Illes Cook

Palau

 

 

• Suïssa seguirà a la llista grisa després de la revisió de març de 2019, tot i que, segons l’anàlisi d'Oxfam, hauria de passar a formar part de la llista negra en no haver reformat totes les seves pràctiques fiscals nocives tal com s'havia compromès. Estats Units no va figurar en cap de les llistes al desembre de 2017, i el més probable és que segueixi sense fer-ho després de la primera revisió el 2019, tot i seguir incomplint els criteris de transparència.

• Espanya compta actualment amb 34 països en la seva llista negra de paradisos fiscals basada en un Reial Decret de 1991. En aquell moment, la identificació de paradisos fiscals es basava principalment en el principi d'opacitat i secretisme, és a dir en l'existència de mecanismes d’intercanvi d'informació entre l'administració tributària espanyola (AEAT) i la del país de destí.

34 països figuren a dia d'avui a la llista espanyola de paradisos fiscals, basada en el RD 1080/1991

Bahrain (Emirat de l’Estado de)

Jersey

Illes Verges Britàniques

Brunei (Sultanat)

Illes Malvines

Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica

 Gibraltar

Illa de Man

Jordània

Anguilla

Illes Marianes

Líban

Antigua i Barbuda

Maurici

Libèria

Bermuda

Montserrat

Liechtenstein

Illes Caiman

República de Nauru

Macau

Illes Cook

Illes Salomó

Mònaco

República de Dominica

Saint Vincent i les Grenadines

Sultanat d’Oman

Fiji

Santa Lucia

Illes Seychelles

Granada

IllesTurques i Caicos

 

Guernsey

República de Vanuatu

 

 

• El 2003, s'introdueix una modificació mitjançant el RD 116/2003 establint que els països i territoris que signin un acord d'intercanvi d'informació en matèria tributària o un conveni de doble imposició amb clàusula d'intercanvi deixarà de ser considerat paradís fiscal des de la seva entrada en vigor. Des de llavors, 15 països han abandonat la llista espanyola.

15 països han abandonat la llista espanyola de paradisos fiscals des del 2003

Principat d’Andorra

 Hong Kong

 Trinitat i Tobago

Antilles Holandeses

 Bahames

 Luxemburg

Aruba

 Barbados

  Panamà

Xipre

 Jamaica

 San Marino

Unió dels Emirats Àrabs

 Malta

 Singapur

 

• Basant-se en les investigacions de destacats economistes, Oxfam calcula que França, Alemanya, Itàlia i Espanya podrien haver deixat de recaptar fins a 35.100 milions d'euros en impostos el 2015 a conseqüència de l'evasió i elusió fiscal. A partir de les dades de l'OCDE sobre els pagaments directes de la butxaca de la ciutadania per a l'atenció sanitària aquest mateix any, Oxfam ha calculat que, reinvertint aquesta quantitat en els seus sistemes públics de sanitat, aquests països podrien reduir la despesa en sanitat de les famílies entre un 12,4% i un 28,3%.

• Informe Repartiment desigual, com distribueixen valor les empreses de l'IBEX 35 – publicat el febrer de 2019−.