Perquè quan una minoria concentra riquesa sense límits, també concentra influència política. Això permet condicionar decisions públiques, afebleix la democràcia i dificulta la posada en marxa de polítiques que redueixen la desigualtat.

La desigualtat no es corregeix sola.

La igualtat és el futur. Comença quan alces la veu.

No. El problema no és la riquesa en si, sinó la seva concentració extrema i sense límits.

Quan unes poques persones acumulen una part desproporcionada de la riquesa, també acumulen més capacitat per a influir en les regles del joc, en benefici propi i en detriment de la majoria.

Les persones més riques tenen una petjada de carboni desproporcionada, tant pel seu estil de vida com per les seves inversions en activitats contaminants. No obstant això, els qui menys han contribuït a la crisi climàtica solen ser els qui més sofreixen les seves conseqüències. Per això demanem que les grans fortunes i els qui més contaminen contribueixin a finançar la resposta a l'emergència climàtica i a reparar els seus danys, sense traslladar aquest cost a les comunitats més afectades.

La democràcia es fonamenta en què totes les persones tinguin el mateix pes en les decisions col·lectives, amb independència de la seva riquesa.

Quan el poder econòmic es concentra, no totes les veus influeixen igual: qui té més recursos pot pressionar més, finançar campanyes, influir en mitjans o bloquejar reformes. Així, per exemple, veiem com els superrics estan utilitzant la seva riquesa per a aconseguir el control de mitjans de comunicació i xarxes socials, sense que la gran majoria de governs hagin aconseguit posar-li fre. Més de la meitat de les majors empreses de mitjans de comunicació del món i la totalitat de les principals empreses i plataformes de xarxes socials estan sota el control de milmilionaris.

Això trenca el principi d'igualtat política.

No hi ha una única causa. La pèrdua de poder adquisitiu o l'encariment de l'habitatge tenen múltiples factors.

Però sí que hi ha una relació important: afrontar aquests problemes requereix decisions polítiques (fiscalitat justa, regulació, inversió pública).

Quan el poder econòmic es concentra, augmenta la capacitat de frenar o diluir aquestes decisions, deixant a la majoria amb menys protecció.

Significa posar límits clars a la influència del poder econòmic perquè les decisions públiques es prenguin pensant en l'interès general.
Per exemple:

• que les grans fortunes contribueixin de manera justa,
• que hi hagi regles transparents sobre lobbies,
• que es protegeixin els serveis públics i els drets.
  

No és castigar, és equilibrar el poder.

Sí. La pressió ciutadana és clau perquè els governs actuïn.

Les signatures reforcen les demandes, legitimen les propostes i permeten exigir canvis amb més força en espais de decisió nacionals i internacionals.

Quantes més persones signen, més difícil és ignorar la demanda.

La teva signatura se suma a una petició col·lectiva per a:

• exigir canvis polítics concrets,
  
• denunciar la concentració extrema de riquesa,
  
• i pressionar perquè s'adoptin mesures que redueixin la desigualtat.

Treballem amb dades rigoroses, incidència política i mobilització ciutadana perquè aquestes demandes arribin on es prenen les decisions.