Com el de la Cristina, metgessa resident, que durant la crisi sanitària cuidava de persones malaltes a l'hospital de campanya d’IFEMA per pocs euros l'hora. Ara s’enfronta a anys d'encadenar contractes temporals abans de trobar una plaça fixa en el sistema nacional de salut.

Com el de l’Aroa, que és auxiliar del sistema de dependència i signa contractes per 25 hores a la setmana i, no obstant això, les seves jornades poden arribar fins a les 40 hores setmanals. Les hores de més les fa sense cotització ni drets.

Com el Fernando, considerat un fals autònom, que durant la pandèmia ha anat portant de llar en llar encàrrecs de farmàcia o supermercat.

per part de les administracions públiques amb menys contractes temporals, recuperant la gestió pública de serveis públics o vigilant els acords signats amb subcontractes.

fent més cara la temporalitat per a les empreses, penalitzant significativament aquelles que encadenin contínuament contractes temporals.

per temps parcial per evitar abusos i augmentar el control que les persones treballadores tenen del seu temps.

Impedir que es faci ús de la subcontractació com a mecanisme de reducció de costos salarials.

Posar fi a l'ús fraudulent de la figura del fals autònom, mitjançant les modificacions legals oportunes.