Defensa el dret a

UN HABITATGE DIGNE I ASSEQUIBLE

Sense renunciar a estalviar.
Sense renunciar a emancipar-te.
Sense renunciar a viure a prop de la feina o de la família.
Sense renunciar a la seguretat i la protecció que dona la llar.
Sense renunciar a viure sense por d’haver de canviar de casa per motius econòmics.
Sense renunciar a altres drets com la salut, l’educació, la cultura o el lleure.

El que hauria de ser un dret fonamental s’ha convertit en una càrrega insuportable.

JA ÉS HORA DE POSAR FI A AQUESTA CRISI!

FIRMA I POSA FI A LA CRISI DE L'HABITATGE

El 85% de les persones que viuen de lloguer destinen més d’un terç dels seus ingressos només a pagar-lo, i més d’un 30% es troben en situació de sobreesforç per arribar a final de mes.

El 61% de les persones que viuen de lloguer no arriben a final de mes, i gairebé la meitat de les que tenen hipoteca tampoc aconsegueixen estalviar de manera constant.

Una de cada tres persones menors de 35 anys es veu obligada a canviar de casa per motius econòmics, fet que trunca projectes de vida.

Protegir les persones llogateres: Augmentar la durada dels contractes, regular els preus i limitar les exigències abusives. Garantir alternatives d’habitatge per a persones i llars en situació de vulnerabilitat que puguin estar en risc de desnonament.
Complir la Llei d’Habitatge: que el Govern central activi totes les eines previstes, que les comunitats autònomes declarin i apliquin zones tensionades, i que els ajuntaments en garanteixin la delimitació i el compliment.
Posar límits a l’especulació amb l’habitatge: Revisar els avantatges fiscals i frenar la compra d’habitatges amb finalitats especulatives.
Més habitatge públic i realment assequible: Augmentar la inversió pública per acostar-se a la mitjana europea.
Frenar l’abús dels usos turístics i de temporada: Penalitzar l’ús turístic dels habitatges i fomentar el lloguer residencial assequible.
Una fiscalitat justa segons l’ús real de l’habitatge: Que contribueixin més aquelles persones o actors que destinen l’habitatge a usos no residencials, i facilitar l’accés a qui busca un primer habitatge.
Models alternatius que ja funcionen: Impulsar cooperatives i altres models que situïn el dret a viure per davant del benefici econòmic.

Per què l’habitatge és un dret i la porta d’entrada a altres drets?

L’habitatge és un dret fonamental perquè garanteix l’estabilitat i la dignitat de les persones. Sense un lloc on viure de manera segura, és molt difícil accedir a altres drets bàsics com l’educació, la salut o la feina. A més, l’habitatge és clau per a la inclusió social i econòmica, ja que ofereix un entorn que permet a les persones desenvolupar-se plenament i participar activament en la societat.

Per què Oxfam Intermón parla de crisi d’habitatge a Espanya?

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un repte per a milions de persones. A Espanya, un 61% de les persones llogateres no arriben a final de mes, i gairebé la meitat de les que tenen una hipoteca tampoc aconsegueixen estalviar cada mes. Això reflecteix una crisi estructural que afecta especialment els col·lectius més vulnerables.

A qui afecta més el problema d’accés a l’habitatge?

El problema de l’habitatge afecta sobretot les persones joves, les persones migrants, les famílies amb pocs recursos i les persones llogateres. El 61% de les persones llogateres no aconsegueixen estalviar a causa dels alts costos del lloguer, i les llars amb menys ingressos són les més afectades per la manca de polítiques públiques efectives.

Què són els desnonaments invisibles?

Els desnonaments invisibles són situacions en què, tot i que no hi ha una expulsió legal, les persones es veuen forçades a canviar de casa perquè no se’ls renova el contracte de lloguer o perquè el preu puja per sobre de les seves possibilitats. Més de 3 milions d’aquests casos es produeixen cada any a Espanya.

Per què no proposeu només ajudes directes al lloguer o el bo jove?

Diversos estudis indiquen que, sense limitar els preus del lloguer, aquestes ajudes acaben contribuint a encarir-los. Davant la perspectiva que les persones llogateres disposin de més ingressos, alguns propietaris apugen els preus i absorbeixen totalment o parcialment aquestes ajudes.

Alhora, tenen un abast limitat. Per exemple, l’ajuda actual al lloguer per a joves arriba a unes 75.000 persones, aproximadament un 1% de la població jove entre 18 i 35 anys. És una cobertura molt reduïda, amb un cost anual de 200 milions d’euros que es podria destinar a altres polítiques d’habitatge més eficaces.

En definitiva, aquest tipus d’ajudes no aborden l’arrel del problema: la manca d’habitatges assequibles i l’especulació al mercat immobiliari. Les solucions a llarg termini han de centrar-se en garantir habitatge públic assequible, regular els preus del lloguer i avançar cap a un mercat més just i equilibrat. Si no, es perpetua un cicle en què les ajudes no resolen el problema estructural.

Per què defenseu limitar el preu del lloguer?

Limitar el preu del lloguer és clau per evitar que es faci negoci amb un dret bàsic. Aquesta mesura permetria a les persones llogateres tenir més estabilitat econòmica i destinar recursos a altres necessitats, com l’educació o la salut.

Què proposeu per als petits propietaris?

Els petits propietaris també formen part de la solució. Cal establir un marc fiscal i legal que incentivi destinar els habitatges al lloguer residencial a preus assequibles, allunyant-los de pràctiques especulatives. Les polítiques han de garantir una rendibilitat justa sense recórrer a pràctiques abusives, com els lloguers desorbitats.