Avui, pagar l'habitatge a Espanya consumeix una part tan gran dels ingressos que cada vegada més persones viuen en una permanent renúncia, com per exemple:
L'habitatge, un dret reconegut en la Constitució, s'ha convertit en una de les principals fonts de desigualtat del país. Quan el cost del lloguer o la hipoteca devora els salaris, el que apareix darrere és una realitat que massa persones coneixen bé: la vida no cap en un pressupost que es destina gairebé per complet a pagar un sostre. És llavors quan neixen les renúncies en altres àrees de la vida, com la salut, l'educació, la cultura i l'oci.
Quan l'habitatge absorbeix gran part dels ingressos, la resta de la vida s'omple de límits. Perquè avui, en molts casos, tenir sostre ja no significa tenir estabilitat.
L'habitatge és un dels àmbits on més es percep la desigualtat a Espanya, fins i tot per sobre dels ingressos. Perquè mentre uns pocs acumulen habitatges com a inversió, milions no poden accedir si més no a una per a viure. La crisi de l'habitatge no només expulsa a la gent de les seves cases. Expulsa benestar, estabilitat i oportunitats.
Un país on tenir el dret a un habitatge digne s'ha convertit en una cosa cada vegada més inassolible per a una part de la societat, és un país que deixa gent enrere.
L'accés a l'habitatge està generant una bretxa cada vegada major entre qui poden estalviar i qui viu atrapat en l'anomenat parany del lloguer. A igualtat d'ingressos, viure de lloguer penalitza molt més la capacitat d'estalviar. Això significa que l'accés a l'habitatge ja no depèn només del treball o de l'esforç. Cada vegada depèn més del patrimoni previ o del context familiar. I quan això passa, la desigualtat es converteix en sistema.
Pagar un habitatge avui no només és car: és un peatge emocional, econòmic i vital.
La crisi de l'habitatge no és inevitable. Depèn de decisions polítiques. Per això, des d'Oxfam Intermón proposem mesures per a garantir un habitatge assequible, digna i estable.
Garantir un habitatge digne no és només una política social.
És una condició bàsica per a reduir la desigualtat.
Sense renunciar a estalviar.
Sense renunciar a independitzar-te.
Sense renunciar a viure prop del teu treball o de la teva família.
Sense renunciar a la seguretat i protecció que ens dona la nostra llar.
Sense renunciar a viure sense por d'haver de canviar de vivenda per raons econòmiques.
El que hauria de ser un dret fonamental s'ha convertit en una càrrega insuportable.
ÉS HORA DE POSAR FI A AQUESTA CRISI!
Llegeix el nostre informe
El nostre informe analitza com l'encariment del lloguer i la dificultat per a accedir a un habitatge en propietat estan convertint-se en un dels principals motors de desigualtat a Espanya. Descobreix com afecta a la capacitat d'estalvi, a l'estabilitat residencial i a la qualitat de vida de milions de persones.