28/05/2025. Israel ha utilitzat el desplaçament forçat massiu, juntament amb la seva ofensiva militar a Gaza, per obligar sistemàticament la població civil a refugiar-se en cinc "zones de distribució d'ajuda" segellades i vorejades per corredors militars i el mar; àrees que ara representen menys del 20% de tota la franja. Això, sumat a la privació absoluta i deliberada, revela la intenció estratègica d'Israel de desmantellar i destruir completament Gaza i no només de neutralitzar objectius militars, segons adverteix Oxfam Intermón quan s'acaben de sobrepassar 600 dies de guerra.
Un nou anàlisi d'Oxfam Intermón revela que, des de la ruptura de l'alto el foc el 18 de març, Israel ha emès més de 30 ordres de desplaçament forçat —gairebé una cada dos dies— que abasten 68 dels 79 barris, alguns en moltes ocasions. Aquests barris, juntament amb l'expansió de les zones militars israelianes d'exclusió, representen més del 80% de la Franja de Gaza. L'efecte acumulatiu és el confinament de facto de la població en campaments superpoblats i sense infraestructures.
La magnitud i la freqüència implacables d'aquestes ordres han fet pràcticament impossible que la gent hi trobi refugi. Aquest patró suggereix no un esforç per neutralitzar una amenaça, sinó una campanya deliberada per desmantellar i despoblar Gaza, un procés de desplaçament forçat que constitueix un crim de guerra.
"Durant més de 600 dies, Israel ha afirmat que té com a objectiu Hamàs, però són civils els que han estat acorralats, bombardejats i assassinats massivament cada dia", diu Bushra Khalidi, responsable de polítiques d'Oxfam a Jerusalem, al Territori Palestí Ocupat. "Les ordres de desplaçament segueixen un patró clar i calculat: utilitzar l'amenaça de la violència per acorralar els civils en zones de confinament cada cop més reduïdes. Això no és contraterrorisme, com al·lega Israel, sinó l'evacuació sistemàtica de Gaza mitjançant la força militaritzada en enclavaments d'internament".
Mentrestant, Israel ha estès la seva presència militar al llarg de cinc dels anomenats "corredors de seguretat" —Filadèlfia, Murag, Kisufim, Netzarim i Mefalsim— que travessen horitzontalment la franja de Gaza. Aquests corredors divideixen el territori en cinc zones aïllades, separant el nord del sud i restringint la circulació de civils dins un espai ja de per si mateix molt confinat.
El patró d'ordres israelianes, seguides d'atacs militars, subratlla allò que les autoritats israelianes han declarat obertament: plans per prendre el control de Gaza i establir centres humanitaris militaritzats, on la població civil rebrà ajuda de contractistes privats sota custòdia armada. Oxfam Intermón i altres agències internacionals han rebutjat fermament aquestes propostes, considerant-les coercitives, polititzades i incompatibles amb els principis humanitaris.
Només en la darrera setmana (del 15 al 20 de maig), més de 160.000 persones van ser desplaçades, part d'un total més ampli de gairebé 600.000 persones desplaçades des del 18 de març, moltes en repetides ocasions.
Una de les ordres recents més significatives, emesa el 20 de maig, va abastar 34,9 km², aproximadament el 10 % de la superfície de Gaza, i va desarrelar entre 150.000 i 200.000 persones a Beit Lahiya i Jabalia, al nord de Gaza.
L'efecte d'aquestes ordres a les poblacions ja desplaçades ha estat devastador. En qualsevol altre conflicte, la població civil tindria rutes per fugir a zones o països veïns. En aquest cas, la població palestina es troba completament acorralada sota un setge ferri i sent empesa cap a la costa.
"Imaginin intentar mudar-se amb quatre fills o un pare vell en plena nit, sense transport ni on anar. La gent està tan esgotada que molts preferirien morir abans que tornar a fugir", explica Fidaa Alaraj, assessora de gènere d'Oxfam a Gaza, que ha estat desplaçada amb la família diverses vegades.
Els anomenats «refugis coneguts» designats per Israel, entre ells Al-Mawasi, són poc més que campaments inundats de pols que no ofereixen cap protecció real. Al-Mawasi, una àrida franja costanera d'aproximadament 40 quilòmetres quadrats que albergava només 7.000 persones abans de la guerra, ha estat designada ara com a lloc de reubicació per a centenars de milers. Tot i la seva etiqueta de zona segura, ha estat atacada repetidament pel foc israelià.
Gairebé totes les zones restants on s'està reubicant forçosament civils —que abasten tan sols el 20% del territori de Gaza— no tenen completament aigua potable, sanejament, atenció mèdica i infraestructura bàsica. Aquesta realitat viola directament el dret internacional humanitari, que obliga Israel, com a potència ocupant, a garantir que els civils desplaçats rebin refugi, higiene i protecció adequats.
"Aquesta campanya d'aniquilació i el vessament de sang s'han d'acabar. Ja és hora que els governs occidentals i altres potències influents vagin més enllà de les declaracions i exerceixin una pressió significativa sobre Israel perquè aixequi el setge i abandoni qualsevol pla d'annexió de Gaza", afegeix Khalidi.
"La pau no es pot negociar sobre les ruïnes de Gaza ni amb el robatori de terres palestines. Davant la Cimera de la Solució de Dos Estats prevista a Nova York el juny que ve, els líders mundials han d'instar Israel a aixecar el setge i abandonar qualsevol pla d'annexió de Gaza o Cisjordània. El que està en joc no és només el futur internacional”.
