Les bretxes de gènere en l'atenció i els ingressos persisteixen en molts casos i, en alguns, s'estan ampliant, segons la segona enquesta Vivir la desigualdad realitzada per Oxfam Intermón. Una càrrega de cura més gran, menys temps i una dependència econòmica més elevada s'associen a majors desigualtats, segons l'organització.
Les dones segueixen al capdavant de la feina de la llar i les cures. El 2025, un 6,9% de les dones afirmava dedicar-se exclusivament a aquestes tasques de forma no remunerada, davant només el 0,3% dels homes. En termes proporcionals, això significa que les dones assumeixen el treball de la llar no remunerat 23 vegades més que els homes.
Aquesta desigualtat també s’esté a la percepció que d'ella tenen homes i dones: El 37,3% de les dones percep una alta desigualtat a la llar, enfront del 28,4% dels homes.
A més, el 41,3% de les dones necessitaria una segona ocupació, però no pot tenir-la per falta de temps o per motius de cura, davant un 33,7% dels homes en aquesta situació.
L'enquesta bianual d'Oxfam Intermón (2025) mostra també que el 40,9% de les dones afirma que la seva feina principal no deixa temps suficient per a tasques domèstiques i de cura, davant del 33,5% dels homes. Des de l'enquesta anterior realitzada el 2023, la proporció de dones en aquesta situació ha augmentat 8,9 punts percentuals, davant de 3,4 punts en el cas dels homes.
"Les dones afronten dues pressions estructurals simultànies, en particular", explica Julia García, experta en desigualtat d'Oxfam Intermón. "D'una banda, una proporció més gran diu que no té prou ingressos per cobrir les seves necessitats bàsiques i, de l'altra, continuen assumint la major part de les creixents responsabilitats de cura no remunerada en la nostra societat. Aquesta combinació d'ingressos més baixos i de més temps dedicat a les tasques de cura ajuda a explicar la sensació generalitzada de no poder arribar a final de mes, malgrat els esforços diaris."
Segons l'enquesta, que reconeix els ingressos mensuals nets de la llar declarats per les persones entrevistades, una de cada quatre dones (25,4 %) viuen en llars amb ingressos de fins a 1.200 euros al mes, davant del 16,8 % dels homes. En canvi, en les llars amb més de 4.000 euros mensuals, les dones representen el 6 %, mentre que els homes assoleixen l'11 %.
En consonància amb aquests dades, el 32,7% de les dones afirma que no compta amb ingressos suficients per dur a terme una vida digna, davant del 26,6% dels homes.
Atrapades en aquesta situació, les dones també perceben que la seva feina deixa menys temps que als homes per a l'oci o per passar temps amb familiars i amics, i presenten menors nivells d'autonomia econòmica. També son menys les dones que declaren tenir bona salut mental (62,4% davant el 68,8% dels homes).
En aquesta línia, empitjora més entre les dones que entre els homes la percepció de tenir ingressos per a una vida digna i la satisfacció amb l'ocupació. Des del 2023 el percentatge de dones que es declara insatisfetes amb la seva feina ha pujat del 25,2 al 33,3%, mentre que en els homes puja un 26,8% des del 22,7% del 2023.
També son més les dones que declaren viure en llars que arriben just a final de mes o tenen que recórrer a estalvis o endeutament
Totes les diferències s'associen amb els majors nivells de renúncia per part d'elles. L'any 2025, les dones segueixen declarant amb major freqüència que els homes haver hagut de reduir els costos bàsics i no bàsics —com alimentació, roba, menjar, vacances o capacitat d'estalvi per a imprevistos—, amb bretxes que oscil·len entre 7,5 i 13 punts percentuals.
Oxfam Intermón proposa mesures orientades a abordar la combinació de precarietat laboral i sobrecàrrega de cura, però han de ser respostes integrals en dos eixos:
- Millorar la qualitat del treball, la igualtat salarial i la corresponsabilitat en les cures amb mesures per reduir la bretxa laboral i salarial i facilitar la conciliació i la igualtat d'oportunitats.
- Prioritzar els sistemes públics de cura: serveis de qualitat per a la infància, persones grans i persones dependents, reconeixement de drets i protecció per a les persones cuidadores i equiparació de drets laborals i seguretat social de les treballadores de la llar i del sector de cura.
“Com societat, hem d’entendre que les cures no poden seguir depenent de l'esforç desproporcionat d'una part”, conclou Julia Garcia. “Cal construir un sistema que permeti passar del sacrifici individual al dret col·lectiu”.
