Coincidint amb la celebració del Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2026, Oxfam Intermón duu a terme una intervenció artística, concebuda juntament amb l’artista Eugenio Merino, per alertar sobre la concentració extrema de poder econòmic i polític en mans d’una elit global.
La intervenció de l’estàtua de Carles V es basa en la superposició temporal d’una màscara hiperrealista d’Elon Musk sobre el rostre del monarca, actualment la persona més rica del planeta segons Forbes. El gest converteix el monument en una metàfora del nou ordre neofeudal.
L’organització impulsa aquesta acció artística en un context marcat per un rècord històric de la riquesa combinada dels milmilionaris, que el 2025 va créixer tres vegades més ràpid que la mitjana dels darrers cinc anys i va assolir els 18,3 bilions de dòlars, segons l’últim informe d’Oxfam Intermón. Una concentració de riquesa que no només es tradueix en poder econòmic, sinó també en poder polític, i que suposa una amenaça directa per a les democràcies.
Un diàleg entre el poder absolut del passat i la seva forma actual
L’obra connecta l’autoritat dels monarques i els imperis del passat amb la concentració actual del poder econòmic i el nou neofeudalisme, mostrant com les antigues estructures de dominació, basades en el poder militar, econòmic i dinàstic, han estat substituïdes per noves formes de megaprotagonisme individual i corporatiu, sustentades en el control dels recursos, les dades, els mitjans de comunicació i les institucions democràtiques.
El poder econòmic com a poder polític
“La concentració extrema de riquesa ja no és una abstracció econòmica: es tradueix en poder polític real, en una influència directa sobre governs, lleis i agendes públiques. Ho estem veient en directe, la capacitat dels diners de convertir-se en poder polític”, assenyala Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Mentre uns pocs acumulen fortunes sense precedents, la majoria veu erosionats els seus drets, el seu poder adquisitiu i la seva capacitat de decisió. Aquesta bretxa no només genera pobresa; genera desafecció, polarització i fragilitat democràtica”.
La intervenció artística dialoga directament amb les conclusions de l’informe Contra l’imperi dels més rics, que adverteix que els milmilionaris tenen 4.000 vegades més probabilitats d’ocupar càrrecs polítics que una persona corrent i que els països amb nivells més elevats de desigualtat tenen set vegades més probabilitats de patir retrocessos democràtics.
L’art com a eina de denúncia
Per a Eugenio Merino, l’obra busca “fer visible allò que intencionadament roman ocult”. “Els monuments són sistemes de divulgació simbòlica que serveixen per legitimar el poder”, explica l’artista. “Tal com suggereixen Yannis Varoufakis o Cédric Durand, el capitalisme s’ha transformat en un sistema amb similituds amb el feudalisme històric —el tecnofeudalisme—, en què nous ‘senyors’ controlen els territoris digitals i governen des del mercat, la tecnologia i les dades. Aquesta intervenció proposa mirar de cara aquesta continuïtat històrica i preguntar-nos qui governa realment les nostres democràcies”.
L’acció planteja una lectura crítica d’un present en què, com assenyalen molts economistes, la desigualtat no és inevitable, sinó el resultat de decisions polítiques que afavoreixen sistemàticament aquells que ja concentren poder i riquesa, debilitant el bé comú i les institucions democràtiques.
Espanya: rècord de riquesa i pèrdua de poder adquisitiu
En el cas espanyol, el missatge adquireix una dimensió especialment significativa. El 2025, la riquesa dels 33 milmilionaris espanyols va assolir un màxim històric i va créixer quatre vegades més ràpid que la mitjana dels darrers cinc anys, mentre els salaris tornen a perdre poder adquisitiu. Aquests 33 milmilionaris acumulen més riquesa que el 39% de la població a Espanya.
“La gent no arriba a final de mes; en canvi, al gran capital mai li havia anat tan bé”, subratlla Cortada. “Aquesta contradicció és el caldo de cultiu perfecte per a la desafecció democràtica i els discursos autoritaris. Per això és urgent posar límits al poder dels superrics”, conclou.
