Quan tot just han transcorregut deu dies des de l’inici de l’any, l’1 % més ric del planeta ja ha esgotat el seu “pressupost anual” d’emissions de carboni, és a dir, el màxim de CO₂ que cada persona pot emetre proporcionalment per aconseguir limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. Així ho revela una nova anàlisi d’Oxfam Intermón, que també conclou que en el cas del 0,1 % més ric aquest llindar es va superar abans: el passat 3 de gener.
A l’Estat espanyol també es reprodueix aquest patró. Si es mantenen els nivells actuals d’emissions, l’1 % de les persones amb més riquesa esgotarà el seu marge anual de CO₂ el pròxim 16 de gener, mentre que el 0,1 % més ric ja l’ha consumit el dia 4.
“Hem anomenat aquesta data «Pollutocrat Day» per denunciar la responsabilitat desproporcionada de les persones ultrariques en l’acceleració de la crisi climàtica”, afirma Norman Martin, especialista en Polítiques sobre Canvi Climàtic d’Oxfam Intermón.
Les dades confirmen que no es tracta de fets aïllats, sinó d’una bretxa estructural. Una persona de l’1 % amb més ingressos va emetre de mitjana gairebé 15 vegades més carboni que una persona de la meitat de la població amb menys ingressos. Aquell mateix any, a Espanya una sola persona del 0,1 % amb més riquesa va generar 55 vegades més emissions que una persona del 50 % amb menys ingressos.
Impacte en les persones més vulnerables.
Aquesta desigualtat té greus conseqüències a escala global. Segons les estimacions, les emissions generades en un sol any per l’1 % més ric provocaran 1,3 milions de morts relacionades amb la calor abans que acabi el segle. L’impacte acumulat de dècades de sobreconsum d’emissions també està causant un gran dany econòmic als països de renda baixa i mitjana-baixa, amb pèrdues que podrien arribar als 44 bilions de dòlars el 2050.
Per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, l’1 % més ric hauria de reduir dràsticament les seves emissions, concretament un 97 % abans del 2030. Mentrestant, les persones que menys han contribuït a la crisi climàtica —entre elles, les comunitats dels països més empobrits i vulnerables als efectes del canvi climàtic, les comunitats indígenes i les dones i les nenes— són les que en patiran les pitjors conseqüències.
“El canvi climàtic no només escalfa el planeta, també agreuja les desigualtats. És urgent que els governs apliquin polítiques redistributives per protegir dels impactes les persones que menys tenen i actuïn sobre els principals contaminants. Els líders mundials tenen la responsabilitat i l’oportunitat d’encaminar el món cap als objectius climàtics i generar beneficis nets per a les persones i el planeta”, assenyala el portaveu.
Poder i influència desproporcionats
L’impacte climàtic associat a l’estil de vida de les persones ultrariques queda reflectit en la magnitud de les seves emissions. Per exemple, en el cas d’un multimilionari europeu, la petjada de carboni generada durant gairebé una setmana per l’ús d’avions privats i iots de luxe equival a la que genera una persona situada dins de l’1 % més pobre de la població mundial al llarg de tota la seva vida.
A aquest impacte directe s’hi suma el seu paper com a inversors en les indústries més contaminants: de mitjana, cada multimilionari posseeix una cartera d’inversions en empreses que genera 1,9 milions de tones de CO₂ l’any, fet que agreuja la crisi climàtica mundial.
Les persones i corporacions més riques també concentren un poder i una influència desproporcionats. A la recent cimera de la COP al Brasil, el nombre de representants de lobbies de combustibles fòssils va superar el de qualsevol delegació nacional, excepte la del país amfitrió, amb 1.600 participants.
“Cal denunciar aquestes pràctiques i el poder descomunal dels superrics. La seva immensa riquesa els ha permès exercir una influència injusta sobre el disseny de polítiques i afeblir les negociacions climàtiques”, afegeix Martín.
Solucions
L’organització demana als governs que pressionin les persones ultrariques perquè redueixin les seves emissions i que garanteixin que qui més contamina assumeixi la seva responsabilitat mitjançant mesures com:
- Redistribuir l’esforç en la reducció d’emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica.
- Augmentar els impostos sobre els ingressos i la riquesa de les persones superriques i donar suport a les negociacions de la Convenció de l’ONU sobre Cooperació Fiscal Internacional.
- Aplicar impostos als beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils. Un impost aplicat a 585 companyies podria recaptar fins a 400.000 milions de dòlars en el primer any.
- A l’Estat espanyol, eliminar els subsidis als combustibles fòssils i invertir en la protecció dels col·lectius més vulnerables als impactes climàtics.
“És necessari construir un sistema que situï les persones i el planeta al centre. Un model basat en la sostenibilitat i l’equitat és clau per afrontar la crisi climàtica i garantir un futur just per a totes les persones”, conclou el portaveu.
