L’Impost sobre el Patrimoni a Espanya perd aproximadament 8 de cada 10 euros de la seva recaptació potencial a causa dels forats i mecanismes d’erosió inclosos en el seu disseny. Abans de la posada en marxa de l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (ITSGF), aquesta xifra arribava als 9 de cada 10 euros. Com a resultat, el tipus efectiu mitjà pagat sobre el patrimoni declarat era el 2021 de només el 0,17 %, molt lluny dels tipus marginals màxims del 3,5 % previstos en la normativa estatal. Entre els superrics, la tributació efectiva era encara menor: el top 0,1 % més ric amb prou feines pagava un 0,10 %.
Així ho assenyala el nou informe d’Oxfam Intermón Un impost sobre el patrimoni per al segle XXI, que analitza com l’actual disseny de l’impost limita greument la seva capacitat redistributiva i de reducció de la desigualtat. El document es publica en un moment de creixent debat internacional sobre la tributació de les grans fortunes, mentre la riquesa continua concentrant-se a nivells històrics.
Actualment, l’1 % més ric posseeix més riquesa que el 95 % restant de la població mundial. A Espanya, les 200 principals fortunes acumulen una riquesa equivalent al 17,5 % del PIB i el seu patrimoni conjunt ha augmentat un 188 % en els darrers quinze anys.
“L’impost sobre el patrimoni és una eina necessària, però amb un disseny molt feble i insuficient davant d’unes grans fortunes que estructuren la seva riquesa per esquivar el pagament de l’impost. Està dissenyat de tal manera que es va buidant des de dins mateix, com si fossin tèrmits. I això redueix la seva progressivitat, la seva capacitat per recaptar de qui més té i per redistribuir la riquesa”, assenyala Iñigo Macías, investigador d’Oxfam Intermón i autor de l’informe.
Un impost amb molt potencial, però que perd progressivitat entre els més rics
Espanya és un dels pocs països del món que manté un impost específic sobre el patrimoni net. Creat fa gairebé cinquanta anys, durant la transició democràtica, l’impost buscava reforçar la progressivitat del sistema tributari i contribuir a redistribuir la riquesa. Tanmateix, segons l’anàlisi d’Oxfam Intermón, diferents debilitats en el seu disseny han anat buidant progressivament la seva capacitat recaptatòria i redistributiva.
L’anàlisi de l’organització mostra com aproximadament el 42 % de la riquesa declarada queda fora de l’impost, en la seva gran majoria patrimoni concentrat en mans dels contribuents més rics. De fet, més de tres de cada quatre euros (el 76 %) de tot el patrimoni exempt es concentra entre el 10 % dels declarants amb més patrimoni.
El principal forat identificat és l’anomenada exempció sobre participacions i accions empresarials, coneguda habitualment com a “exempció d’empresa familiar”. Aquest mecanisme representa el 85 % de tot el patrimoni exempt i suposa una pèrdua de recaptació potencial superior als 6.700 milions d’euros. Tot i que va néixer per protegir petites i mitjanes empreses familiars, l’anàlisi sosté que actualment beneficia especialment grans patrimonis amb importants participacions empresarials.
“Com a resultat, aquesta mal anomenada ‘exempció de l’empresa familiar’ deixa de ser una excepció i de complir la seva finalitat de protegir les empreses familiars i la petita i mitjana empresa, per convertir-se en una norma i en un forat estructural que buida de capacitat recaptatòria l’Impost de Patrimoni”, segons Macías.
L’informe també analitza l’impacte recaptatori i d’equitat de l’aplicació del límit conjunt de la quota de l’IP i l’IRPF, un altre dels grans mecanismes que erosionen l’impost. Segons el document, les pèrdues potencials de recaptació derivades d’aquest límit se situen al voltant dels 2.100 milions d’euros i beneficien principalment els grans patrimonis amb més capacitat per reorganitzar les seves rendes i estructures financeres.
Fins a l’entrada en vigor de l’impost temporal sobre les grans fortunes, el dúmping fiscal promogut per algunes comunitats autònomes, aplicant bonificacions substancials de la quota a pagar (de fins al 100 %), suposava un altre important forat per a la recaptació, especialment beneficiós per a les grans fortunes.
Reformar l’impost per recuperar equitat i capacitat recaptatòria
El document es publica en un moment d’intens debat a escala global i estatal sobre la fiscalitat de les grans fortunes i la creixent evidència sobre la manca de progressivitat dels sistemes tributaris. Iniciatives impulsades des del G20, la proposta d’un impost mínim global sobre ultrarics liderada per Gabriel Zucman o les negociacions internacionals sobre cooperació fiscal reflecteixen una preocupació creixent sobre com garantir que les grans fortunes contribueixin de manera efectiva.
En aquest context, Oxfam Intermón assenyala la importància d’obrir també a Espanya el debat públic i polític, posant sobre la taula diferents propostes per aconseguir una fiscalitat sobre el patrimoni que funcioni millor per a la realitat del segle XXI.
“La debilitat de l’actual IP no és inevitable, hi ha solucions possibles. De fet, l’ITSGF mostra que és possible corregir els problemes en el disseny de l’IP quan hi ha voluntat política”, assenyala Macías.
Entre les mesures a considerar, l’organització planteja revisar el funcionament de l’exempció sobre participacions empresarials i el límit conjunt entre l’IRPF i l’IP, a més de mantenir l’ITSGF. De manera complementària, i per tancar de forma efectiva els forats dels quals es beneficien les grans fortunes, es proposa incorporar dins de la fiscalitat sobre la riquesa un impost mínim del 3 % per a patrimonis nets superiors als 50 milions d’euros, seguint la proposta de l’economista Gabriel Zucman.
Segons les estimacions recollides en l’anàlisi, diferents reformes permetrien almenys duplicar la recaptació actual i avançar cap a un sistema tributari més progressiu i eficaç en la reducció de la desigualtat.
“Reforçar la fiscalitat de les grans fortunes no és només una qüestió recaptatòria, sinó una eina fonamental per reduir les bretxes de riquesa i contribuir a recompondre un pacte social cada vegada més tensionat per la desigualtat extrema”, conclou Macías.
