Un nou informe d’Oxfam Intermón publicat avui revela que l’1 % més ric de la població mundial va generar l’any 2019 la mateixa quantitat d’emissions de carboni que els 5.000 milions de persones que conformen els dos terços més pobres de la humanitat. L’informe es publica amb motiu de la cimera de les Nacions Unides sobre el clima, que se celebrarà a Dubai, en un context ple de dubtes sobre els acords que mantinguin l’augment de la temperatura global per sota d’1,5 °C.
Aquestes emissions desmesurades de l’1 % més ric causaran 1,3 milions de morts més de les previstes associades a la calor, una xifra que equival aproximadament a la població de tota la ciutat de Dublín (Irlanda). La major part d’aquestes morts tindran lloc entre el 2020 i el 2030.
“Els efectes del canvi climàtic afecten més a qui menys responsable n’és: persones en situació de pobresa i exclusió i a les generacions futures. El model econòmic i de consum actual és insostenible. Cal posar fi a pràctiques destructives i implantar solucions sostenibles”, assenyala Lourdes Benavides, la responsable de Justícia Climàtica d’Oxfam Intermón.
“Els majors contaminants del planeta, les corporacions de combustibles fòssils i els superrics del món, són els principals responsables de la crisi climàtica. Estan obtenint guanys rècord, mentre que els menys responsables de l’emergència climàtica són colpejats per les seves conseqüències devastadores. Qui més contamina ha d’assumir el cost”, afirma Benavides.
“Igualtat climàtica: un planeta per al 99 %” es basa en la investigació que l’organització ha dut a terme juntament amb el Stockholm Environment Institute (SEI), i analitza les emissions lligades als hàbits de consum de diferents grups de renda l’any 2019, l’últim del qual es disposen dades. L’estudi revela la gran bretxa entre les empremtes de carboni dels més rics –l’estil de vida i les inversions dels quals en indústries contaminants com els combustibles fòssils impulsen l’escalfament global– i el gruix de la població mundial.
- L’1 % més ric (77 milions de persones) va ser responsable del 16 % del total d’emissions segons els seus hàbits de consum l’any 2019, una xifra superior al total d’emissions generades pels desplaçaments en cotxe i pel transport per carretera. El 10 % més ric va generar la meitat (50 %) de les emissions totals. A Espanya, l’any 2019, el 10 % de les persones amb majors ingressos (4,7 milions de persones) va generar gairebé una tercera part de totes les emissions. Això equival a les emissions del 53 % de les persones amb menys ingressos (24,8 milions de persones).
- Es calcula que qualsevol persona pertanyent al 99 % més pobre de la humanitat trigaria al voltant de 1.500 anys a generar les emissions que els milmilionaris més rics produeixen en un any.
- Cada any, al món, les emissions que produeix l’1 % més ric anul·len els estalvis en emissions de carboni que generen gairebé un milió de turbines eòliques.
- En comparació amb la meitat més pobra de la humanitat, des de la dècada del 1990, l’1 % més ric ha consumit el doble de carboni disponible per emetre sense provocar un augment de la temperatura global superior al límit segur d’1,5 °C.
- L’1 % amb majors ingressos a Espanya hauria de reduir les seves emissions en un 95 % d’aquí al 2030 per tal de limitar l’augment de temperatura a 1,5 ºC (vegeu nota).
- De cara al 2030, es preveu que el nivell d’emissions generades per l’1 % sigui 22 vegades superior al compatible amb l’objectiu de mantenir-se per sota del límit fixat a l’Acord de París.
La crisi climàtica i la desigualtat conformen un cercle viciós: Oxfam Intermón ha estat testimoni de primera mà de la manera desproporcionada en què les persones en situació de pobresa, les dones i nenes, les comunitats indígenes i la població dels països del Sud global pateixen els efectes dels impactes climàtics, els quals, al seu torn, augmenten la bretxa de la desigualtat. La investigació assenyala que la xifra de persones mortes a causa d’inundacions en països en què la desigualtat és més greu és set vegades superior. El canvi climàtic ja intensifica les desigualtats tant dins com entre països.
Els governs poden abordar la doble crisi de desigualtat i canvi climàtic combatent l’excés d’emissions de les persones més riques, i invertint en la millora dels serveis públics i en l’assoliment dels objectius climàtics. Oxfam Intermón calcula que gravar els ingressos de l’1 % més ric a un tipus del 60 % reduiria les emissions fins a xifres properes a les emissions totals generades al Regne Unit en un any. Permetria, a més, recaptar 6,4 bilions de dòlars a l’any, que podrien destinar-se a finançar la transició cap a energies renovables, abandonant els combustibles fòssils.
“Aplicar impostos a la riquesa extrema augmenta les nostres possibilitats de combatre la desigualtat i la crisi climàtica. Estan en joc bilions de dòlars, uns recursos indispensables per reduir les bretxes de desigualtat i limitar ràpidament els impactes sobre el medi ambient; fons que revertirien en les nostres democràcies”, assenyala Benavides.
L’organització insta els governs a:
-
Reduir significativament la desigualtat, mitjançant una redistribució global dels ingressos. Oxfam Intermón calcula que seria possible proporcionar a totes les persones que viuen en situació de pobresa uns ingressos diaris mínims de 25 dòlars i, al mateix temps, reduir en un 10 % les emissions globals (una xifra equivalent al total de les emissions de la Unió Europea aproximadament).
-
Abandonar els combustibles fòssils de manera urgent i justa. Els països rics són qui han contribuït de manera desproporcionada al canvi climàtic, i han de posar fi a la producció de petroli i gas amb la celeritat corresponent. Nous impostos a les grans empreses i les grans fortunes de milmilionaris suposarien una ajuda per finançar la transició cap a energies renovables.
-
Anteposar el benestar de la població i del planeta a la recerca implacable de beneficis, l’extracció i el consum. Deixar d’utilitzar el creixement del PIB com a indicador del progrés de la humanitat.
