Les 100 majors empreses europees reparteixen el 70% dels seus beneficis entre els accionistes mentre contribueixen a agreujar la desigualtat global

Les 100 majors empreses europees estan contribuint a agreujar la desigualtat global en prioritzar la remuneració als accionistes i als alts directius per davant dels salaris, la igualtat i la transició ecològica. Així ho denuncia Oxfam Intermón en el seu nou informe Persones, Poder, Beneficis, Planeta: com les grans empreses europees alimenten la crisi de desigualtat, que revela que, entre el 2022 i el 2024, aquestes companyies van repartir de mitjana el 70% dels seus beneficis entre els accionistes, mentre persisteixen fortes bretxes salarials, de gènere, de poder corporatiu i d’inversió climàtica.

En alguns casos, les companyies van repartir entre els accionistes més del que van obtenir en beneficis. Va ser el cas, per exemple, de Telefónica, BP i Zurich Insurance Group.

Repsol i, sobretot, Telefónica es troben entre les empreses europees que destinen una proporció més elevada dels seus beneficis a retribuir els accionistes. En el cas de Telefónica, el 2023 va retribuir els accionistes, mitjançant dividends i recompra d’accions, tot i haver registrat pèrdues aquell any.

L’informe adverteix que Europa, que durant bona part de la segona meitat del segle XX havia mantingut la desigualtat més continguda que altres regions, afronta ara un canvi preocupant. La riquesa es concentra cada vegada més a la part més alta de la societat, la renda es distribueix de manera més desigual i l’exposició als riscos climàtics és profundament dispar.

Oxfam Intermón subratlla que aquesta desigualtat no és inevitable ni respon únicament als cicles econòmics: també està determinada per decisions polítiques i pràctiques empresarials.

“Les majors empreses europees no són meres espectadores de l’augment de la desigualtat; moltes de les seves decisions estan contribuint a impulsar-la. Quan una companyia reparteix la major part dels seus beneficis entre accionistes, concedeix remuneracions milionàries als seus alts directius i deixa en segon pla els salaris, la igualtat i la transició verda, està triant un model que beneficia una minoria privilegiada a costa de la majoria”, assenyala Miguel Alba, responsable de desigualtat i sector privat d’Oxfam Intermón.

La cursa per satisfer els accionistes a qualsevol preu

La cursa per satisfer els accionistes també està soscavant la inversió necessària per avançar cap a models de negoci més sostenibles. Segons l’anàlisi d’Oxfam Intermón, entre les 100 majors empreses europees que van publicar dades, els accionistes van rebre 32 vegades més del que les companyies van invertir en la seva transició verda. El 2024, els casos més extrems van ser Saint-Gobain, que va pagar als accionistes 838 vegades més del que va invertir en transició verda, i L’Oréal, 108 vegades més.

La remuneració excessiva i desproporcionada dels CEO respecte dels treballadors

Al mateix temps, la remuneració dels alts directius supera àmpliament la del conjunt de la plantilla. El 2024, la remuneració mitjana dels CEO, pagada aquell any, va arribar als 6 milions d’euros. Les companyies amb les remuneracions més altes per als seus CEO van ser Stellantis, amb 22 milions d’euros; Novartis, amb 20,3 milions; i AstraZeneca, amb 17,8 milions.

Les conclusions d’Oxfam Intermón mostren que, entre el 2022 i el 2024, la bretxa entre la remuneració dels CEO i la dels treballadors es va ampliar. De mitjana, el 2024, els CEO van guanyar 78 vegades més que el treballador mitjà de la seva empresa, davant les 74 vegades del 2022. Les bretxes salarials més grans el 2024 es van registrar a Carrefour, amb una ràtio de 361 a 1; Compass Group, amb 352 a 1; i Inditex, amb 322 a 1.

En el conjunt de les empreses espanyoles de la mostra, la distància entre el sou més alt i el sou mitjà és sensiblement superior, i arriba fins a 119 vegades. Inditex és la 3a empresa europea amb una diferència salarial més alta, Banco Santander és la 7a i ACS la 13a.

L’informe també mostra com el poder dins d’aquestes grans empreses continua concentrat en cercles reduïts i profundament desiguals. El 2024, les dones van ocupar només el 10% dels llocs d’alta direcció, inclosos els de CEO, conselleres executives i presidentes de consells d’administració. Els homes van guanyar, de mitjana, un 10,7% més que les dones, i la bretxa s’eixampla al cim: els CEO homes van guanyar un 22,9% més que les CEO dones.

En les empreses europees, la mitjana de dones en llocs directius va ser del 27%, mentre que en les empreses espanyoles aquest percentatge és força menor, només del 16%.

Oxfam Intermón també adverteix que, tot i que moltes companyies assumeixen compromisos en matèria de diversitat, equitat i inclusió, molt poques els porten a la pràctica. Encara que el 79% de les empreses analitzades disposa d’objectius en aquest àmbit, només l’1% els aplica de manera plena i efectiva en les seves pròpies operacions, i cap no ho fa de manera efectiva en les seves cadenes de subministrament, segons els criteris de l’organització.

El 62% de les empreses europees tenen mecanismes de participació de les persones treballadores, ja sigui en òrgans de decisió o bé en la propietat d’accions. Tanmateix, cap de les empreses espanyoles disposa d’aquest tipus de mecanismes, fet que situa Espanya entre els països europeus amb menys democràcia empresarial.

“La desigualtat també es configura dins de les empreses: en qui ocupa els òrgans de decisió, qui té veu, qui rep la riquesa generada i qui en queda fora. Si les grans corporacions volen formar part de la solució, han de canviar les seves estructures de poder, garantir salaris dignes, tancar les bretxes de gènere i retre comptes pel seu impacte sobre les persones i el planeta”, afegeix Alba.

L’anàlisi identifica, a més, una preocupant manca de transparència al voltant de la influència política d’aquestes companyies. Només el 18% de les empreses analitzades va revelar detalls sobre la seva despesa política, inclosos pagaments a partits polítics i activitats de lobby. Entre les que sí que van publicar informació, la despesa política mitjana es va situar en 1,4 milions d’euros el 2024, amb Bayer registrant l’import més elevat, 15,1 milions d’euros. Segons el Registre de Transparència de la UE, les 100 majors empreses europees van gastar, de mitjana, 1,1 milions d’euros en activitats de lobby a escala comunitària, molt per sobre dels recursos disponibles per a ONG, sindicats i grups ciutadans que participen en els mateixos processos legislatius.

L’impacte climàtic de les majors empreses europees

L’impacte climàtic d’aquestes empreses és un altre dels eixos centrals de l’informe. El 2024, el total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les 100 majors empreses europees va equivaldre al 26% de les emissions globals totals. Les companyies amb més emissions van ser Shell, amb 1.142 MtCO2eq; Rio Tinto, amb 605 MtCO2eq; i Airbus, amb 487 MtCO2eq.

Per a Oxfam Intermón, aquestes conclusions apunten a un mateix model de fons: grans corporacions que concentren riquesa i poder, prioritzen els interessos d’accionistes i alts directius, i releguen treballadors, comunitats, col·lectius discriminats i el planeta. Aquest model empresarial curtterminista i extractiu assegura guanys per a una minoria a costa de la majoria.

L’informe es publica en un context de retrocessos regulatoris en matèria de sostenibilitat corporativa. Als Estats Units, l’administració Trump està desmantellant compromisos climàtics i polítiques de diversitat, equitat i inclusió. A Europa, la UE va aprovar el desembre del 2025 el paquet Òmnibus de Simplificació, orientat a reduir les obligacions d’informació sobre sostenibilitat corporativa i de diligència deguda.

“Quan la UE debilita la legislació a través dels paquets Òmnibus, no només retrocedeix en matèria de rendició de comptes empresarial, sinó que envia un senyal de replegament davant del tipus d’economia que necessitem construir. La regulació no és un obstacle per a la competitivitat; és l’arquitectura d’un futur desitjable. Els Estats ambiciosos no poden esperar que Brussel·les rectifiqui el rumb. Han de mantenir i reforçar ara les seves regulacions nacionals”.

Recomanacions per a un nou model

Oxfam Intermón demana a empreses i legisladors que actuïn sense demora:

• Establir una ràtio màxima de 20:1 entre la remuneració dels CEO i el salari medià de la plantilla.
• Limitar el repartiment de dividends als accionistes fins que es garanteixi un salari digne per a tots els treballadors i treballadores i existeixi una estratègia climàtica ambiciosa.
• Transposar amb rapidesa la Directiva europea de transparència salarial i introduir quotes per garantir la representació de les dones en llocs de lideratge.
• Desenvolupar i publicar plans de transició energètica justa que tinguin en compte els impactes socioeconòmics de la transformació ecològica.
  

“La desigualtat no és inevitable: és una elecció. Les majors empreses europees han de deixar de triar un model que serveix uns pocs i començar a actuar en benefici de la majoria”, conclou Alba.