DEMANA AL GOVERN QUE INCREMENTI ELS FONS DESTINATS A L'AJUDA HUMANITÀRIA
14/12/2023

Les noves normes empresarials de la UE protegeixen els financers de combustibles fòssils i els sectors que afavoreixen l’explotació laboral.

  • Un pas important, però encara insuficient, perquè les grans empreses hagin d’actuar de manera responsable envers les persones i el planeta. Però no n’hi ha prou.
empresas-cambian-vidas-burkina-memoria-002

És necessària una llei que protegeixi els drets humans i el planeta de les males pràctiques empresarials.

Avui, la UE ha arribat a un acord important per tenir una norma europea que responsabilitzi les empreses pel dany que causen a les persones i al planeta: la Directiva de Diligència Deguda Corporativa (CSDDD, en les seves sigles en anglès).

 

Oxfam Intermón considera que aquest acord marca una fita important perquè les grans empreses hagin d’actuar de manera responsable envers les persones i el planeta. Però no és suficient, ja que alguns lobbies empresarials i un grup de països de la UE liderats per França i Alemanya han exclòs alguns punts importants.

 

En primer lloc, la llei deixarà el 99% de les empreses lliures de responsabilitat, ignorant moltes empreses en sectors que afavoreixen l’explotació laboral. En segon lloc, França ha protegit els bancs i inversors perquè puguin continuar finançant constants violacions de drets humans i la destrucció del medi ambient. En tercer lloc, Alemanya ha dificultat l’accés a la justícia per a les persones i comunitats afectades pels abusos de les empreses.

 

“Des d’Oxfam Intermón seguirem lluitant perquè aquestes obligacions es reflecteixin com més aviat millor en la normativa espanyola i perquè les empreses espanyoles siguin responsables dels seus impactes. Aquesta regulació és vital per a les relacions entre Espanya i Amèrica Llatina, tenint en compte que les majors empreses espanyoles obtenen el 23,3% dels seus ingressos exteriors de Llatinoamèrica i que gairebé la meitat (47%) de les seves plantilles fora d’Espanya estan en països llatinoamericans”, assenyala María Bardolet, responsable de Sector Privat i Drets Humans d’Oxfam Intermón.

 

“Aquest acord és fonamental per reforçar l’obligatorietat de les empreses entorn dels impactes negatius que la seva activitat genera al llarg de la seva cadena de valor, perquè la realitat ens demostra que la voluntarietat no és suficient: des de la catàstrofe del Rana Plaza a Bangladesh, en la qual van morir 1.134 treballadores tèxtils en condicions deplorables i més de 2.000 van resultar ferides, han continuat ocorrent múltiples desastres humans i ambientals en grans projectes miners i energètics en diferents zones del planeta”, conclou Bardolet.

Notes per a l’edició:

María Bardolet està disponible per a entrevistes

Oxfam Intermón demana que les normes de diligència deguda de la UE:

  • S’apliquin a totes les empreses. La llei només cobreix les grans empreses. Per a les empreses de la UE, només aquelles amb més de 500 empleats i més de 150 milions d’euros de facturació. L’abast només s’estén a empreses amb 250 empleats i 40 milions d’euros de facturació d’un conjunt restringit de sectors d’alt risc, inclosos el tèxtil, l’agricultura, la mineria i la construcció.

  • S’apliquin a tota la cadena de valor. Això vol dir que ha de cobrir totes les persones afectades pel negoci de l’empresa, incloses aquelles que utilitzen els seus productes i serveis. L’acord assolit avui cobreix els proveïdors (upstream). Els clients només estan coberts de manera molt limitada, ja que no s’inclou la venda o l’ús de productes i serveis.

  • Incloure el sector financer. Els bancs i inversors que financen la destrucció del medi ambient i les violacions dels drets humans no han de quedar lliures de culpa. Com a resultat de la pressió de França, l’acord no responsabilitza els actors financers pels impactes de les seves inversions en els drets humans i el clima. Tanmateix, els grans bancs i inversors hauran d’adoptar un pla de transició climàtica.

  • Obligar les empreses a adoptar i implementar un pla de transició climàtica en línia amb l’Acord de París i vincular la remuneració dels directors de les empreses a la seva implementació. La nova llei obliga les empreses a elaborar un pla de transició climàtica i a “fer tots els esforços possibles” per implementar-lo, sense haver de retre comptes si no ho fan. Les empreses molt grans (amb més de 1.000 empleats) hauran d’introduir incentius econòmics a la seva direcció per afavorir l’aplicació del pla.

  • Eliminar els obstacles perquè les supervivents d’abusos empresarials puguin accedir a la justícia, donar als sindicats i organitzacions la possibilitat de presentar demandes davant els tribunals i responsabilitzar les empreses de demostrar que van respectar les seves obligacions de diligència deguda. L’acord preveu la possibilitat que les supervivents responsabilitzin les empreses si no compleixen amb les seves obligacions de diligència deguda, però la pressió d’Alemanya va afegir obstacles a les seves reclamacions. Els sindicats i altres organitzacions que treballen en pro de l’interès públic podran acudir als tribunals en nom de les supervivents, però la càrrega de la prova continuarà recaient en aquestes.

  • Fer que les empreses rendeixin comptes per totes les formes de treball infantil en les seves cadenes de subministrament. L’acord deixa la porta oberta a excepcions per a infants de fins a 12 anys.

  • Exigir a les empreses que garanteixin que els treballadors de les seves cadenes de subministrament guanyin un salari digne o un ingrés digne. L’acord assolit avui requereix que les empreses adaptin els seus plans de negoci, estratègies, operacions i pràctiques de compres per abordar el risc que els treballadors a la seva cadena de subministrament no rebin un salari digne o un ingrés digne.

JESSICA ROMERO

Periodista - Departamento de Comunicación