Oxfam Intermón adverteix que la magnitud del brot d’èbola probablement està subestimada

Només un de cada cinc centres de salut a Ituri, un dels epicentres del brot d’èbola a la República Democràtica del Congo (RDC), té accés suficient a aigua potable, segons noves dades d’Oxfam Intermón. Les conclusions generen una preocupació urgent per la propagació del virus de l’èbola de Bundibugyo —ja que l’accés a l’aigua neta continua sent la primera línia de defensa contra la transmissió— i augmenten el temor que la veritable magnitud del brot estigui sent subestimada.

Les dades recopilades sobre el terreny per Oxfam Intermón mostren que a Mongbwalo, una ciutat de gairebé 140.000 habitants i un dels epicentres del brot a la província d’Ituri, només el 20 % de la població té accés a aigua potable, mentre que amb prou feines el 25 % disposa d’infraestructura funcional de sanejament i higiene. Moltes famílies es veuen obligades a utilitzar aigua contaminada per residus químics procedents d’activitats mineres.

Aquestes conclusions posen de manifest una crisi més àmplia a tota la província d’Ituri: fonts d’aigua contaminades, infraestructura de rentat de mans col·lapsada i centres de salut que lluiten per eliminar de manera segura els residus infecciosos, mentre que molts treballadors de primera línia continuen mancant d’equips bàsics de protecció. El col·lapse gairebé total de la infraestructura de sanejament i higiene està dificultant els esforços per contenir la propagació del virus.

“L’aigua —la primera i més important línia de defensa en qualsevol emergència de salut pública— simplement no està disponible”, diu Manel Rebordosa, coordinador de resposta d’Oxfam Intermón a la província d’Ituri i destinat a l’epicentre del brot d’èbola a l’est de la RDC. “Els miners que treballen a les zones properes no tenen accés a lavabos ni a estacions per rentar-se les mans, i després tornen a comunitats que ja estan lluitant contra el virus. Vint litres d’aigua neta costen dos dòlars. Per a la majoria de les famílies d’aquí, aquest preu està molt per sobre de les seves possibilitats.”

Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) han confirmat que aquest és ja el brot d’èbola de Bundibugyo més gran registrat. El Ministeri de Salut de la RDC ha confirmat 763.676 casos i 17.827 morts en 25 zones sanitàries, però Oxfam adverteix que l’impacte real probablement sigui molt més gran. A diferència del brot de 2018, no existeix cap vacuna autoritzada ni cap tractament aprovat per a la soca Bundibugyo, fet que converteix l’accés a l’aigua potable i al sanejament en elements essencials per combatre aquest virus.

El rastreig de contactes, pedra angular de qualsevol resposta davant l’èbola, ha caigut fins a una cobertura de només el 43 %. Aquesta xifra està molt per sota del 79 % registrat un mes després de l’inici del brot de 2018-2020 a la mateixa regió.

“Un mes després del brot de 2018, el personal sanitari aconseguia taxes de rastreig de contactes en què gairebé vuit de cada deu contactes coneguts eren supervisats amb èxit. Avui, després de la retirada del finançament nord-americà per a la vigilància epidemiològica i a causa de greus dèficits de finançament, el rastreig arriba a menys de la meitat dels contactes. Aquesta bretxa no és només una estadística; és una realitat dolorosa que permet que el virus es propagui sense ser detectat entre les comunitats”, afirma Rebordosa.

Amb només 0,2 metges per cada 1.000 habitants i més de 70 centres de salut destruïts pel conflicte, les autoritats sanitàries de la RDC tenen dificultats per identificar noves infeccions amb la rapidesa necessària per interrompre la transmissió. A Kivu del Nord s’estan registrant morts en comunitats abans fins i tot que els pacients siguin identificats com a casos d’èbola. Cada vegada més famílies cuiden familiars malalts a casa seva, exposant sense saber-ho altres persones al virus.

El finançament humanitari mundial destinat a la RDC s’ha reduït un 46 % —de 2.580 milions de dòlars el 2024 a 1.400 milions el 2026—, assolint el nivell de cobertura més baix de l’última dècada i obligant les organitzacions humanitàries a reduir dràsticament les seves operacions. Segons el Fòrum d’ONG de la RDC, les organitzacions locals, que solen ser les principals responsables de la resposta durant els brots, han rebut menys del 6 % del finançament humanitari recent.

Aquestes retallades han obligat les organitzacions a reduir els equips comunitaris de sensibilització, eliminant un pilar fonamental de la resposta. A més, la greu escassetat d’equips de protecció personal, instal·lacions de sanejament i infraestructura d’aigua potable continua limitant les operacions de resposta, dificultant cada vegada més tant la lluita contra la desinformació com la contenció de la propagació del virus.

“Quan desapareixen els equips comunitaris de sensibilització en què la població confia, els rumors es propaguen més ràpid que el virus. La gent ara té por d’anar als centres de salut, que consideren trampes mortals. Les famílies recorren a remeis tradicionals, cosa que retarda el tractament i afavoreix una major propagació del virus. Cada dia sense finançament costa més vides”, afegeix Rebordosa.

“Vaig portar la meva filla a l’hospital quan vaig veure que tenia febre i ara li estan fent proves” - explica Tibakanya Mireille, mare de cinc fills a Ituri-. “Estem molt preocupats. Aquí, dos habitatges han estat posats en quarantena, i una família va perdre diversos familiars després de tenir cura d’una persona malalta, fet que va provocar que altres també emmalaltissin. La malaltia ja ha causat diverses morts a la nostra comunitat de Shari, a Bunia.”

Oxfam Intermón treballa juntament amb els seus socis i ha ampliat la seva resposta al brot d’èbola mitjançant una intervenció inicial d’11,6 milions de dòlars durant sis mesos per proporcionar aigua potable i kits d’higiene a 200.000 persones a la província d’Ituri, a més de donar suport a activitats de sensibilització liderades per les comunitats. Tanmateix, aquesta resposta continua estant molt per sota del que és necessari.