La UE ultima els detalls finals del tan esperat Pacte Europeu de Migració i Asil, una oportunitat perduda que permet als països europeus desobeir les normes migratòries de la UE i pagar a països no pertanyents a la UE perquè compleixin les seves ordres.
“El pacte no és més que un castell de cartes incapaç d’arreglar el fracassat sistema d’asil de la UE. Després d’anys de negociació, ens queda un pacte que marca l’inici d’un augment de les detencions, més devolucions i acords dubtosos amb països no pertanyents a la UE. Necessitem que la UE inverteixi en sistemes d’asil sòlids i trobi una manera de compartir la responsabilitat d’acollir les persones”, assenyala Cristina Fernández-Durán, especialista en migració d’Oxfam Intermón.
Sobre la responsabilitat i la solidaritat (l’expedient RAMM), Fernández-Durán apunta que “la proposta no garanteix que tots els països europeus rebin les persones de manera equitativa per evitar que només siguin els països a les fronteres d’Europa, i permet als països de la UE pagar la seva part en lloc d’acollir. Això corre el risc d’incentivar els països fronterers d’Europa, com Espanya o Grècia, a construir murs en lloc de ponts, alimentant el cicle actual de devolucions i negligència en matèria de cerca i rescat.”
A més, el procediment fronterer (l’expedient APR), dificulta que les persones sol·licitin asil, “accelera la deportació, deté famílies, nenes i nens i corre el risc de vulnerar el principi de no devolució. És un model copiat directament de les illes gregues on la UE ha canalitzat milions d’euros dels contribuents europeus a centres similars a presons envoltats de filferro espinós i tecnologia de vigilància.”
L’expedient de crisi, força major i instrumentalització ofereix als països de la UE un menú d’opcions per simplement deixar de banda les normes d’asil de la UE. “Restringeix el dret d’asil, provoca una major ruptura de les normes migratòries comunes i no fa res per prevenir crisis humanitàries com la superpoblació dels camps de persones refugiades a Grècia”, continua l’especialista.
“El tancament d’acords migratoris amb països no pertanyents a la UE és simptomàtic del fracàs d’Europa a l’hora de crear un sistema d’asil millor i obre la porta a la UE al xantatge mitjançant l’ús indegut de persones migrants i refugiades com a peces en el tauler polític”, conclou Fernández-Durán.
