La major retallada d’ajuda mai realitzada pels membres del G7 és una sentència de mort per a milions de persones
Els països del Grup dels Set (G7), que en conjunt aporten al voltant de tres quartes parts de tota l’ajuda oficial al desenvolupament, es disposen a reduir aquesta despesa en un 28% per al 2026 respecte als nivells del 2024. Seria la retallada més gran de l’ajuda des de la creació del G7 l’any 1975 i, de fet, des que el 1960 es van començar a registrar les dades d’ajuda, segons revela una nova anàlisi d’Oxfam Intermón amb motiu de la Cimera del G7 a Kananaskis, Canadà.
“La retirada del G7 del món no té precedents i no podria arribar en un moment pitjor, amb la fam, la pobresa i el dany climàtic agreujant-se. El G7 no pot fingir que construeix ponts amb una mà mentre els destrueix amb l’altra. Això envia un missatge vergonyós al Sud global: que els ideals de col·laboració del G7 no signifiquen res”, afirma Amitabh Behar, director executiu d’Oxfam Internacional.
El 2026 marcarà el tercer any consecutiu de descens en la despesa en ajuda del G7, una tendència que no es veia des de la dècada de 1990. Si aquestes retallades es porten a terme, els nivells d’ajuda del G7 es reduiran en 44.000 milions de dòlars, situant-se només en 112.000 milions. Els principals responsables són els Estats Units (amb 33.000 milions menys), Alemanya (3.500 milions menys), el Regne Unit (5.000 milions menys) i França (3.000 milions menys).
“En lloc de trencar amb el desmantellament cruel de l’USAID i altres ajudes exteriors nord-americanes iniciat per l’administració Trump, països com el Regne Unit, Alemanya i França estan seguint el mateix camí, retallant dràsticament l’ajuda amb mesures brutals que costaran milions de vides”, afegeix Behar.
“Aquestes retallades condemnen persones famolenques, neguen medicaments a persones malaltes i bloquegen l’educació d’una generació sencera de nenes i nens. És una traïció catastròfica a les persones més vulnerables del món i un cop devastador a la credibilitat del G7.”
Les projeccions econòmiques indiquen que els retalls en l’ajuda faran que 5,7 milions de persones més a l’Àfrica caiguin per sota del llindar de la pobresa extrema l’any vinent —una xifra que podria arribar als 19 milions el 2030.
Aquests retalls posen en perill serveis públics essencials en alguns dels països més pobres del món. En països com Libèria, Haití, Malawi i Sudan del Sud, l’ajuda dels EUA representava més del 40% dels pressupostos de salut i educació, que ara queden especialment exposats. Aquesta situació, combinada amb una crisi creixent del deute, està debilitant la capacitat dels governs per cuidar la seva població.
L’ajuda mundial a la nutrició es reduirà un 44% el 2025 en comparació amb el 2022:
-
La fi dels programes de nutrició infantil finançats pels EUA, que donaven cobertura a un milió de nenes i nens per un valor de només 128 milions de dòlars, podria provocar 163.500 morts infantils addicionals cada any.
-
Segons l’OMS, gairebé tres quartes parts de les seves oficines nacionals informen d’interrupcions greus als serveis sanitaris, i en aproximadament una quarta part dels països on opera, alguns centres de salut ja s’han vist obligats a tancar completament.
-
Les retallades dels Estats Units podrien provocar fins a 3 milions de morts evitables cada any, amb 95 milions de persones que podrien perdre l’accés a l’atenció sanitària. Això inclou morts infantils que es podrien prevenir amb vacunes, la pèrdua d’accés a l’atenció per a dones embarassades i l’augment de morts per malària, tuberculosi i VIH.
Els països del G7 no només estan incomplint els seus compromisos amb la solidaritat global, sinó que també estan alimentant conflictes en permetre greus violacions del dret internacional, com a Gaza, on la població s’enfronta a risc imminent de fam. Ja sigui a Ucraïna, als territoris palestins ocupats, a la República Democràtica del Congo o en altres llocs, la població civil ha de ser protegida, i l’ajuda sovint representa la primera línia d’aquesta protecció.Els països del G7 mostren un doble raser que amenaça d’augmentar la inestabilitat, els conflictes i les atrocitats al món.
Mentre el G7 retalla l’ajuda, els seus ciutadans multimilionaris continuen enriquint-se. Des de començaments del 2025, els superrics del G7 han guanyat 126.000 milions de dòlars —una quantitat gairebé igual al compromís d’ajuda del G7 per a 2025 (132.000 milions).
A aquest ritme, els multimilionaris del món triguen menys d’un mes a generar l’equivalent del pressupost anual d’ajuda del G7.
En gravar els superrics, el G7 podria complir fàcilment els seus compromisos financers per posar fi a la pobresa i al col·lapse climàtic, alhora que obtindria milers de milions de dòlars en nous ingressos per lluitar contra la desigualtat als seus propis països.
“El món no pateix una manca de diners. El problema és que estan en mans dels superrics, no de la ciutadania. En lloc d’imposar impostos justos als multimilionaris per alimentar persones famolenques, veiem com es retalla l’ajuda als més pobres per finançar rebaixes fiscals pels més rics”, denuncia Behar.
Oxfam Intermón insta el G7 a revertir immediatament els retalls en ajuda i a restaurar el finançament necessari per afrontar els reptes globals actuals. Més de 50 anys després que les Nacions Unides establissin l’objectiu del 0,7% del PIB per a l’ajuda, la majoria dels països del G7 continuen lluny d’assolir-lo.
Oxfam també fa una crida al G7 perquè doni suport als esforços globals liderats per Brasil i Espanya per augmentar els impostos als més rics, i perquè recolzi la petició de la Unió Africana i el Vaticà de crear un nou organisme de l’ONU per gestionar els problemes de deute dels països.
