29 d´octubre de 2025.- De cara a la conferència internacional sobre el clima COP30 a Belém (el Brasil), i quan es compleix un any de la DANA, un nou informe d'Oxfam Intermón revela que els estils de vida alts en emissions de carboni dels superrics estan esgotant el pressupost de carboni restant del món, és a dir, la quantitat de CO₂ que es pot emetre sense provocar un desastre climàtic.
L'informe, titulat El saqueig climàtic: com uns pocs poderosos estan portant al món al desastre, presenta noves dades i anàlisis actualitzades que revelen que, des de 1990, el 0,1% més ric produeix més contaminació per carboni en un sol dia que algú del 50% més pobre durant tot un any. Si tothom emetés com el 0,1% més ric, el pressupost de carboni s'esgotaria en menys de tres setmanes.
L'informe destaca que el superric mitjà produeix 1,9 milions de tones de CO₂ a l'any a través de les seves inversions. Són necessàries gairebé 10.000 voltes al món en els seus jets privats per a emetre tal quantitat.
A Espanya es repeteix el mateix patró: una persona del 0,1% amb majors ingressos genera una petjada de carboni que equival a 55 vegades la d'una persona del 50% amb menors ingressos. Per a aconseguir nivells sostenibles, hauria de reduir un 99,4% les seves emissions en 2030.
Fa un any, la DANA va deixar un rastre devastador i va evidenciar com el fenòmens climàtics extrems colpegen amb més força als qui menys tenen. Les persones que més van patir les seves conseqüències van ser les més vulnerables: llars amb menys recursos, dones, persones grans i comunitats migrants. Són també els qui compten amb menys suport institucional i els que més triguen a recuperar-se d'aquesta mena d'impactes en qualsevol part del món, també a Espanya.
Les inundacions són el desastre climàtic que més danys genera cada any a Espanya, amb un cost de 800 milions d'euros anuals. Més d'un milió d'habitatges estan construïdes en zones de risc d'inundació fluvial o marítima, principalment al Mediterrani.
En les àrees urbanes amb major nivell de risc, el 81% de les llars tenen una renda mitjana neta per llar de menys de 40.000 euros. Les persones amb menors ingressos són més vulnerables, viuen en barris amb major estrès climàtic, habitatges més antics i amb major precarietat, la qual cosa incrementa la seva vulnerabilitat davant episodis extrems.
“LA DANA va ser una mostra de com la crisi climàtica s'entrellaça amb la desigualtat. No oblidem que Espanya està entre els països més exposats d'Europa. La DANA va ser una expressió dramàtica i una evidència de la nostra vulnerabilitat davant els efectes del canvi climàtic, especialment a la costa mediterrània. És també un senyal clar de la necessitat d'avançar tant en la transició energètica justa com en plans d'adaptació que no deixin a ningú enrere”, explica Lourdes Benavides, responsable de Justícia Climàtica d'Oxfam Intermón.
Influència injusta
El poder de les persones i empreses també els permeten exercir una influència injusta en l'elaboració de polítiques i diluir les negociacions sobre el clima. En la COP29, es van concedir acreditacions a 1.773 lobbistes del carbó, el petroli i el gas, més que als 10 països més vulnerables al clima junts. Diversos països rics i amb altes emissions, com els Estats Units, el Regne Unit, França i Alemanya, acaben frenant les lleis climàtiques després de rebre grans donacions dels lobbistes contraris al clima.
“Hem de denunciar aquestes pràctiques i el poder descomunal dels superrics gravant la seva riquesa extrema, regulant la seva participació i defensant a les persones més afectades per la crisi climàtica”, afirma Benavides.
Les emissions de l'1% més ric són suficients per a causar aproximadament 1,3 milions de morts relacionades amb la calor a la fi de segle, així com 44 bilions de dòlars de danys econòmics als països d'ingressos baixos i mitjans-baixos per a 2050. Els efectes d'aquests danys climàtics afectaran de manera desproporcionada als qui menys han contribuït a la crisi climàtica, en particular a les persones que viuen al Sud Global, amb major impacte en les dones, les nenes i els grups indígenes.
La COP 30 marca deu anys des de l'Acord de París de 2015. Durant aquest període, l'1% més ric del món ha consumit més del doble del pressupost de carboni que la meitat més pobra de la humanitat en el seu conjunt.
Solucions
Oxfam Intermón demana als governs que redueixin les emissions i desmantellin el poder polític i econòmic dels superrics mitjançant:
- Reduir dràsticament les emissions dels superrics i fer que els contaminadors més rics paguin, mitjançant impostos sobre la riquesa extrema, impostos sobre els beneficis excessius de les empreses de combustibles fòssils i el suport a la Convenció de les Nacions Unides sobre Cooperació Internacional en matèria Fiscal. Un impost del 60% sobre els ingressos totals de l'1% més ric a nivell mundial podria reduir les emissions de carboni equivalents al total de les emissions del Regne Unit i generar al voltant de 6,4 bilions de dòlars.
- Frenar la influència econòmica i política dels més rics prohibint a les empreses de combustibles fòssils participar en negociacions climàtiques com la COP, aplicant normatives de sostenibilitat a les empreses i les institucions financeres, i rebutjant acords comercials i d'inversió com el ISDS, que prioritzen els interessos dels súper rics per sobre del bé públic.
- Reforçar la participació de la societat civil i els grups indígenes en les negociacions sobre el clima i abordar els efectes desiguals del canvi climàtic.
- Adoptar un enfocament de repartiment equitatiu del pressupost climàtic restant, comprometent-se amb les NDC que reflecteixin la responsabilitat històrica i la capacitat d'actuar, i garantint que els països rics proporcionin un finançament climàtic ambiciós.
- Construir un sistema econòmic equitatiu que anteposi a les persones i al planeta, rebutjant l'economia neoliberal dominant i avançant cap a una economia basada en la sostenibilitat i la igualtat.
