Vuit de cada deu persones a Espanya reconeixen viure en un país profundament desigual. Tot i això, sis de cada deu mantenen l'esperança: creuen que és possible erradicar les desigualtats. Aquesta és una de les principals conclusions de l'enquesta "Viure la desigualtat 2025”, un estudi de percepció social que Oxfam Intermón realitza per segona vegada amb una mostra de més de 4.000 persones que han parlat sobre el seu dia a dia, les renúncies, les expectatives i l'opinió sobre les causes principals que alimenten les desigualtats.
Tot i el creixement econòmic sostingut i la millora d'indicadors com l'ocupació o el salari mínim, un percentatge significatiu de la població a Espanya continua experimentant una sensació d'estancament i de vulnerabilitat que afecta especialment dones, joves, persones racialitzades i llars amb menors ingressos. Segons l’informe, tres de cada deu persones afirmen que els seus ingressos no els permeten portar una vida digna, i el 45% declara que la crisi de l’habitatge els afecta.
"En un país on més del 60% dels que no tenen un habitatge en propietat creu que no podran accedir-ne a un, la desigualtat és una realitat quotidiana que s'ha cronificat a la vida de milers de persones " afirma Ernesto García López, coordinador de l'Informe “Viure la desigualtat 2025” d'Oxfam Intermón.
L’habitatge, el gran disparador de desigualtats
L'habitatge es posiciona, per primera vegada, com la principal causa de desigualtat percebuda, fins i tot davant de l'economia. El 73% de les persones inquilines assegura sentir-se directament afectada per la crisi habitacional, davant d'un 33% de les persones propietàries.
A més, aquesta desigualtat habitacional és estructural i s'amplia: només el 14,4% de les persones no propietàries veuen probable poder comprar un habitatge algun dia. Per als joves sense suport familiar, l'accés al lloguer o a una hipoteca és pràcticament inassolible. Una dada ho demostra: mentre que el 72% de la joventut de classe alta espera rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge, més del 60% dels i les joves pertanyents a llars de baixos recursos veuen poc o gens probable rebre ajuda familiar per adquirir un habitatge.
Ingressos insuficients i feines precàries
Tot i els avenços en matèria laboral impulsats per l'Executiu espanyol, com la reforma laboral o la pujada del salari mínim interprofessional, la situació econòmica de moltes famílies segueix marcada per renúncies essencials i malabarismes financers. Un 37% de la població afirma necessitar una segona feina, encara que no la pot compatibilitzar amb la seva vida actual. Quatre de cada deu persones no es poden permetre unes vacances ni una sola setmana a l'any, i el 40% no té prou estalvis per afrontar una despesa imprevista de 600 euros. A més, una de cada quatre ha hagut de sol·licitar ajut econòmic a familiars o institucions.
"Els problemes continuen sent el dia a dia per a moltes llars. S'estan cronificant algunes retallades vinculades amb el consum de productes bàsics, com l'alimentació, l'oci, l'accés a certs serveis sociosanitaris com ara dentista, fisioteràpia, etc." continua García.
Aquestes dades són encara més alarmants entre dones, joves i persones racialitzades, que també presenten nivells d'insatisfacció laboral més grans, especialment quan es troben en situacions d'ocupació parcial, temporal o fix-discontinu. D'aquesta manera, l'informe mostra que més d'una de cada quatre persones racialitzades no poden pagar medicaments per problemes econòmics. I el 60% de les dones ha hagut de reduir la seva despesa en oci i cultura, un percentatge sensiblement més gran que entre els homes.
Salut, educació i cures: nous eixos de vulnerabilitat
El 56% de la població percep positivament la salut física i mental, però les renúncies econòmiques en salut són significatives. Una de cada quatre persones deixa d'anar al dentista per motius econòmics i moltes més renuncien a fisioteràpia o tractaments psicològics.
Paral·lelament, el 52% hauria volgut continuar la seva formació, però no va poder fer-ho per motius econòmics. De nou, dones, joves i persones amb menys renda lideren aquesta estadística, fet que reforça un cercle de desigualtat difícil de trencar.
Més justícia fiscal
L'informe també constata un ampli suport social a mesures de redistribució, on una majoria recolza impostos extraordinaris a la banca i a les grans energètiques.
Les dades mostren com el 73% creu que el sistema fiscal no distribueix bé la riquesa. Mentre que gairebé sis de cada deu pensen que les grans fortunes i les grans empreses paguen poc.
A més, quatre de cada deu persones assenyalen les administracions públiques com a principals responsables de la persistència de les desigualtats, ja sigui per acció o per no lluitar decididament contra elles, però també les reconeixen com a agents amb més capacitat per revertir-les. El 53% creu que el Govern central pot combatre eficaçment la desigualtat, davant d'altres actors com la Unió Europea, les comunitats autònomes o els ajuntaments.
Dades sobre Catalunya
L’enquesta s’ha basat en 4.102 entrevistes, 673 de les quals s’han fet a Catalunya. Segons les dades, un 29,3% de la població catalana considera que els seus ingressos no li permeten tenir una vida digna.
A més, durant l’últim any, un 39,8% de les persones enquestades a Catalunya han hagut de renunciar a anar al dentista per motius econòmics i 6 de cada 10 s’han vist obligades, per motius econòmics, a comprar productes més barats i reduir la despesa en oci, cultura, roba i calça.
L’habitatge és la principal font de desigualtat (7,4 sobre 10) per a la població catalana, lleugerament per sobre de l’economia (7,2 sobre 10). En conseqüència, són aquests dos àmbits, l’habitatge (39,5%) i l’economia (35,3%), els considerats prioritaris per fer front a les desigualtats.
D’altra banda, el 63,7% de la població catalana considera que les desigualtats al món han augmentat en els darrers 20 anys i el 81% considera que, a Espanya, hi ha grans desigualtats socials.
Les recomanacions
L'informe recull que hi ha voluntat ciutadana per canviar les coses i per això és fonamental que tan el Govern espanyol com les comunitats autònomes i ajuntaments, operin en tres àmbits prioritaris per revertir aquesta situació: millorar les condicions d'accés a un habitatge digne i assequible; millorar els salaris i la qualitat de l’ocupació; així com reforçar els serveis públics com la sanitat, l’educació i el sistema de cures.
Oxfam Intermón aposta per aquestes mesures sense oblidar la millora de la protecció social, l'abordatge integral de les cures, la garantia de drets a les polítiques migratòries i millorar el nostre sistema fiscal perquè sigui més progressiu i just.
"La desigualtat no és una percepció, és una estructura que modela la vida de milions de persones. Però també és una construcció política que es pot transformar. Escoltar la ciutadania és el primer pas per actuar amb justícia", conclou García.
