El bo social elèctric no està arribant a totes les famílies que el necessiten. De fet, la taxa de cobertura del bo és del 24,5% segons dades de 2022, cosa que vol dir que gairebé 8 de cada 10 beneficiaris potencials no reben el bo social elèctric. En contrast, un de cada tres llars que reben el bo té ingressos mitjans-alts, segons un informe publicat avui per EsadeEcPol i Oxfam Intermón.
Per accedir a aquest bo, que es concreta en un descompte en la factura de l’electricitat, cal complir algun dels requisits següents: tenir un nivell de renda per sota del llindar establert (una mica més de 8.000 euros anuals), ser família nombrosa o ser una llar formada per pensionistes que cobren la quantia mínima.
L’estudi demostra que el factor més negatiu en la probabilitat de rebre el bo és que hi hagi algun membre de la família nascut a l’estranger, cosa que redueix en un 12% la possibilitat d’obtenir el descompte en la factura elèctrica. A l’altre extrem, ser família nombrosa té l’efecte positiu més gran, incrementant la probabilitat de rebre el bo en un 27%. Això es tradueix en què el 60% de les famílies nombroses amb ingressos mitjans-alts reben el bo. Segons aquest informe, estar en una llar de renda baixa només incrementa la possibilitat de rebre’l en un 4%.
La conclusió de l’informe és que existeixen problemes de disseny que limiten que la política tingui l’abast desitjat en origen. EsadeEcPol i Oxfam Intermón proposen en el document una sèrie de mesures per millorar-ne l’eficiència i aconseguir que el rebin aquells que el necessiten. Entre aquestes mesures hi ha eliminar les barreres d’accés i agilitzar la concessió del bo, permetre que es combini amb altres suports com l’Ingrés Mínim Vital o reduir les barreres d’entrada perquè sigui accessible i conegut per les famílies potencialment beneficiàries. També, reconsiderar els criteris de renda per assegurar que el reben les famílies nombroses que clarament ho necessiten.
“El disseny del bo social elèctric dificulta que arribi a qui més ho necessita. Cal harmonitzar el sistema de protecció social per assegurar que contribueix a reduir la pobresa”, diu Alejandro García-Gil, responsable de polítiques de protecció social i ocupació d’Oxfam Intermón.
“A més”, apunta Jorge Galindo, director adjunt d’EsadeEcPol, “no només són les polítiques d’ingressos les que ajuden a reduir la pobresa energètica: cal assegurar que les mesures destinades a la millora de l’eficiència energètica, com és la rehabilitació d’edificis, estiguin disponibles i siguin accessibles precisament per a les llars vulnerables”.
Aquestes dades de baixa cobertura del bo social elèctric es donen en un context marcat per la pujada dels preus energètics, on un de cada cinc llars no va poder mantenir una temperatura adequada a la seva llar durant el 2023, la xifra més alta de la UE juntament amb Portugal, i en un de cada deu hi va haver retards en el pagament de factures. La quantitat de llars que consumeixen menys energia de la necessària per no disposar de recursos econòmics per afrontar la despesa s’ha duplicat entre 2020 i 2022.
