Amb motiu de la Cimera del Futur de les Nacions Unides, Oxfam exigeix una reforma del Consell de Seguretat per impedir que els cinc membres permanents continuïn exercint de "jutge i part".
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides està fracassant a l’hora de protegir les persones en països afectats per conflictes, i Rússia i els Estats Units són especialment responsables de la situació a causa de l’abús del seu poder de veto, amb el qual bloquegen els avenços per assolir la pau a Ucraïna, Síria i el Territori Palestí Ocupat i Israel.
En el nou informe d’Oxfam Veto a la humanitat s’analitzen 23 dels principals conflictes de caràcter prolongat que s’han desenvolupat arreu del món al llarg de la darrera dècada, com les crisis a l’Afganistan, Burkina Faso, Etiòpia, Líbia, Níger, el Territori Palestí Ocupat, Somàlia, Sudan del Sud, Sudan, Síria, Ucraïna, Veneçuela i el Iemen. Així mateix, l’informe ha revelat que 27 dels 30 vetos emesos pel Consell de Seguretat estaven relacionats amb decisions sobre el Territori Palestí Ocupat, Síria i Ucraïna.
L’informe conclou que els cinc membres permanents del Consell de Seguretat (coneguts com el P5) estan fent un ús abusiu dels seus poders exclusius de vot i negociació per satisfer els seus propis interessos geopolítics. D’aquesta manera, els seus vetos minven la capacitat del Consell per mantenir la pau i la seguretat a nivell internacional.
Més d’un milió de persones han perdut la vida en aquests 23 conflictes, i actualment més de 230 milions necessiten ajuda urgent, la qual cosa suposa un increment del 250% des del 2015.
“Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units van assumir la responsabilitat de vetllar per la seguretat mundial com a part del Consell de Seguretat en una època ja passada, marcada pel colonialisme. Les contradiccions que sorgeixen d’actuar com a jutge i part en el marc de les seves pròpies aliances, interessos i accions militars són incompatibles amb un món que busca la pau i la justícia per a totes les persones”, afirma el director executiu d’Oxfam Internacional, Amitabh Behar.
Un exemple d’això és el veto de Rússia el 2023 a la pròrroga de nou mesos de l’enviament d’ajuda transfronterera al nord de Síria, que va deixar 4,1 milions de persones gairebé sense accés a aliments, aigua i medicaments. Així mateix, Rússia ha utilitzat el seu dret de veto en quatre ocasions per qüestions relatives a la crisi d’Ucraïna, tot i que, segons els fonaments de l’organització, no hauria de poder votar en ser part activa de l’ofensiva del conflicte.
Tot i que l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat almenys 77 resolucions en la darrera dècada a favor de l’autodeterminació i els drets humans del poble palestí i per posar fi a l’ocupació il·legal d’Israel, els Estats Units han utilitzat el seu dret de veto en sis ocasions per bloquejar resolucions considerades desfavorables per al seu aliat, Israel. Els vetos dels Estats Units han provocat una major permissivitat, permetent que Israel ampliï els seus assentaments il·legals en territori palestí amb total impunitat.
“En la majoria dels casos, els vetos dels membres permanents del Consell de Seguretat han anat en contra de la voluntat de l’Assemblea General, en què estan representats tots els estats”, assegura Behar.
L’informe també critica un altre dels poders del P5, referent a la funció de redacció (coneguda com a penholder system), que permet liderar les negociacions i dirigir la manera com es redacten i presenten —o es descarten— les resolucions, sovint en funció dels propis interessos.
Tot i que França i el Regne Unit no han fet ús del seu dret de veto en l’última dècada, sí que han exercit la funció de redactors, juntament amb els Estats Units, de dos terços de les resolucions relatives a les 23 crisis analitzades per Oxfam. El Regne Unit exerceix de redactor en qüestions relacionades amb el Iemen, per exemple, país amb el qual manté vincles històrics de caràcter colonial i on té interessos estratègics per no perdre les rutes marítimes. El 2023, Mali es va oposar que França exercís la funció de redactora a causa dels “actes de violència i desestabilització” que considerava que aquest país havia perpetrat.
Segons l’informe, moltes altres iniciatives ni tan sols arriben a la fase de redacció o presentació perquè el seu veto seria inevitable. Com a resultat, s’ha revelat que les 23 crisis analitzades estan rebent respostes totalment diferents. Prop de la meitat han quedat pràcticament oblidades, i durant la darrera dècada s’han aprovat menys de cinc resolucions per abordar cadascuna d’aquestes crisis, incloent-ne només una relativa a Myanmar i cap en relació amb les crisis d’Etiòpia i Veneçuela.
D’altra banda, el Consell de Seguretat ha aprovat més de 70 resolucions per a les crisis del Sudan del Sud i el Sudan, 55 per a Somàlia i 50 per a Líbia. No obstant això, cap d’aquestes ha contribuït a assolir una pau duradora. En la darrera dècada, el Consell de Seguretat ha aprovat 25 resolucions relacionades amb la crisi a la República Democràtica del Congo; tanmateix, la missió de les Nacions Unides al país (MONUSCO) s’ha vist afectada per un dèficit crònic de finançament i manca de coordinació.
“La conducta erràtica i basada en interessos propis dels membres del Consell de Seguretat ha contribuït a un augment vertiginós de les necessitats humanitàries, que comencen a superar la capacitat de resposta de les organitzacions. Per això, és fonamental dur a terme una reforma de les altes esferes de la seguretat internacional”, afirma Behar.
El nombre de persones que requereixen assistència humanitària al món pràcticament s’ha quadruplicat en la darrera dècada, provocant enormes necessitats de finançament. Entre 2014 i 2023, la crida de les Nacions Unides gairebé s’ha triplicat, passant de 20.000 milions a més de 56.000 milions de dòlars; tanmateix, el finançament obtingut l’any passat representava menys de la meitat d’aquesta xifra.
L’informe també critica el fet que el finançament de l’ajuda humanitària depengui exclusivament de contribucions voluntàries. En canvi, els estats membres de les Nacions Unides tenen l’obligació de finançar les operacions de manteniment de la pau.
Amb motiu de l’inici de la Cimera del Futur, que comença aquesta setmana i que té com a objectiu revitalitzar el sistema de les Nacions Unides, Oxfam exigeix una reforma exhaustiva del Consell de Seguretat que inclogui l’abolició del dret de veto del P5.
“Cal replantejar el sistema de les Nacions Unides perquè sigui coherent amb els seus objectius originals i adequat per als seus propòsits”, afirma Behar. “Un Consell que treballi per a la majoria global i no per a una minoria poderosa. Això comença amb la renúncia al veto i al privilegi de la funció de redacció del P5 i l’ampliació del nombre de membres”.
Notes per a l’edició
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.
