La cura de les persones a càrrec continua recaient de manera desproporcionada sobre les dones, segons un nou informe d'Oxfam Intermón publicat en vigílies del 8M.
Aquest informe revela que només un 5,6% dels homes assumeixen les tasques de criança sempre o gairebé sempre, enfront d'un 37,1% de les dones. A més, el 39% de les dones assumeixen de manera habitual la cura quotidiana de les persones grans i/o en situació de dependència, mentre que només el 24% dels homes ho fa.
Malgrat aquests dades, només el 23,5% dels homes reconeix la desigualtat a la llar com un greu problema, enfront del 36,7% de les dones. Els homes de 16 a 24 anys són els que menys perceben aquesta desigualtat (15,5%).
L'estudi, “La compte dels cuidados”, es basa en la primera enquesta Vivir la Desigualdad d'Oxfam Intermón que recull les percepcions i vivències d'una mostra representativa de més de 4.100 persones. L'informe estudia l'impacte de la distribució desigual de les tasques de cura sobre la vida laboral, la situació econòmica i la salut de les dones.
La desigualtat en les tasques de cura continua frenant el desenvolupament professional i l'autonomia econòmica de les dones i afecta la seva salut mental. Les dones reporten nivells de satisfacció més baixos que els homes en la seva vida laboral, situació econòmica o benestar emocional.
“Les tasques de cura són les que sustenten la vida,” diu Julia García, autora de l'informe i responsable de desigualtats i joventut d'Oxfam Intermón, “però en lloc de ser reconegudes com un pilar essencial de la nostra societat i economia, es penalitza aquelles que les duen a terme amb una sobrecàrrega desproporcionada i invisibilitzada.”
A Espanya, les dones són mares, de mitjana, entre els 32 i els 33 anys. En aquest rang d'edat, la bretxa es dispara i les dones assumeixen la cura dels fills gairebé cinc vegades més que els homes sempre o gairebé sempre (46,2% enfront de 9,7%).
Tot i que la cura de les persones grans i dependents recau principalment en dones de entre 55 i 64 anys, també en les edats intermèdies són elles les que majoritàriament s'encarreguen. Entre els 35 i els 44 anys, el 46,2% de les dones s'ocupa sempre o gairebé sempre de la cura d'una persona dependent, enfront del 27,3% dels homes d'aquest mateix grup. Les dones atrapades entre la cura de persones grans o en situació de dependència i la criança dels seus fills són les que pertanyen a la generació sandwich.
És precisament en les edats intermèdies on les dones es juguen moltes vegades la seva carrera. “En definitiva,” diu Julia García, “en una etapa de la vida en què les dones haurien de poder consolidar les seves carreres professionals, disposar d'una major autonomia i gaudir de la criança en igualtat de condicions que els homes, el que pateixen, per contra, és un profund desgast físic, emocional i financer.”
Les dades d'Oxfam Intermón mostren que només el 50,9% de les dones es declaren satisfetes amb la seva vida laboral, enfront del 65,5% dels homes. Aquest percentatge de satisfacció baixa en el cas de les dones migrades i de classe baixa fins a menys del 40%. Les dones també paguen les conseqüències en el seu benestar emocional, que amb un 67% se situa deu punts per sota del dels homes. Així mateix, les dones fan menys exercici, tenen més dèficit de son i gaudeixen de menys temps d'oci que els homes. Especialment les dones racialitzades: un 75,4% ha reduït activitats com anar al cinema, comprar llibres o pagar subscripcions a plataformes durant l'any anterior a l'enquesta.
A més, el 9,4% de les dones assenyalen que es dediquen exclusivament a la feina domèstica i de cures no remunerades, enfront del 0,4% dels homes, i gairebé 2 de cada 10 dones declaren no haver pogut continuar els seus estudis per responsabilitats de cura, en comparació amb 1 de cada 10 homes.
La bretxa salarial i les desigualtats econòmiques limiten l'estabilitat financera de les dones, afectant la seva capacitat d'estalvi i acumulació de capital, la qual cosa al seu torn pot influir en el pes de la propietat. Segons Oxfam Intermón, només el 28,5% de les dones declara ser propietària amb la hipoteca pagada (enfront del 39,1% dels homes), mentre que el 25,3% viu de lloguer i el 12,2% a casa dels seus pares o sogres.
En busca de solucions
Espanya es troba entre els països més envellits de la Unió Europea, però no disposa d'un sistema de dependència àgil i ben dotat. Espanya només inverteix el 0,8% del PIB en ell, enfront de la mitjana del 1,7% de la Unió Europea, que Oxfam Intermón considera una prioritat.
Oxfam Intermón reclama mesures urgents que ajudin a redistribuir les responsabilitats de cures entre administracions, empreses, famílies, llars i la societat en general.
Com a punt de partida, l'organització assenyala que la reforma de la Llei de dependència és una gran oportunitat perquè es redueixin de manera significativa les llistes d'espera i millorin les prestacions i els recursos professionals, així com mesures que eliminin la bretxa laboral i salarial i facilitin la conciliació. Sense oblidar la completa equiparació i protecció dels drets de les treballadores de la llar i cures, essencials en el sistema actual.
