Setze organitzacions de la societat civil hem sol·licitat en una carta al govern d’Espanya que elimini la imposició d’un visat de trànsit a persones procedents del Sudán i el Chad.
Aquesta mesura, que va entrar en vigor el 28 de juny, afectarà greument les persones que fugen del conflicte i de la situació d’emergència humanitària que viuen el Sudan i el Txad des de fa més d’un any.
La imposició de visats de trànsit tanca l’única via legal i segura que tenen aquestes persones per obtenir protecció a Europa. Aquest tipus de mesures externalitzen les nostres fronteres en delegar la responsabilitat en tercers països on no es garanteix la protecció internacional i es vulneren els principis humanitaris i d’asil que Espanya ha defensat històricament.
El conflicte armat al Sudan, que es va reprendre l’abril de 2023 entre les Forces Armades Sudaneses (FAS) i les Forces de Suport Ràpid (RSF), ha provocat una de les crisis humanitàries més greus del món, com alertem des de Metges Sense Fronteres en aquesta carta, i ha desplaçat més de 10,8 milions de persones, segons ACNUR. L’any 2023, 304 persones sudaneses van sol·licitar asil a Espanya, i el 92 % d’aquestes sol·licituds van ser reconegudes, cosa que evidencia la necessitat de protecció a què s’enfronten.
El Sudan pateix una de les pitjors crisis que el món ha vist en dècades. Els nivells de patiment són extrems a tot el país i les necessitats augmenten cada dia. Els pacients moren per ferides relacionades amb la violència i per malalties prevenibles. Infants moren de desnutrició; dones, per complicacions durant l’embaràs o el part. Ja hi ha hagut brots de còlera i xarampió. I les vacunes s’estan esgotant. Tot i això, la resposta humanitària al Sudan és profundament insuficient. Ambdues parts bel·ligerants la dificulten al màxim. Enmig del conflicte, poques estructures sanitàries escapen de la violència i funcionen actualment. Això té un impacte devastador en la vida de milions de persones a tot el país.
Diverses agències de Nacions Unides (FAO, UNICEF i PMA) van advertir dijous passat que el país s’enfronta als “pitjors nivells d’inseguretat alimentària aguda mai registrats”: més de 750.000 persones es troben en risc de fam (nivell 5, el més alt de la classificació) en 14 zones, i 25,6 milions es troben en nivells alts de gana aguda (nivell 3 d’un total de 5), segons les últimes dades de la Classificació Integrada de Fases. Això significa que la meitat de la població sudanesa lluita cada dia per alimentar-se i alimentar les seves famílies.
La situació ha provocat que més de dos milions de persones refugiades hagin buscat seguretat en països veïns. El Txad, que acull més d’un milió de persones refugiades sudaneses i és un dels països més pobres del món, es veurà igualment afectat per aquesta mesura. Les dones i nenes refugiades al Txad pateixen violència extrema, sovint sexual, i imposar un visat de trànsit dificultarà encara més la seva cerca de seguretat. A més, després de l’esclat del conflicte al Sudan l’abril de 2023, unes 500.000 persones refugiades van fugir cap a Egipte. Tanmateix, al mes següent, el govern egipci va imposar visat d’entrada a tota la població sudanesa, tal com vol fer Espanya, cosa que no va deixar cap altra opció a qui fugia que recórrer a passos fronterers irregulars.
La implementació de visats de trànsit a persones procedents del Sudan i el Txad que arriben a aeroports espanyols —principalment Barajas— en vols provinents del Marroc obligarà moltes persones a arriscar la seva vida en travessies marítimes perilloses o a intentar creuar fronteres de manera irregular, fet que pot acabar en tragèdies humanes evitables. No hem d’oblidar que la majoria de les persones mortes i supervivents de la massacre de Melilla fa dos anys eren d’origen sudanès o txadià. A més, cal destacar que la majoria de les persones sudaneses que van aconseguir entrar aquell dia van obtenir protecció internacional a Espanya. Repetir aquests errors tindrà conseqüències devastadores.
Per això, les organitzacions signants instem el Govern d’Espanya a revertir aquesta mesura i a complir amb els deures de protecció d’acord amb l’Estatut dels Refugiats de la Convenció de Ginebra, que Espanya ha ratificat.
