Entre 2020 i 2023, els pagaments de dividends als accionistes a nivell global van créixer 15 vegades més ràpid que els salaris de les treballadores i els treballadors en 31 països, que en conjunt representen el 81 % del PIB mundial. Ho revela una nova anàlisi de l’ONG experta en desigualtat Oxfam Intermón, publicada amb motiu del Primer de Maig.
Els dividends repartits per les empreses a nivell mundial van camí de superar el màxim històric d’1,66 bilions de dòlars assolit l’any passat, segons el Janus Henderson Global Dividend Index, que inclou les 1.200 empreses més grans del món, les quals paguen el 90 % dels dividends a escala mundial. Existeix informació tant de dividends com de salaris per al període comprès entre 2020 i 2023 sobre 31 països, i amb la seva investigació, Oxfam Intermón revela el següent:
- Després d’ajustar per inflació, els dividends que van rebre els accionistes a nivell global van augmentar un 45 % (195.000 milions de dòlars) en 31 països entre 2020 i 2023, mentre que els salaris només van créixer un 3 %.
- Si no considerem la Xina, a qui correspon la major part d’aquest creixement salarial, els salaris reals mundials en aquests països van caure un 3 % durant aquest període.
- A Espanya, durant el mateix període i tenint en compte l’impacte de la inflació, els dividends van augmentar un 35 %, mentre que els salaris gairebé no ho van fer, amb només un 0,5 % d’increment. No obstant això, els sous més alts van créixer a un altre ritme, com mostra l’increment del 25 % del sou mitjà dels alts directius de les 50 empreses més grans d’Espanya entre 2020 i 2022, ajustat per inflació.
La tendència a l’alça dels dividends té efectes preocupants pel que fa a la desigualtat. L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha advertit recentment que "la desigualtat d’ingressos ha augmentat".
“Els beneficis empresarials i els dividends pagats als accionistes rics estan pels núvols, mentre que els salaris continuen estancats. Com a conseqüència, els llocs de treball de milions de persones les aboquen a un cicle d’esforç i dedicació que, tanmateix, no els permet costejar aliments suficients, medicines o altres productes bàsics. Els més rics no acumulen les seves megafortunes ‘treballant’, sinó que les extreuen de les persones que treballen per ells”, afirma el responsable de sector privat i desigualtat d’Oxfam Intermón, Miguel Alba.
L’anàlisi d’Oxfam a partir de dades de la Global Living Wage Coalition (GLWC) de països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina ha revelat el següent:
- Només 2 dels 37 països analitzats ofereixen un salari mínim per sobre d’un salari digne, fixat en una quantitat que el GLWC estima suficient per permetre a les treballadores i treballadors cobrir necessitats bàsiques com habitatge, alimentació, atenció sanitària, roba i transport. De mitjana, els salaris mínims només representen el 38 % del salari necessari per viure.
- El salari mínim de Bangla Desh representa només el 6 % d’un salari digne, i el de Ghana, només el 12 %.
Aquests resultats reforcen les advertències de l’OIT sobre l’augment del nombre de persones treballadores que viuen en situació de pobresa, i que es veuen obligades a saltar-se àpats, endeutar-se o prescindir d’articles bàsics. A partir de dades extretes de l’OIT sobre la pobresa laboral, Oxfam Intermón constata que gairebé una de cada cinc persones treballadores al món guanya un salari per sota del llindar de pobresa de 3,65 dòlars al dia en paritat del poder adquisitiu (PPA). A més, el 66 % de les persones treballadores dels països de renda baixa percep salaris de pobresa, és a dir, que no superen el llindar de pobresa de 3,65 dòlars PPA.
“Cap empresa hauria de repartir diners als accionistes rics si no paga un salari digne a totes les seves treballadores i treballadors. Els governs han de limitar les retribucions als accionistes, donar suport als sindicats i legislar a favor de salaris dignes. Hauríem de recompensar la feina, no la riquesa”, conclou Miguel Alba.
