Dos anys de la DANA: Oxfam Intermón denuncia la bretxa que pateixen els col·lectius més afectats per desigualtats i pobresa per recuperar-se després d'una emergència climàtica

Dos anys després de la DANA que va arrasar vides, llars, negocis i terres de cultiu a més d'un centenar de municipis valencians, Oxfam Intermón subratlla l'impacte desproporcionat que van patir els col·lectius en situació més fràgil i demana que les mesures d'adaptació davant de la crisi climàtica al nostre país tinguin en compte les desigualtats.

El desastre va impactar de manera especialment greu col·lectius ja vulnerabilitzats, com persones grans en situació de dependència, famílies nombroses o monomarentals amb baixos ingressos, treballadores de la llar i les cures, treballadors agrícoles i persones migrants en situació irregular. Algunes d'aquestes víctimes es van veure triplement impactades: pels danys i pèrdues patits, per una “bretxa de recuperació” en no complir els requisits per accedir a les ajudes governamentals i perquè moltes persones ja vivien en la pobresa i l'exclusió social abans de l'arribada de la DANA.

Les ajudes excloïen inicialment persones en situació administrativa irregular, en requerir l'empadronament com a condició per accedir-hi. També en van quedar fora els que no tenien contracte de treball o contracte de lloguer.

“Com en qualsevol altra catàstrofe, la DANA no va crear la pobresa, la precarietat o la discriminació, però les va aprofundir”, explica Sofia del Valle, responsable de justícia climàtica d'Oxfam Intermón. “Davant d'emergències climàtiques que seran cada cop més habituals a Espanya i al món, cal dissenyar plans de recuperació justa que garanteixin que totes les persones, i especialment aquelles amb menys recursos i protecció, puguin veure garantits els seus drets, recuperar els seus ingressos i reconstruir els seus projectes de vida”.

Oxfam Intermón, juntament amb 12 organitzacions locals, ha donat suport a més de 23.000 persones a 40 municipis i localitats, amb transferències de diners per cobrir necessitats bàsiques com habitatge, alimentació transport o pagament de tràmits i taxes, suport econòmic per a recuperació d'explotacions agrícoles, suport psicològic, ajuda per tramitar regularitzacions administratives i ajudes públiques.

L’organització denuncia que, dos anys després, milers d’aquestes persones afectades especialment pels impactes de la DANA encara continuen intentant recuperar-se i demana no oblidar-les. "Hi ha reptes enormes en matèria dʻaccés a habitatge digne, dʻaccés a ocupació decent i de poder sostenir les seves vides amb una situació administrativa regularitzada que pot penjar d’un fil", afirmen.

"Per a milers de persones, l'emergència no es va acabar quan va baixar l'aigua. Les necessitats van evolucionar amb el temps", explica la responsable de justícia climàtica d'Oxfam Intermón. "Després de l'alimentació, l'habitatge i els subministraments van aparèixer demandes relacionades amb la regularització, l'ocupació, la salut mental, la formació, la conciliació i la recuperació dels ingressos. Mantenir la intervenció en totes aquestes fases ens permet saber com ha estat de difícil per a totes aquelles persones que partien d'una situació de desigualtat i pobresa".

Davant l'evidència d'emergències climàtiques cada cop més freqüents, Oxfam Intermón subratlla la necessitat d'actuar amb més prevenció, adaptació i justícia social.

L'organització demana protegir dels impactes climàtics les persones i les llars més vulnerables amb acords amplis per adoptar polítiques d'adaptació i de transició a la descarbonització dotades d'ambició i de recursos suficients. Gravar els beneficis extraordinaris del sector fòssil és un punt de partida necessari per assegurar un finançament basat en principis de responsabilitat i de justícia climàtica.

Oxfam Intermón subratlla que, com a mesures d'adaptació, és urgent reforçar els sistemes d'alerta i emergència, adaptar habitatges i infraestructures, protegir les vies, planificar el territori atenent els riscos climàtics, garantir prou recursos per als serveis públics i les organitzacions comunitàries i reforçar els sistemes de protecció social, garantir l'accés efectiu als drets i la fortalesa.

“La transició ecosocial no consisteix únicament a evitar els pitjors escenaris” diu Sofia del Valle. "Consisteix a construir una societat on ningú quedi enrere davant una inundació, una onada de calor o una crisi energètica. On els que més han contribuït a la crisi assumeixin una responsabilitat més gran en la seva solució. On les comunitats tinguin més capacitat per decidir sobre el seu territori i el seu futur".