El 0,1 % més ric contamina més que gairebé la meitat de la humanitat, mentre es beneficia dels desastres climàtics que provoca

El 0,1 % més ric del món (8 milions de persones) genera més emissions de carboni que els 3.500 milions de persones més pobres del planeta juntes, segons una nova anàlisi d’Oxfam Intermón. Publicat abans de la cimera climàtica de les Nacions Unides (COP31), que se celebra a Turquia, l’informe mostra com els superrics agreugen la crisi climàtica amb les seves emissions desmesurades, mentre es protegeixen de les seves conseqüències i, cada vegada més, es beneficien de la destrucció.

Una persona que pertany al 0,1 % més ric ha contribuït gairebé 400 vegades més a les actuals onades de calor extremes que una persona de la meitat més pobra de la humanitat. En conjunt, aquest petit grup genera més del triple d’emissions de carboni que tota la població de l’Àfrica subsahariana (1.300 milions de persones).

“Les persones que menys han contribuït a provocar la crisi climàtica estan perdent les seves llars, les seves collites i les seves vides. Mentrestant, els superrics poden protegir-se dels seus impactes alhora que es beneficien de les conseqüències de les seves emissions i fan negoci amb la recuperació. En la crisi climàtica no som totes al mateix vaixell”, afirma Sofía del Valle, responsable de Justícia Climàtica d’Oxfam Intermón.

Oxfam Intermón ha combinat dades sobre la desigualtat en les emissions de carboni amb models avançats d’atribució climàtica i ha arribat a les conclusions següents:

• L’1 % més ric és responsable del 20 % de l’escalfament global des del 1990. Per persona, la seva contribució és 100 vegades superior a la d’una persona de la meitat més pobra de la humanitat.
• Les emissions d’un sol any de l’1 % més ric provocaran 1,9 milions de morts addicionals relacionades amb la calor. El 78 % es produiran en països de renda baixa i mitjana-baixa, tot i que aquests països només són responsables del 8 % de les emissions globals.
• Les emissions de l’1 % més ric causaran danys per valor de gairebé 53 bilions de dòlars fins al 2050.
  
  

L’aviació privada, a l’abast únicament de les persones més riques, és un dels exemples més clars de l’enorme desigualtat en les emissions de carboni. La nova anàlisi d’Oxfam Intermón, basada en dades de seguiment d’avions privats, revela que en només dos segons, el conjunt dels avions privats emet més carboni que una persona de la meitat més pobra de la humanitat en tot un any.

Tot i que els superrics són responsables d’una part desproporcionada de les emissions de carboni, la població que menys contamina pateix les pitjors conseqüències de les inundacions, els incendis i les fams. Els superrics poden protegir-se amb assegurances privades i habitatges situats en indrets més segurs i frescos. Per a moltes altres persones, les catàstrofes climàtiques comporten perdre la llar, les collites, els estalvis o els mitjans de subsistència. Aquestes pèrdues les deixen encara més exposades davant del desastre següent i agreugen les desigualtats que ja les feien molt més vulnerables. D’aquí al 2050, fins a 1.000 milions de persones (al voltant del 10 % de la població mundial) podrien veure’s desplaçades per la crisi climàtica, majoritàriament al sud global.

A Espanya, els fenòmens meteorològics extrems, com ara les onades de calor, els incendis i les inundacions, són cada vegada més intensos i recurrents. Just quan es compleixen dos anys de la DANA que va deixar un rastre devastador a més de cent municipis valencians, Oxfam Intermón recorda que, després del seu pas, es va fer evident l’impacte desigual de la crisi climàtica: les llars amb menys recursos, les dones, les persones grans i les comunitats migrants van ser les que més en van patir les conseqüències. També són les que disposen de menys recursos i suport institucional i les que triguen més a recuperar-se d’aquest tipus d’impactes a qualsevol part del món, també a Espanya.

L’informe d’Oxfam Intermón també mostra que les catàstrofes climàtiques s’han convertit en un negoci cada vegada més lucratiu. Es preveu que el mercat mundial de la recuperació després de catàstrofes passi de 70.000 milions a 92.000 milions de dòlars anuals d’aquí al 2029.

El nou índex Destroy & Rebuild (en català, «Destruir i reconstruir») de l’organització identifica 217 empreses que operen tant en sectors que contribueixen a la crisi climàtica com en els àmbits de la preparació, la recuperació i la reconstrucció després de catàstrofes.

BlackRock i Vanguard inverteixen en el 92 % de les empreses incloses en l’índex. Les seves inversions conjuntes superen el bilió de dòlars.

L’informe també adverteix que les catàstrofes climàtiques s’aprofiten cada vegada més per impulsar polítiques que agreugen la desigualtat, com ara la privatització de l’acció climàtica i dels serveis públics, l’acaparament de terres, la desregulació i els avantatges fiscals per als més rics. El resultat és un cercle viciós d’injustícia: les morts per inundacions són set vegades més nombroses als països amb més desigualtat.

“Els superrics contaminen el planeta i la resta en patim les conseqüències”, afirma del Valle. “Es beneficien de la contaminació i es beneficien del desastre”.

Oxfam Intermón insta els governs reunits a la COP31 a:

• Fer que els qui més contaminen paguin per reduir de manera significativa i ràpida les seves emissions de carboni, entre altres mesures, mitjançant un impost permanent a les empreses de combustibles fòssils i impostos permanents sobre el patrimoni i la renda, així com sobre els articles de luxe que generen moltes emissions, com ara els avions privats.
  
• Augmentar substancialment el finançament climàtic per al sud global, donant prioritat al finançament públic basat en subvencions en lloc de préstecs que agreugen el deute. La quantitat destinada a l’adaptació s’hauria de triplicar abans del 2035.
  
• Reduir radicalment la desigualtat dins dels països i entre països, entre altres mesures, mitjançant infraestructures i serveis públics resilients al clima.
  
• Posar fi a l’especulació amb les catàstrofes climàtiques. Els governs han de frenar el poder excessiu de les grans empreses i garantir que la resposta a les emergències i la reconstrucció prioritzin les necessitats de les persones per damunt dels beneficis empresarials.
• Impulsar una política ambiciosa d’adaptació al canvi climàtic a Espanya per protegir les persones més vulnerables i reduir les desigualtats.
  
• Implementar un impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils que desincentivi les emissions i generi recursos per reforçar les finances i els serveis públics, amb l’objectiu de donar suport a les llars més afectades pel canvi climàtic i per l’augment del cost de la vida.

Davant les pròximes eleccions generals, Oxfam Intermón reclama a totes les forces polítiques que incorporin la justícia climàtica als seus compromisos per a la pròxima legislatura. Entre les seves propostes, destaquen:

• Impulsar una política ambiciosa d’adaptació al canvi climàtic a Espanya per protegir les persones més vulnerables i reduir les desigualtats.
  
• Implementar un impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses de combustibles fòssils que desincentivi les emissions i generi recursos per reforçar les finances i els serveis públics, amb l’objectiu de donar suport a les llars més afectades pel canvi climàtic i per l’augment del cost de la vida.