Coincidint amb la conferència del clima COP30, Oxfam Intermón publica un nou informe que revela com el canvi climàtic està agreujant les desigualtats a Espanya. L'anàlisi assenyala que el 70% de la població espanyola, més de 33 milions de persones, viu en municipis on la temperatura ha augmentat ja 1,5 °C des de 1960. En més de la meitat d'aquestes localitats, les rendes per llar se situen per sota de la mitjana nacional.
La recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, adverteix que les persones amb menys recursos són les més exposades a la calor extrema, la pobresa energètica i els desastres climàtics. Mentrestant, les grans fortunes i corporacions continuen impulsant un model insostenible que agreuja tant la crisi ambiental com la social.
“El canvi climàtic no sols escalfa el planeta, també agreuja les desigualtats. Urgeix aplicar polítiques redistributives que protegeixin dels impactes als qui menys tenen”, afirma Lourdes Benavides, responsable de justícia climàtica d'Oxfam Intermón.
Profunda desigualtat en les emissions
En aquest sentit, l'anàlisi evidencia una profunda bretxa en les emissions segons el nivell d'ingressos: el 0,1% de la població amb majors ingressos va emetre 55 vegades el carboni generat per una persona del 50% amb menors ingressos el 2022.
Aquest mateix any, l'1% amb majors ingressos va consumir 45 vegades més del pressupost de carboni que li correspondria per a mantenir l'escalfament global dins del límit de 1,5 °C.
La responsabilitat climàtica recau també en l'àmbit empresarial: les companyies de l'IBEX35 són responsables del 30% de les emissions directes a Espanya. La seva activitat contribueix tres vegades més a contaminar que a generar creixement econòmic.
Només cinc d'elles -quatre del sector energètic i una del transport aeri- concentren bona part de les emissions i generen més d'una quarta part del total nacional.
“La lluita contra el canvi climàtic exigeix una transformació equitativa que comença amb la reducció d'emissions. La transició ecològica només serà justa si els qui més emeten assumeixen la seva responsabilitat. Són necessàries accions climàtiques que combinin justícia social i ambició climàtica”, explica Benavides
Espanya, més calenta i més desigual
A Espanya, els últims cinc estius han batut rècords de temperatura, sent el de 2025 el més càlid des de 1961. Les onades de calor, cada vegada més intenses, han provocat prop de 37.000 morts entre 2015 i 2023. Només a l'agost de 202,5 es van registrar 2.177 defuncions per altes temperatures.
La desigualtat també es reflecteix en la capacitat de resistir la calor. Segons dades recents de l'INE -Institut Nacional d'Estadística-, més d'un terç de la població no aconsegueix mantenir una temperatura adequada a l'estiu per falta de recursos o per la ineficiència energètica dels seus habitatges. L'anàlisi alerta que les subvencions per a rehabilitació energètica són poc accessibles per a les llars amb rendes baixes, perpetuant la bretxa social i la pobresa energètica.
Les inundacions són una altra de les principals amenaces climàtiques, tal com va evidenciar la DANA. Més d'un milió d'habitatges es troben en zones de risc, moltes d'elles llars amb rendes inferiors a 30.000 euros anuals.
Les dones, joves, persones majors, comunitats migrants, persones racialitzades i les llars amb menors recursos són els més vulnerables al canvi climàtic
“Dissenyar ciutats més verdes i habitables és fonamental per a afrontar el canvi climàtic. Però aquestes transformacions han de posar en el centre polítiques d'equitat. Adaptar-se no pot dependre del nivell d'ingressos, sinó d'una voluntat política real i del treball de tots els agents socials”, explica Benavides
El poder corporatiu, un fre a l'acció climàtica
L'anàlisi també adverteix que les grans empreses de combustibles fòssils i energètiques mantenen una influència desproporcionada en les polítiques climàtiques i energètiques, actuant fora dels llits democràtics i en defensa dels seus interessos. Sense una regulació del lobby empresarial, no pot parlar-se de justícia climàtica.
Solucions per a una transició justa
Oxfam Intermón considera que la transició energètica és una oportunitat històrica per a corregir desigualtats estructurals i construir models més inclusius i sostenibles.L'organització demana al Govern que el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i el Pacte d'Estat enfront de l'Emergència Climàtica incorporin de manera transversal un enfocament més ambiciós de justícia climàtica i social.
Per a aconseguir-ho, Oxfam Intermón demana:
-Redistribuir l'esforç en la reducció d'emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica de cada grup social i territori, garantint que els qui més contaminen i que més es beneficien del model actual assumeixin major responsabilitat. També insta a invertir en adaptació i eficiència energètica, en particular en habitatge social, transport públic, energia assequible perquè la lluita climàtica no agreugi les desigualtats existents.
-Avançar en una reforma fiscal que greu als super rics i els que més contaminen i eliminar els subsidis als combustibles fòssils, compensant amb mecanismes de protecció social als col·lectius vulnerables afectats.
-Escoltar la ciència, garantir la participació ciutadana real en la presa de decisions sobre energia i clima i regular la influència del poder corporatiu en les polítiques climàtiques.
“La transició energètica és una oportunitat per a construir un país més just i resilient. Invertir avui en adaptació, transició i equitat climàtica no és només una qüestió de justícia, és una qüestió de supervivència”, conclou Lourdes Benavides
