El rebuig dels contractes de lloguer indefinits podria abocar prop d’un milió més de persones llogateres a una situació de sobreesforç econòmic, fins a superar els 3,3 milions

El rebuig avui a la Diputació Permanent del Congrés del reial decret que preveia reforçar l’estabilitat dels contractes de lloguer mitjançant la seva renovació automàtica podria abocar prop d’un milió més de persones llogateres a una situació de sobreesforç econòmic —destinar més del 30% dels ingressos a l’habitatge— el 2029, segons les estimacions d’Oxfam Intermón.

Així, si en finalitzar la pròrroga extraordinària dels lloguers a finals del 2028, aprovada avui en el reial decret per a la protecció de la funció social de l’habitatge, els contractes s’haguessin de renovar a preu de mercat, el nombre de persones llogateres en situació de sobreesforç econòmic podria passar dels 2,3 milions registrats el 2025 a més de 3,3 milions el 2029. El percentatge de la població que paga un lloguer a preu de mercat augmentaria del 27,7% al 39,3%.

«La votació d’avui demostra que l’habitatge no es pot continuar abordant amb una successió de mesures d’emergència. Valorem que s’hagi aprovat un decret que reforça la funció social de l’habitatge, però el rebuig a les renovacions automàtiques deixa sense resoldre una qüestió fonamental: la incertesa de milions de llars sobre si podran continuar vivint a casa seva quan venci el contracte. El que s’ha aprovat dona un respir, però no garanteix l’estabilitat a llarg termini», assenyala Alejandro García-Gil, responsable d’habitatge d’Oxfam Intermón.

Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana, les més afectades

La magnitud dels possibles increments del preu del lloguer reflecteix la pressió que podrien exercir sobre les economies familiars. Una persona que va signar el seu contracte el 2022 i l’hagués de renovar avui a preu de mercat afrontaria un increment del lloguer del 31%. Si l’hagués de renovar el gener del 2029, l’augment podria arribar al 48%, segons les projeccions d’Oxfam Intermón.

Per comunitats autònomes, Catalunya, amb prop d’1,2 milions de persones potencialment afectades; la Comunitat de Madrid, amb una mica més d’un milió, i la Comunitat Valenciana, amb prop de 600.000, serien els territoris amb més població llogatera exposada a una renovació en condicions de mercat un cop finalitzada la pròrroga.

«No podem normalitzar que el venciment d’un contracte situï tantes famílies davant la disjuntiva d’assumir un augment que no poden pagar o abandonar el seu habitatge. Darrere d’aquestes xifres hi ha persones que es poden veure obligades a deixar el seu barri, allunyar-se de les seves xarxes de suport o renunciar a altres despeses essencials per mantenir un sostre. L’habitatge s’ha convertit avui en un dels principals motors de desigualtat», afegeix García-Gil.

Un primer pas per protegir milions de persones

Davant les conseqüències del decret rebutjat, l’aprovació del primer reial decret per a la protecció de la funció social de l’habitatge permetrà implementar mesures importants per a milions de llars. Segons els càlculs d’Oxfam Intermón, prop d’1,9 milions de contractes de lloguer, que afecten uns cinc milions de persones, es podrien beneficiar de la pròrroga extraordinària. A més, més de 120.000 persones podran continuar emparades per mecanismes legals davant dels desnonaments.

«L’aprovació d’aquest decret és una bona notícia i un pas important per reconèixer que l’habitatge té una funció social i s’ha de protegir davant de l’especulació. Aquestes mesures donen oxigen a milions de persones i poden evitar que moltes famílies perdin casa seva sense tenir una alternativa on viure. Totes aquestes mesures protegeixen les persones llogateres sense perjudicar la petita propietat, per a la qual s’habilitaven mecanismes de compensació en cas d’impagaments, així com diferents incentius fiscals. Però no ens podem conformar amb solucions temporals davant d’una crisi que és estructural», afirma el portaveu d’Oxfam Intermón.

Algunes de les disposicions aprovades tenen una vigència limitada. Les restriccions a determinades compres especulatives s’estendran fins a finals del 2030, mentre que part de la protecció davant dels desnonaments es mantindrà fins aquell mateix any. La pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer també és temporal, de manera que l’estabilitat a llarg termini de les persones llogateres continua pendent d’una solució estructural.

L’habitatge, una prioritat per a la pròxima legislatura

Oxfam Intermón reclama a les formacions polítiques i a totes les administracions públiques que, de cara a la pròxima legislatura, donin continuïtat a les mesures urgents mitjançant reformes de fons i a llarg termini que redueixin el pes del lloguer sobre els ingressos de les llars i permetin una major estabilitat residencial.

L’organització proposa garantir lloguers estables per a les persones llogateres i les petites propietàries mitjançant un sistema de renovacions automàtiques dels contractes, així com impulsar una oferta d’habitatge que inclogui tant la mobilització d’habitatges existents com l’ampliació del parc públic i social, sobretot des d’una perspectiva d’assequibilitat.

A més, reclama posar en marxa mesures que reforcin el compromís amb les llars més vulnerables mitjançant l’adopció d’accions que limitin l’especulació immobiliària.

«Les mesures aprovades permeten guanyar temps, però una crisi estructural no es resol encadenant solucions excepcionals. Els partits han d’escoltar el clam social que es va materialitzar ahir amb la vaga general i les manifestacions massives en bona part del nostre territori i convertir-lo en garanties duradores. L’habitatge no pot continuar sent un factor que agreugi la desigualtat: disposar d’una llar estable i assequible és la base per treballar, cuidar i construir una vida digna», conclou García-Gil.