Un nou informe d’Oxfam Intermón publicat amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació assenyala que entre 7.000 i 21.000 persones moren cada dia de fam en països afectats per conflictes.
L’informe, titulat Food Wars ("Guerres alimentàries"), ha analitzat 54 països afectats per conflictes i ha descobert que aquests concentren gairebé la totalitat dels 281,6 milions de persones que actualment pateixen fam aguda. Així mateix, els conflictes en aquests països han estat una de les principals causes dels desplaçaments forçosos, que avui han assolit una xifra rècord de més de 117 milions de persones.
L’informe sosté que la causa de la fam no és només el conflicte, sinó que les parts bel·ligerants també estan utilitzant els aliments com a arma, llançant atacs contra infraestructures alimentàries, hídriques i energètiques, i bloquejant deliberadament l’ajuda alimentària.
«En un món assolat pels conflictes, la fam s’ha convertit en una arma letal utilitzada per les parts, contravenint les lleis internacionals i provocant un alarmant augment de morts i patiment. El fet que al segle XXI encara se sotmeti la població civil a una mort tan lenta suposa un fracàs col·lectiu», ha afirmat Emily Farr, responsable de Seguretat Alimentària i Econòmica d’Oxfam Intermón.
«Les crisis alimentàries actuals són en gran part provocades. Prop de mig milió de persones a Gaza —on actualment no arriba el 83% de l’ajuda alimentària necessària— i més de 750.000 al Sudan s’estan morint de fam a causa dels efectes mortals de les guerres sobre els aliments, que probablement perduraran al llarg de generacions.»
L’informe també constata que la majoria dels països analitzats (34 dels 54) posseeixen abundants recursos naturals i depenen en gran mesura de l’exportació de matèries primeres. Per exemple, el 95% dels ingressos per exportació del Sudan provenen de l’or i el bestiar; el 87% dels de Sudan del Sud, dels productes petrolífers; i gairebé el 70% dels de Burundi, del cafè.
Mentrestant, a l’Amèrica Central, les operacions mineres han provocat conflictes violents, forçant el desplaçament de la població, que no pot continuar vivint en un entorn tan degradat i contaminat.
Oxfam Intermón sosté que, massa sovint, les iniciatives actuals per assolir la consolidació de la pau i la reconstrucció després dels conflictes busquen fomentar la inversió estrangera i incentivar economies basades en l’exportació. Tanmateix, les tendències liberals en matèria econòmica generen més desigualtat i patiment, i poden arribar a reactivar els conflictes.
«No és casualitat que siguin els països rics en recursos naturals els que sovint pateixen guerres, desplaçaments i nivells de fam letals. L’explotació d’aquestes matèries primeres sol generar més violència, desigualtat, inestabilitat i provocar nous conflictes. També massa sovint, les inversions privades a gran escala —tant estrangeres com nacionals— han agreujat la inestabilitat política i econòmica d’aquests països, on els inversors s’apropien del control de la terra i dels recursos hídrics, obligant la població a abandonar les seves llars», ha afirmat Farr.
Els conflictes solen accentuar altres factors, com els fenòmens climàtics, la inestabilitat econòmica o les desigualtats, devastant els mitjans de vida de la població. Per exemple, la crisi alimentària a l’Àfrica Oriental i al sud d’Àfrica s’ha vist agreujada per fenòmens climàtics com sequeres o inundacions, sumats a l’augment dels preus dels aliments a escala global, un augment associat als confinaments durant la pandèmia i a altres interrupcions de la cadena alimentària derivades de la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Moltes de les persones desplaçades són dones, nenes i nens. Aisha Ibrahim, de 37 anys, ha explicat a Oxfam Intermón que va haver de caminar durant quatre dies amb els seus quatre fills, des de casa seva al Sudan fins a Joda, a l’altra banda de la frontera, al Sudan del Sud. Va deixar enrere el seu marit per protegir la seva llar. «Abans vivia en una casa de veritat. Mai m’hauria imaginat estar en aquesta situació», ha afirmat.
Tenint en compte la situació actual, el compromís de la comunitat internacional d’assolir l’objectiu “fam zero” per a l’any 2030 continua sent poc realista. Oxfam Intermón afirma que els estats i les institucions de tot el món, inclòs el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, han d’exigir responsabilitats a qui cometi “crims de fam”, d’acord amb el dret internacional.
«Per trencar el cercle viciós de la inseguretat alimentària i els conflictes, els líders mundials han d’afrontar de manera directa les condicions que els generen: l’herència colonial, les injustícies, les violacions dels drets humans i les desigualtats, en lloc d’oferir solucions ràpides que només funcionen com a pegats.»
«No podem posar fi als conflictes limitant-nos a injectar inversió estrangera en països devastats, sense abordar les veritables causes de les profundes desigualtats, els greuges generacionals i les violacions dels drets humans que alimenten aquests conflictes. Els esforços per assolir la pau han d’anar acompanyats d’inversió en protecció social i foment de la cohesió social. Les solucions econòmiques han de prioritzar el comerç just i els sistemes alimentaris sostenibles», ha conclòs Farr.
