Fins a 41.000 milions de dòlars del finançament climàtic del Banc Mundial —prop del 40% del finançament climàtic total desemborsat per aquesta institució financera durant els últims set anys— no figuren als balanços a causa de pràctiques de registre deficients.
Una auditoria d’Oxfam Intermón sobre la cartera de finançament climàtic del Banc Mundial entre 2017 i 2023 ha evidenciat que s’ha perdut el rastre de entre 24.000 i 41.000 milions de dòlars en el període comprès entre l’aprovació i el tancament dels projectes.
No hi ha registres públics clars que mostrin on ha anat a parar aquests diners ni de quina manera s’han utilitzat, de manera que és impossible avaluar-ne l’impacte. Tampoc no està clar si aquests fons s’han invertit en iniciatives climàtiques amb l’objectiu d’ajudar els països de renda mitjana-baixa a protegir la població dels efectes de la crisi climàtica i invertir en energies netes.
«El Banc Mundial no perd ocasió per presumir dels milers de milions que destina a la lluita contra la crisi climàtica, però aquestes xifres es basen en els seus plans d’inversió, no en el que realment s’inverteix un cop un projecte es posa en marxa», declara Kate Donald, directora de l’oficina d’Oxfam Internacional a Washington D. C. «És com demanar-li a la teva doctora que valori la teva dieta a partir de la llista de la compra, sense comprovar mai què hi ha realment a la teva nevera.»
El Banc Mundial és el principal finançador climàtic multilateral, representant el 52% del flux total de fons dels bancs multilaterals de desenvolupament en conjunt.
El finançament climàtic serà al centre del debat de la COP29, que aquest any se celebrarà a l’Azerbaidjan, i on els països negociaran un nou objectiu mundial de finançament climàtic: el Nou Objectiu Col·lectiu Quantificat (NCQG, per les seves sigles en anglès). Activistes de la lluita contra el canvi climàtic exigeixen que els països del nord global destinin als països del sud global un mínim de 5 bilions de dòlars anuals en finançament públic, «com a avançament del seu deute climàtic» amb els seus pobles i comunitats, ja que aquests països són els menys responsables de l’emergència climàtica, però els més afectats. Oxfam Intermón adverteix que, en aquesta conjuntura crítica, la manca de traçabilitat de les despeses podria minar la confiança en els esforços globals en matèria de finançament climàtic.
«El finançament climàtic és escàs i, sí, sabem que és difícil de proporcionar. Però no monitorar com o on s’inverteixen realment els diners? No es tracta simplement d’un descuit burocràtic; és una fallida essencial de la confiança que posa en risc els avenços que cal aconseguir a la COP29. El Banc Mundial ha d’actuar com si el nostre futur depengués d’afrontar l’emergència climàtica, perquè així és», afirma Donald.
La investigació d’Oxfam Intermón revela que fins i tot obtenir informació bàsica sobre com el Banc Mundial gestiona el finançament climàtic va ser una tasca laboriosa i difícil.
«Vam haver d’analitzar grans quantitats d’informes complexos i incomplets i, tot i així, les dades contenien llacunes i incoherències. És alarmant que aquesta informació sigui tan difícil d’accedir i d’entendre. No hauria de fer falta un equip d’investigadors professionals per saber com s’estan invertint milers de milions de dòlars destinats a l’acció climàtica. Aquesta informació hauria de ser transparent i accessible per a tothom, sobretot per a les comunitats que han de beneficiar-se del finançament climàtic», va assenyalar Donald.
