Les organitzacions humanitàries i de drets humans presents sobre el terreny a Gaza han reiterat des de l’inici de l’actual escalada que l’única manera de donar resposta a les necessitats humanitàries sense precedents a la Franja és assolir un alto el foc immediat i permanent, i garantir un accés humanitari ple, segur i sense obstacles a través de totes les vies terrestres. Els Estats no poden amagar-se darrere de llançaments aeris i esforços per obrir un corredor marítim per crear la il·lusió que estan fent prou per respondre a les necessitats a Gaza: la seva responsabilitat principal és impedir que es cometin crims atroços i aplicar una pressió política efectiva per posar fi als bombardejos incessants i a les restriccions que impedeixen el lliurament segur d’ajuda humanitària.
Durant mesos, tota la població gazatina ha sobreviscut amb nivells de fam propis d’una crisi, en una proporció superior a qualsevol altra població en crisi alimentària registrada fins ara per la Classificació Integrada de Fases de Seguretat Alimentària i Nutricional (IPC). Les famílies fa mesos que beuen aigua contaminada i passen dies sencers sense menjar. El sistema sanitari ha col·lapsat completament enmig de brots de malalties i ferides greus a causa dels constants bombardejos. Almenys 20 infants han mort recentment per desnutrició aguda severa, deshidratació i malalties relacionades. A mesura que empitjora la situació alimentària, de l’aigua i de la salut, es produiran més morts per fam i malalties si les autoritats israelianes continuen impedint l’accés humanitari. L’ONU ha advertit que la fam és imminent.
Tot i que els Estats han incrementat recentment els llançaments aeris d’ajuda a Gaza, els professionals humanitaris subratllen que aquest mètode de lliurament d’ajuda per si sol no té, en cap cas, la capacitat de satisfer les enormes necessitats actuals. 2,3 milions de persones que viuen en un estat de supervivència catastròfica no poden ser alimentades ni ateses mitjançant llançaments aeris.
Els llançaments aeris no poden proporcionar els volums d’assistència que poden transportar-se per terra. Mentre que un comboi de cinc camions pot transportar unes 100 tones d’assistència vital, els llançaments aeris recents només han lliurat unes poques tones cadascun. A més, els llançaments aeris poden ser extremadament perillosos per a les vides dels civils que busquen ajuda: ja s’han registrat almenys cinc morts per la caiguda lliure de paquets d’ajuda a Gaza. L’assistència humanitària no es pot improvisar: ha de ser proporcionada per equips professionals, amb experiència en l’organització de distribucions i la prestació de serveis directes per salvar vides. Les entregues d’ajuda han de tenir un rostre humà: no només per poder avaluar adequadament les necessitats de les persones afectades, sinó també per retornar l’esperança i la dignitat a una població ja profundament traumatitzada i desesperada. Després de suportar cinc mesos de bombardejos continus i condicions deshumanitzants, els infants, dones i homes de Gaza tenen dret a molt més que a una caritat escassa que cau del cel. Tot i que qualsevol ajuda que arribi a Gaza és benvinguda, el transport aeri o marítim ha de considerar-se un complement del terrestre i mai un substitut, ja que en cap cas pot reemplaçar l’assistència lliurada per carretera.
Cal destacar que alguns dels Estats que han dut a terme recentment llançaments aeris també estan proporcionant armes a les autoritats israelianes, com és el cas dels Estats Units, el Regne Unit i França. Els Estats no poden utilitzar l’ajuda per eludir les seves responsabilitats i obligacions internacionals, inclosa la prevenció de crims atroços. Per tal de complir amb les seves obligacions en virtut del dret internacional, aquests Estats han de detenir totes les transferències d’armes que puguin ser utilitzades en crims internacionals, així com emprendre mesures significatives per garantir un alto el foc immediat, un accés humanitari absolut i la rendició de comptes dels responsables.
Tercers Estats han anunciat recentment esforços per obrir un corredor marítim des de Xipre, mitjançant l’establiment d’un port flotant a la costa de Gaza que no estarà plenament operatiu fins d’aquí a diverses setmanes. Les famílies s’estan morint de fam i no tenen temps per construir infraestructures en alta mar o a terra ferma: per salvar les seves vides, cal permetre immediatament que arribin els camions humanitaris plens d’aliments i medicaments la entrada dels quals a Gaza està actualment bloquejada. A més, els enviaments des d’aquest moll als punts de distribució al voltant de Gaza patiran els mateixos obstacles que enfronten actualment els combois d’ajuda que arriben des de Rafah: inseguretat persistent, elevada taxa de denegació d’accés per part de les forces israelianes i llargues esperes als punts de control israelians. Per tant, el seu establiment no canviarà substancialment la catastròfica situació humanitària, a menys que es combini amb un alto el foc immediat i un accés total i sense obstacles a totes les zones de la Franja de Gaza. També hi ha preocupació per la manca de transparència sobre quina entitat serà responsable de la infraestructura i de la seguretat en el lliurament de l’ajuda a terra. Els Estats han de garantir que el corredor marítim no legitimi una ocupació militar terrestre israeliana prolongada de la Franja, instrumentalitzant la necessitat de l’entrega d’ajuda.
Es necessita tota l’ajuda en aquest context terrible, però alertem sobre les possibles conseqüències devastadores de crear precedents perillosos que condueixin a la degradació de l’accés humanitari per terra i a la prolongació de les hostilitats. Una resposta humanitària adequada a les enormes necessitats de Gaza ha de consistir en un accés total per a l’ajuda i per al personal humanitari professional, que ja fa mesos que està preposicionat al costat egipci de la frontera. Fins ara, la possibilitat que 2,3 milions de persones a Gaza puguin menjar, curar-se i tenir un sostre sota el qual refugiar-se ha quedat a la discreció exclusiva de les autoritats israelianes: aquesta situació no pot romandre sense resposta. Les organitzacions humanitàries tenen la capacitat logística per atendre la població palestina a Gaza; el que falta és la voluntat política dels actors estatals per imposar l’accés.
Les organitzacions humanitàries esperen que els tercers Estats utilitzin urgentment la seva influència per assolir un alto el foc immediat i obligar les autoritats israelianes a posar fi al seu bloqueig deliberat de l’ajuda que salva vides a tot arreu de la Franja de Gaza, inclosa l’obertura total i l’aixecament de les restriccions als passos de Rafah i Kerem Shalom/Karam Abu Salem, Erez/Beit Hanoun i Karni.
Recordem que un alto el foc immediat i permanent és l’única condició que permetrà l’augment colossal del flux d’ajuda humanitària necessari per alleujar el patiment de 2,3 milions de persones a la Franja de Gaza.
