Les 40 empreses més grans de l’Estat mantenen i amplien bretxes salarials extremes. Segons un nou informe d’Oxfam Intermón, el salari més alt és, de mitjana, 111 vegades superior a la nòmina mitjana. Amb aquesta relació, una persona amb un sou intermedi hauria de treballar més d’un segle per igualar el que guanya la direcció executiva en un any.
L’informe Les bretxes salarials de les grans empreses, elaborat a partir de l’anàlisi de les 40 empreses majors cotitzades per nivell d’ingressos durant 2024, mostra que, tot i el fort creixement econòmic (un 4,74% anual de mitjana des del 2020), aquesta millora no arriba a la majoria de les persones treballadores. Un dels factors que ho expliquen és la presència de salaris baixos en diversos sectors, juntament amb una elevada desigualtat de renda: mentre que a la UE el 10% amb majors ingressos rep 7,5 vegades més que el 10% amb ingressos més baixos, a Espanya aquesta relació puja fins a 9,6 vegades.
L’anàlisi alerta de diferències salarials enormes. Una de cada tres empreses supera les 100 vegades de distància entre el salari més alt i el mitjà. En alguns casos, la bretxa és encara més gran: Prosegur arriba a 395 vegades, seguida d’Inditex (364) i CIE Automotive (319).
“Les empreses haurien de ser actors decisius per reduir la desigualtat. Però, en la majoria de grans corporacions, això queda lluny de la realitat. Cal abordar públicament a partir de quin límit les diferències salarials deixen d’estar justificades i disparen la desigualtat econòmica”, afirma Miguel Alba.
Salaris baixos, dificultat per viure amb dignitat
Segons el detall de l’informe, la meitat de les persones assalariades cobren com a màxim una vegada i mitja el salari mínim (24.124 euros anuals).Tot això en un moment d’alça de preus de l’habitatge i d’inflació, especialment en aliments, que complica encara més arribar a final de mes. Aquesta combinació explica que gairebé una de cada tres persones (30% de la població) declari que els seus ingressos no li permeten viure amb dignitat.Tot i que les persones que treballen en grans corporacions perceben salaris un 63% més elevats que la mitjana estatal, és en aquestes empreses on més s’amplien les distàncies internes.
Les bretxes es disparen a l’alta direcció
La retribució mitjana de la persona millor pagada a les grans empreses va ser de 4,4 milions d’euros el 2024. En un 37,5% de les empreses, el salari més alt va superar els 5 milions, i en un 7,5% va superar els 10 milions. Iberdrola lidera la llista, amb 14,2 milions, seguida de Banco Santander (13,8) i Inditex (11,2). A més, en el 32,5% de les empreses, els membres de l’alta direcció van cobrar més d’un milió d’euros anuals de mitjana, i en el 15% es va retribuir membres dels consells d’administració amb més d’un milió.
Bretxa marcada de gènere
La bretxa salarial de gènere afegeix una capa més de desigualtat. A les empreses analitzades, les dones van guanyar un 8,16% menys que els homes per la mateixa feina el 2024. Si es comparen els sous mitjans, la diferència puja al 18,2%. Aquesta bretxa es deu tant a menors salaris en llocs equivalents com a la baixa presència de dones en posicions millor remunerades. Aquest percentatge s’apropa al 19% estatal. A la pràctica, això implica que les dones han de treballar una hora i mitja més cada dia per guanyar el mateix.
“És decebedor que empreses que es consideren referents arrosseguin encara una xacra com la discriminació salarial per gènere. No només afecta les dones que hi treballen; envia un missatge profundament negatiu a la societat”, diu Alba.
Recomanacions per a una redistribució justa
Davant aquest diagnòstic, Oxfam Intermón recorda que el 68% de la ciutadania creu que les empreses poden reduir la desigualtat, però la majoria no estructura les seves pràctiques per aconseguir-ho. L’organització demana al govern espanyol mesures clau: establir una ràtio màxima de 1 a 20 entre el salari més alt i el mitjà; reforçar la transparència salarial amb indicadors obligatoris i auditats; millorar la qualitat de l’ocupació; i adoptar mesures efectives per tancar la bretxa salarial de gènere.També reclama models de governança més democràtics, que integrin les persones treballadores en la presa de decisions i en el repartiment de beneficis.
“Un sistema de desigualtat extrema és incompatible amb una economia que beneficiï el conjunt de la societat. Si volem que la prosperitat arribi a qui la fa possible, les grans empreses han de revisar com distribueixen la riquesa i apostar per polítiques salarials més justes”, conclou Alba.
