L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat avui les xifres preliminars sobre l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) proporcionada pels països membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) el 2023. En resposta a aquestes dades, Pablo Martínez Oses, expert en ajuda d’Oxfam Intermón, assenyala:
"Mantenir l’ajuda, que ja és insuficient, als mateixos nivells costa vides i és un fracàs moral. Una vegada més, els països rics han traït la seva promesa a la població més pobra del món: la promesa d’acabar amb la fam, invertir en sistemes de salut pública i garantir que totes les persones tinguin accés a una educació de qualitat."
"No hi ha excusa que valgui. Si s’apliqués un modest impost sobre la riquesa, els governs donants podrien recaptar més de 1.200 milions de dòlars a l’any, una xifra suficient per triplicar la seva promesa en matèria d’ajuda. Els diners per finançar escoles, hospitals i personal sanitari hi són, però se’ls embutxaquen els ultrarics."
"Vivim en un món on els homes més rics del món sumen desenes de milers de milions de dòlars a les seves fortunes en només un mes, mentre desenes de milers de dones dels països més pobres del món moren durant l’embaràs i el part. Quina prova més gran d’injustícia i desigualtat necessiten els països rics per prendre mesures i complir les seves promeses en matèria d’ajuda?"
L’AOD a Espanya
El 2023, l’AOD espanyola va descendir un 17,4%, tornant a valors absoluts per sota dels 4.000 milions d’euros (3.800 milions de dòlars), cosa que va suposar un 0,24% del seu Ingrés Nacional Brut (INB), quan el 2022 es va arribar al 0,30%. Espanya, el 2023, va incrementar en més de 6.500 milions d’euros el seu deute històric amb les persones dels països empobrits.
El descens de 2023 es deu principalment a la reducció de la despesa realitzada dins d’Espanya per cobrir l’ajuda a persones refugiades ucraïneses, que ha passat de més de 820 milions d’euros el 2022 a 265 milions d’euros el 2023. Oxfam Intermón ha reiterat que aquestes despeses són imprescindibles per atendre tots els casos d’asil i refugi, encara que no haurien de computar com a AOD perquè inflen artificialment el que haurien de ser fons destinats als països empobrits.
Tal com era previsible, pel retard del govern espanyol en completar la reforma amb transformació i reforç de capacitats i instruments del sistema de cooperació i pel creixement del RNB espanyol el 2023, ens mantenim al vagó de cua dels països donants. Molt per sota de la mitjana dels països membres del CAD (0,37% AOD/INB) i encara més lluny del compromís del 0,7% que Espanya va assumir el 1991 i que ha estat reiterat recentment per pràcticament tot el Parlament i pel govern.
La pròrroga dels PGE 2024 no pot impedir que el govern augmenti amb urgència, aquest mateix any, els fons de l’AOD espanyola amb els mecanismes disponibles a aquest efecte. Al mateix temps, s’espera una proposta ambiciosa de creixement pressupostari per als PGE 2025 que no pot ser inferior al 0,45% d’AOD/RNB, a més d’incloure compromisos plurianuals clars. Això exigeix pràcticament duplicar l’actual AOD espanyola l’any vinent per situar-nos en la senda del compromís recollit a la nova llei de cooperació, que es compromet a assolir el 0,7% el 2030.
“Qualsevol altre escenari suposa que Espanya no assumeix la seva responsabilitat internacional amb els ODS i, en particular, amb la lluita contra la probers i les desigualtats, com una contribució obligatòria primordial per transformar el model de desenvolupament i fer-lo sostenible, just i universal”. És imprescindible que el govern espanyol posi fi a aquest estancament de l’AOD espanyola, que ja dura més d’una dècada, més encara davant la proximitat de la Cimera Mundial de Finançament per al Desenvolupament que se celebrarà a Madrid el juny de 2025.
