18 de març de 2026.- L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un factor clau de desigualtat. La bretxa impacta especialment en les llars que viuen de lloguer: el 53% de les persones llogateres a Catalunya no aconsegueix estalviar a causa dels elevats costos de la renda. A escala estatal, aquest percentatge s’eleva fins al 61%.
En contrast, el 57% de les persones que tenen la seva casa completament pagada a Catalunya sí que estalvien cada mes. En el conjunt de l’Estat, la mitjana arriba al 60%. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “La vivienda, cimiento de desigualdades”, publicat avui, que aprofundeix en la crisi de l’habitatge a partir de les dades extretes de l’enquesta Vivir la Desigualdad II, realitzada per l’organització el 2025 a 4.102 persones.
La crisi és palpable, especialment quan s’analitza l’evolució dels preus. En l’últim lustre, el cost tant del lloguer com de la compravenda s’ha disparat. Avui, el 82% de les persones llogateres a Catalunya —85% de mitjana estatal— destina més del 30% dels seus ingressos al pagament de la renda i una de cada tres supera el 50%, la mateixa proporció que a la resta de l’Estat.
Entre les llars amb hipoteca, la pressió també és molt elevada: el 67% destina més del 30% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge a Catalunya, davant del 62% de mitjana estatal, i una de cada quatre, el 50% —una de cada cinc en el conjunt de l’Estat—.
“L’accés a l’habitatge suposa un gran esforç per a milions de persones però és especialment difícil per a qui paga una renda. En aquesta situació es perpetua la ‘trampa del lloguer’: els preus elevats impedeixen estalviar i dificulten reunir l’entrada per a una hipoteca. Com a resultat, moltes persones queden atrapades en un mercat del lloguer cada vegada més asfixiant”, assenyala Alejandro García-Gil, autor de l’informe i responsable de polítiques de protecció social i ocupació d’Oxfam Intermón.
Mateixos ingressos, menys estalvi en el lloguer
L’informe també revela que el règim d’habitatge és un factor de desigualtat cada vegada més determinant a escala estatal, fins i tot per sobre del nivell d’ingressos. Amb el mateix salari, viure de lloguer penalitza clarament la capacitat d’estalvi.
La diferència és especialment acusada en els trams salarials més baixos. Entre les persones que perceben el salari mínim interprofessional (SMI), la bretxa en la probabilitat d’estalviar supera els 25 punts percentuals: el 58,6% de les persones amb l’habitatge pagat aconsegueix estalviar, davant del 32,4% de les que viuen de lloguer. De fet, una persona propietària amb ingressos equivalents a l’SMI —1.184 € el 2025— té més probabilitat d’estalviar que una persona llogatera amb un salari de 2.000 euros.
La comparació entre lloguer i hipoteca reforça aquesta tendència. Així, una persona llogatera que ingressa 2.000 euros al mes té pràcticament la mateixa capacitat d’estalvi (51,9%) que algú amb hipoteca que guanya 1.500 euros (50,2%).
“Correm el risc de consolidar una bretxa cada vegada més gran entre qui destina gran part dels seus ingressos al lloguer i qui ja disposa d’habitatge i capacitat d’estalvi. Una desigualtat que pot marcar el futur social i econòmic del país”, alerta García-Gil.
Desnonaments invisibles
En aquest context, l’encariment del lloguer no només ha reduït la capacitat d’estalvi de les llars llogateres, sinó que també ha incrementat la seva inestabilitat residencial. Segons l’anàlisi, el 29% de la població llogatera a Catalunya —34,2% de mitjana estatal— va patir l’últim any “desnonaments invisibles”: finalitzacions de contracte o pujades inassumibles que deriven en mudances forçoses.
En el conjunt de l’Estat, l’impacte és especialment accentuat entre persones extracomunitàries (37%) i joves menors de 35 anys (31,9%). En el cas d’aquests últims, un de cada dos va haver de tornar a la llar familiar. A més, el 60% de les mudances va implicar abandonar el barri o municipi de referència, amb el consegüent debilitament de les xarxes socials i comunitàries.
Renúncies quotidianes, deteriorament de drets
L’augment del cost també es tradueix en renúncies en les condicions de vida: el 13% de les persones que viuen de lloguer a Espanya comparteix la llar amb persones sense parentiu, una proporció que arriba al 22% entre la població migrant. Entre les persones d’entre 25 i 34 anys, la xifra arriba al 27,7%. Tanmateix, no es tracta d’una realitat exclusivament juvenil: també afecta una de cada deu persones d’entre 35 i 54 anys.
Les dificultats també arriben a les despeses bàsiques: el 19,2% de la població no va poder afrontar el pagament de subministraments essencials durant l’últim any. La carència energètica arriba fins a afectar gairebé tres de cada deu persones llogateres, joves o migrants.
Aquestes dificultats inclouen mantenir la llar a una temperatura adequada a l’hivern o afrontar el pagament de l’electricitat, el gas o l’aigua.
“Parlar d’habitatge és parlar de vides i de model de societat —explica García-Gil—. L’habitatge és la porta d’entrada a altres drets: salut, seguretat, intimitat i cohesió social. Quan l’accés és inestable, l’impacte s’estén al conjunt del benestar”.
Futur incert
A escala estatal, les tensions en el mercat residencial també projecten un horitzó de creixent incertesa. La persistència de preus elevats i la finalització de nombrosos contractes de lloguer el 2026 alimenten els dubtes sobre el futur.
El 58,5% de les persones no propietàries a Espanya considera improbable poder comprar un habitatge en el futur, mentre que només el 14,4% es mostra optimista. Les expectatives també estan condicionades per la capacitat d’estalvi.
Les perspectives varien segons la posició socioeconòmica: el 19% de les persones de classes altes creu probable accedir a un habitatge en propietat, davant del 10,3% de les persones no propietàries de classe baixa.
En paral·lel, l’herència es perfila com un mecanisme cada vegada més rellevant en l’accés. El 21,2% de les persones que ja tenen habitatge en propietat creu probable heretar-ne un altre, davant de l’11,6% de les persones arrendatàries. “Si no es corregeix aquesta tendència, ens enfrontarem a un futur de profundes desigualtats, on qui ja té habitatge en propietat té l’expectativa d’heretar més que els no propietaris”, segons l’autor de l’informe.
Recomanacions per a un accés assequible i digne
L’organització reclama una resposta coordinada entre el Govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Així mateix, demana garantir la protecció necessària i alternatives dignes per a les més de 60.000 llars vulnerables que corren el risc de ser desnonades després del rebuig de l’escut social.
Al mateix temps, planteja reforçar la protecció de les persones llogateres mitjançant la regulació dels preus i l’ampliació de la durada dels contractes. En paral·lel, demana frenar pràctiques especulatives i avançar cap a una fiscalitat centrada en l’ús de l’habitatge, a més d’ampliar el parc d’habitatge públic i impulsar models alternatius.
“És urgent actuar per assegurar que viure de lloguer sigui una opció assequible, digna i estable, que permeti desenvolupar un projecte de vida amb seguretat. I que, al mateix temps, qui vulgui accedir a un habitatge en propietat pugui fer-ho”, conclou García-Gil.
