Avui, dimarts 5 d’octubre, els ministres d’Economia i Finances europeus s’han reunit per aprovar una actualització de la llista europea de paradisos fiscals de la UE. Això es produeix enmig de l’escàndol dels papers de Pandora i quan falten pocs dies perquè es tanqui la fase final de les negociacions sobre la reforma fiscal global en el marc del G‑20 i l’OCDE.
En resposta, Iñigo Macías, coordinador d’investigacions d’Oxfam Intermón, ha dit:
“La llista negra de la UE hauria de penalitzar els veritables paradisos fiscals. No obstant això, els deixa lliures amb la decisió d’avui de retirar d’aquesta llista a Anguilla, l’única jurisdicció que quedava amb un tipus impositiu del 0 % sobre els beneficis empresarials, i les Seychelles, una jurisdicció implicada en l’última de les filtracions fiscals dels papers de Pandora. Amb aquests últims canvis, la llista negra de la UE es converteix en irrellevant i ineficaç, difícil de prendre-se-la seriosament. Mentre que la investigació dels Papers de Pandora revela com els superrics continuen fent servir els paradisos fiscals per evitar pagar els seus impostos, es continua traslladant sobre el conjunt de les famílies l’esforç per fer front al cost fiscal que comporta la recuperació de la COVID-19.
“La UE està fent els ulls grossos davant el funcionament dels veritables paradisos fiscals, els territoris més agressius. Però al mateix temps s’està plantejant incloure a la llista negra aquells països en desenvolupament que no s’adhereixin a l’imminent acord fiscal global impulsat pel G‑20 i l’OCDE. Aquest acord, lluny de ser històric, és injust en el seu disseny perquè beneficia els països rics i ignora els interessos dels països més pobres. La UE hauria de revisar els criteris per determinar quins països i jurisdiccions formen part d’aquesta llista i operen com a veritables paradisos fiscals, en lloc que la llista negra sigui una excusa per pressionar els països a signar l’acord de l’OCDE i el G‑20.
“Durant els propers mesos, els governs europeus tenen l’oportunitat de reformar la llista negra de la UE. Aquelles jurisdiccions amb un tipus nul (del 0 %) o molt baix han de ser incloses i ser considerades automàticament com un paradís fiscal. És hora de definir indicadors que permetin detectar on les empreses tenen activitat econòmica o un compte amb substància econòmica. Després dels papers de Pandora, és més urgent que mai que es considerin també com a criteri l’existència de registres públics per determinar qui són els veritables propietaris últims i reals de cada compte, societat offshore o trust. Són algunes qüestions vitals per tornar legitimitat i eficàcia a la llista negra, perquè compleixi la seva funció inicial.
“La llista espanyola de paradisos fiscals vigent és anterior al procés de la llista de la UE i mai s’ha explicat d’acord amb quins criteris concrets es construeix. Així, per exemple, no considera aquelles jurisdiccions amb tipus mínims. Segons les estadístiques recents de l’OCDE sobre l’informe país per país, Oxfam Intermón estima que el 2017 les filials espanyoles van registrar a Barbados (amb un tipus sobre beneficis d’empreses del 5,5 %) un nivell de beneficis abans d’impostos per empleat de 24,2 milions de dòlars, més de 2.400 vegades l’observat a Colòmbia, un país amb una població que és 170 vegades la de Barbados. De fet, la UE va treure Barbados de la seva llista a principis de 2021.
Si no es porten a terme aquestes reformes, la llista negra europea continuarà sent una eina de blanqueig que permet a les empreses més riques i rendibles seguir escapant-se sense pagar la seva part justa d’impostos.”
