Una nova anàlisi d’Oxfam Intermón basada en dades d’UBS revela que l’1 % més ric posseeix més riquesa que el 95 % de la població mundial en conjunt. L’informe es publica avui en el marc de les sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides.
La influència dels milmilionaris sobre l’economia s’ha disparat: més d’un terç de les 50 majors empreses del món tenen un milmilionari com a director executiu o accionista principal. La capitalització borsària total d’aquestes empreses ascendeix a 13,3 bilions de dòlars.
L’informe d’Oxfam Intermón Multilateralisme en una era d’oligarquia global adverteix que els esforços globals per respondre als grans desafiaments del planeta, com la crisi climàtica o els nivells persistents de pobresa i desigualtat, estan sent amenaçats per la concentració de poder en mans dels ultrarics i les megempreses. Aquesta hiperconcentració de poder i riquesa alimenta la desigualtat tant dins dels països com entre ells. De fet, malgrat representar el 79 % de la població mundial, els països del Sud global només compten amb el 31 % de la riquesa global.
“L’ombra de l’oligarquia mundial plana sobre l’Assemblea General de les Nacions Unides. Els ultrarics i les megempreses que controlen estan configurant les regles del joc al seu favor, a costa de la resta de la població. Les Nacions Unides estan perdent capacitat d’acció davant del poder creixent dels milmilionaris”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.
L’informe descriu com s’està produint una “intensificació del pes d’una oligarquia global”, en què els ultrarics —sovint al capdavant d’empreses amb un enorme poder de mercat— influeixen en la presa de decisions polítiques i les regles del joc. Mentre ells s’enriqueixen, es frenen els avenços cap a un major progrés a nivell global.
L’1 % més ric posseeix el 43 % de tots els actius financers globals. Dues multinacionals són propietàries del 40 % del mercat mundial de llavors. Les “tres grans” gestores de fons nord-americanes (BlackRock, State Street i Vanguard) gestionen 20 bilions de dòlars en actius, prop d’una cinquena part de tots els actius d’inversió del món.
“Encara que el mantra sigui que la rivalitat entre grans potències és el factor principal que soscava el multilateralisme, la realitat és que la desigualtat extrema hi juga un paper clau. En els darrers anys, els ultrarics i les empreses amb més poder han utilitzat la seva enorme influència per frenar els esforços per resoldre els principals problemes del planeta, com la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, garantir que les vacunes contra la COVID-19 siguin accessibles per a tothom o cancel·lar els deutes insostenibles dels països del Sud global”, explica Cortada.
Amb tres exemples d’actualitat total, Oxfam Intermón vol mostrar com s’està exercint aquest abús de poder minant els avenços multilaterals, i quins contrapoders s’estan impulsant per fer-hi front, tant des de la societat civil com des de països del Sud global:
Les grans corporacions trenquen la cooperació en fiscalitat internacional. El marc inclusiu del Pla d’acció contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis del G20/OCDE (BEPS, per les seves sigles en anglès) s’ha quedat curt, molt lluny d’assolir el seu potencial i d’obtenir els impactes esperats. El nou estàndard per a la reassignació de drets tributaris gairebé no generarà recursos addicionals per als països de renda baixa, entorn del 0,026 % del seu PIB. L’exclusió dels serveis financers del nou paquet de mesures del BEPS és sens dubte resultat de les pressions dels països amb grans indústries bancàries i financeres. Per generar un contrapès a aquestes negociacions, els països del Sud global, liderats pel grup africà, han aconseguit que es comenci a negociar una Convenció Marc a l’ONU sobre fiscalitat internacional. Aquest avenç històric, juntament amb el lideratge del Brasil al G20, és un senyal d’esperança cap a una recuperació d’una major equitat en el disseny internacional i una fiscalitat més justa dels ultrarics i les grans corporacions.
Les grans empreses farmacèutiques es resisteixen als intents de trencar els monopolis sobre les tecnologies de vacunes contra la COVID-19. El poder monopolístic de la producció de vacunes va ser molt rendible durant la pandèmia. Només el 2021, els set majors fabricants van tenir uns beneficis nets d’aproximadament 50.000 milions de dòlars amb la venda de vacunes contra la COVID-19, cosa que es va traduir en quantiosos dividends per als seus rics accionistes i en l’aparició de nous milmilionaris. El director general de Pfizer, Albert Bourla, va qualificar la crida a compartir les tecnologies de vacunes Covid-19 com a “un disbarat total”. A més, la manca de distribució equitativa de les vacunes va contribuir a un excés de fins a 1,3 milions de morts arreu del món. És prometedor veure que s’està considerant un nou tractat sobre pandèmies amb disposicions estrictes per suspendre les patents i facilitar que es comparteixin els avenços tecnològics.
Els creditors privats agreugen la crisi del deute mundial. Els països de renda baixa destinen gairebé el 40 % dels seus pressupostos anuals al servei del deute, la qual cosa suposa un 60 % més del que destinen conjuntament a educació, salut i protecció social. Més de la meitat del deute extern dels països de renda mitjana i baixa correspon a prestadors privats com bancs o fons d’inversió lliure (hedge funds). Alguns d’aquests creditors són “fons voltor”, que compren deute en contextos de sobreendeutament a baix preu, i exploten mecanismes legals per cobrar-lo íntegrament, obtenint enormes beneficis a costa dels països.
“Només un multilateralisme basat en l’equitat i la justícia pot revertir la intensificació del poder d’una oligarquia global. Alguns líders mundials estan demostrant ser-ne conscients i han incrementat els seus esforços contra la desigualtat. Però calen més esforços i amb més força”, afirma Cortada.
“En definitiva, assolir un món i un ordre internacional més just —en què ultrarics i grans empreses paguin la seva part justa, en què es prioritzi la salut pública mundial i on tots els països puguin invertir en serveis públics— ens beneficia a totes les persones. Fa temps que molts líders mundials ho reclamen, especialment del Sud global”.
