En un context global marcat per la creixent crisi humanitària i davant la recent decisió del Govern d’augmentar sobtadament la despesa en defensa, Oxfam Intermón denuncia que, amb l’anunci del Govern d’assolir el 2% del PIB de manera immediata, Espanya estaria gastant vuit vegades més en defensa que en cooperació internacional (actualment el 0,25% del PIB).
A més, el pla presentat pel president Pedro Sánchez demostra, segons l’ONG, que també seria possible augmentar de manera urgent l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) sense necessitat d’aprovar uns nous pressupostos. “Han trobat 10.500 milions extres per invertir en defensa, exactament la quantitat que necessitaríem per assolir el compromís històric del 0,7% del PIB destinat a AOD”, explica Pablo Martínez Osés, responsable de cooperació internacional d’Oxfam Intermón. Aquest compromís es remunta a l’any 1991, quan Espanya va entrar a formar part del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE. “Amb la inversió actual, el nostre país es troba a la cua dels països donants, en la posició 20 dels 32 membres del CAD.”
Aquesta decisió arriba en un context internacional en què, només amb les retallades anunciades per USAid, l’agència nord-americana de cooperació, podrien morir més de 3,3 milions de persones abans que acabi el 2025, per manca d’accés a vacunes, tractaments contra malalties com el VIH/sida, la malària o la tuberculosi, i per la cancel·lació d’ajuda humanitària bàsica. A més, altres països donants com el Regne Unit i França han anunciat retallades importants en els seus programes de cooperació internacional que tindran conseqüències terribles a curt, mitjà i llarg termini.
Davant d’això, Oxfam Intermón insta Espanya i la resta de països de la UE a complir i augmentar els seus compromisos per protegir la vida de milions de persones en un moment d’incertesa i conflictes creixents. “Ens encaminem cap a un món més desigual i insegur, on la llei del més fort s’imposa sense dissimul, amb impactes humans devastadors a curt i llarg termini. El multilateralisme i la defensa dels drets són les millors polítiques de pau i seguretat davant un militarisme que amenaça la convivència i accentua les desigualtats a tot el planeta”, assenyala Martínez.
Les conseqüències de les retallades plantejades són catastròfiques. A Burkina Faso, més d’un milió de nens i nenes i unes 250.000 dones veuran desaparèixer els serveis de salut dels quals depenien. A Nigèria, la pèrdua de programes de nutrició afectarà més de 100.000 dones i infants menors de cinc anys. A l’Afganistan, nou milions de persones es quedaran sense atenció sanitària, agreujant els riscos d’epidèmies com el còlera. El Sudan del Sud patirà la suspensió del suport bàsic a 180.000 persones desplaçades internament. Mentrestant, a Etiòpia i Bangladesh, desenes de milers de persones, incloses comunitats refugiades rohingyes, perdran l’accés a l’aigua potable. Aquests són només alguns exemples de l’impacte immediat que tindrà el desmantellament del sistema de cooperació internacional.
Mentre la despesa militar global arriba a xifres rècord, els pressupostos de cooperació cauen o s’estanquen. “El dilema que es planteja és fals”, diu Martínez, “no hi ha veritable seguretat sense drets”. Exemples recents demostren que l’ajuda humanitària i el desenvolupament sostenible han evitat conflictes, reduït fluxos migratoris forçats i creat xarxes de solidaritat entre pobles. La cooperació internacional és, per si mateixa, una política social i de seguretat, ja que finança l’accés a drets com la salut, l’educació, la prevenció de conflictes o la justícia climàtica. Acabar amb ella és obrir la porta a la desestabilització”, alerta. “Intenten instal·lar la idea que cal triar entre atendre les poblacions nacionals o cooperar internacionalment, i és rotundament falsa”, afegeix el responsable de cooperació d’Oxfam Intermón.
L’empobriment del Sud global per deutes impagables, impactes climàtics o l’espoli de recursos naturals afecta directament el Nord, generant inestabilitat, migracions forçades i crisis alimentàries globals. La cooperació forma part d’una política de benestar global, i a més s’enfronta a una amenaça comuna: la captura de l’Estat per part dels grans interessos econòmics. La concentració de riquesa i poder —mitjançant oligopolis, evasió fiscal i paradisos fiscals— no només limita el desenvolupament global, sinó que també debilita el contracte social als països del Nord.
“La cooperació i el multilateralisme són les millors polítiques de seguretat i benestar global davant el rearmament i l’augment de la despesa militar. Les polítiques socials i la cooperació internacional no són excloents: estan profundament interconnectades”, continua Martínez. “Defensar la cooperació és defensar la democràcia i el benestar a tot arreu.”
A més del reforç immediat dels fons de cooperació per respondre al buit causat pels Estats Units, Oxfam Intermón proposa crear a mitjà termini un fons global de cooperació internacional, finançat amb almenys el 0,7% del PIB dels països més rics, gestionat democràticament i alineat amb els drets humans.
L’organització planteja vies concretes i viables per finançar una cooperació ambiciosa. Entre elles, l’aplicació d’impostos més justos a les grans fortunes i multinacionals. A més, és essencial implementar un control efectiu contra l’evasió fiscal i promoure la cancel·lació o reestructuració de deutes externs injustos. Aquestes mesures permetrien alliberar fons substancials sense comprometre les polítiques socials dels països donants.
Espanya té un paper clau en aquest context, ja que està culminant la reforma del seu sistema de cooperació i serà amfitriona de la pròxima Conferència de Finançament per al Desenvolupament (FFD), que se celebrarà a Sevilla del 30 de juny al 3 de juliol. Serà, segons subratlla Oxfam Intermón, una oportunitat històrica per redoblar l’aposta per la justícia global, la responsabilitat compartida i una redistribució real del poder.
