La Unió Europea ha arribat a un acord polític llargament esperat sobre el pacte migratori. Oxfam Intermón denuncia el preu que per als drets de les persones migrants suposarà l’acord. “El que s’ha acordat no és millor”, explica Cristina Fernández-Durán, especialista en migració de l’organització humanitària. “En molts sentits, és molt pitjor. La Unió Europea ha perdut l’oportunitat de pactar normes millors que garanteixin que hi ha solidaritat i un repartiment de responsabilitats entre països europeus”.
Oxfam Intermón denuncia que l’acord avala més detencions, fins i tot de nens, nenes i famílies, en uns centres similars a presons. “L’acord també implica tancar la porta a les persones sol·licitants d’asil”, diu Fernández-Durán, “amb processos deficients per tramitar les seves peticions o una acceleració de les deportacions. En definitiva, posa en joc les vides de les persones en augmentar el risc de devolució”.
Finalment, l’acord es basa en pagar a països que no pertanyen a la UE per externalitzar les seves responsabilitats. “En definitiva”, conclou l’experta en migracions d’Oxfam Intermón, “es tracta d’un desmantellament perillós dels principis clau dels drets humans i de les lleis d’asil.”
Oxfam Intermón demana a la UE i als països europeus que treballin junts per crear un sistema d’asil que funcioni. L’organització demana a la Unió Europea:
Establir normes millors per compartir de manera justa la responsabilitat de les persones que arriben a Europa. La UE ha de reformar el sistema de Dublín (norma del primer país d’entrada) i crear un mecanisme de solidaritat obligatori que doni prioritat a la reubicació per garantir que hi hagi suport en casos d’augment d’arribades. Als països de la UE no se’ls hauria de permetre pagar en lloc de complir amb les seves obligacions d’acollida.
Invertir en millors sistemes d’asil. Això significa garantir que els centres d’asil estiguin oberts i en bones condicions, que hi hagi prou personal, que la gent pugui anar al metge i que els infants puguin anar a l’escola; en segon lloc, els països necessiten augmentar la seva capacitat per processar sol·licituds d’asil mitjançant personal i administració adequats.
Crear vies regulars i segures a Europa perquè les persones no hagin d’arriscar les seves vides per buscar protecció, i un mecanisme adequat de cerca i rescat per detenir les morts al mar.
