L'ONG Oxfam Intermón assenyala que l'aprovació de l'IMV fa ara un any va ser un gran avanç per al sistema de benestar del nostre país, però considera que, amb millor disseny i major inversió, l’IMV podria cobrir a tota la població que actualment viu en situació de pobresa severa, és a dir, uns cinc milions de persones.
L'organització assenyala en un informe sobre l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que els errors en el seu disseny i implementació el converteixen en una eina amb impacte limitat en la reducció de la pobresa i la desigualtat al nostre país.
Oxfam Intermón estima que 1,56 milions de persones que viuen en situació de pobresa severa no poden accedir a l'IMV per no complir amb els requisits establerts per poder optar-hi.
"Cal que cap família en situació de necessitat es quedi sense protecció, i en aquests moments a Espanya hi ha 597.000 llars sense cap tipus d'ingrés", diu Liliana Marcos, responsable de polítiques públiques d'Oxfam Intermón.
La previsió de despesa en l’IMV per a aquest any és d'uns 1.500 milions d'euros, cinc vegades menys del que l'organització calcula que seria necessari per acabar amb la pobresa severa donat l'impacte de la COVID-19. "La despesa prevista per a l’IMV és molt inferior a les necessitats de les llars en un context en què la pobresa severa ha augmentat significativament", explica Liliana Marcos.
L'ONG estima que hi ha marge per apujar els llindars d'accés, gastar més i arribar a més llars vulnerables, perquè Espanya inverteix en protecció social fins a 23.000 milions d'euros menys que la mitjana de la Unió Europea. Per superar aquesta bretxa, Oxfam Intermón demana superar-ne una altra: la bretxa fiscal que separa Espanya 5,7 punts de la mitjana europea en recaptació, i que impedeix no només reduir la pobresa, sinó la desigualtat (Espanya és el cinquè país més desigual de la Unió Europea).
Un dels aspectes del disseny actual que, segons Oxfam Intermón, caldria modificar, és l'ús del nivell de renda de l'any anterior com a referència. "La pandèmia va deixar sense mitjans de vida a milers de persones de la nit al dia", explica Liliana Marcos. "Utilitzar les dades fiscals per determinar l'accés o no a l'IMV fa que aquesta prestació sigui inútil quan arriben crisis com aquesta. Per a moltes famílies, la pobresa no avisa".
El paper de les comunitats autònomes
Oxfam Intermón defensa que l'Estat central arribi a totes les persones en pobresa severa i que les rendes mínimes d'inserció atorgades per les Comunitats Autònomes complementin a l'IMV en serveis i prestacions en funció de les necessitats de les famílies en els diferents territoris. "Estar més o menys protegit de la pobresa no pot ser una loteria que depengui de la comunitat en la qual s'estigui", alerta Marcos.
El 42% de les persones en situació de pobresa severa a Andalusia, el 37% a València o el 30% a Catalunya estan excloses tant de les rendes mínimes com de l'IMV.
Les comunitats autònomes van dedicar el 2019 una mica més de 1.600 milions d'euros a les rendes mínimes autonòmiques. "El que demanem és que no redueixin la seva inversió, sobretot abans que s'aconsegueixi desplegar l'IMV plenament. Si no, a la pràctica, es substituirà una prestació per l'altra, no s'estaran posant més recursos per donar suport a les famílies que ho necessiten i no aconseguirem reduir la pobresa", conclou Liliana Marcos.
