El primer litigi climàtic de la història d’Espanya ha fet un pas decisiu en el seu recorregut judicial: Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oxfam Intermón, Fridays For Future i La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament han presentat davant del Tribunal Constitucional la demanda contra l’Estat espanyol per inacció davant del canvi climàtic. S’esgota així la via de recursos nacionals després que el Tribunal Suprem fallés en contra el passat mes de juliol, fet que possibilita l’accés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ja ha sentenciat contra Suïssa i la resolució del qual és aplicable a Espanya.
Aquest fet jurídic arriba gairebé dos mesos després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fes història en condemnar Suïssa per no protegir la seva població dels impactes del canvi climàtic, arran de la demanda presentada per KlimaSeniorinnen, un col·lectiu de més de 2.000 dones majors de 65 anys. Aquesta sentència és aplicable a tots els països del Consell d’Europa, entre ells Espanya, i per tant podria suposar un gir significatiu en el procés que arriba al Tribunal Constitucional. La sentència reconeix expressament que el canvi climàtic afecta totes les persones i, en conseqüència, interpreta que la inacció per part dels estats afecta els drets fonamentals de la ciutadania. Igualment, l’opinió recent del Tribunal Internacional del Dret del Mar ha recollit que els estats tenen l’obligació de prevenir, reduir i controlar la contaminació provocada pels gasos d’efecte hivernacle i que han de protegir el medi marí en el context del canvi climàtic. Les cinc organitzacions demandants esperen que la justícia espanyola tingui en consideració aquests pronunciaments i obligui l’Estat a complir amb les seves responsabilitats climàtiques. Si no fos així, estan disposades a arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
“La vida i la salut de milions de persones arreu del món estan greument amenaçades si no s’actua amb urgència i contundència davant del canvi climàtic. Amb aquest procés estem lluitant pel dret de les generacions presents i futures a gaudir d’un medi ambient en què puguin desenvolupar una vida digna. No ens aturarem fins que Espanya compleixi amb les seves obligacions climàtiques i prengui les mesures necessàries per protegir la seva ciutadania davant del canvi climàtic”, ha declarat Inés Díez, la representant legal de Greenpeace.
L’actual situació d’emergència climàtica que travessa el món, amb temperatures anormalment elevades i incendis cada cop més intensos, evidencia la necessitat d’actuar amb urgència i ambició. El 2023 es va situar 1,45 °C per sobre de la temperatura de l’era preindustrial, i els darrers 12 mesos han estat els més càlids almenys des de mitjan segle, superant en 1,63 °C el valor mitjà del període preindustrial (1850-1900). Aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic, i entre 2010 i 2020 la mortalitat humana per inundacions, sequeres i tempestes va ser 15 vegades més gran a les regions altament vulnerables. Als països de rendes baixa i mitjana es produeixen 37.000 milions de dòlars en pèrdues per estrès tèrmic i 16.000 milions per inundacions, sent els llars encapçalats per dones els més afectats.
Les organitzacions denuncien que Espanya continua molt lluny d’assolir els objectius de reducció d’emissions que li corresponen, d’acord amb la seva capacitat i la seva responsabilitat històrica en l’emissió de CO₂ a l’atmosfera. L’objectiu a assolir el 2030 hauria de ser una reducció del 55 % d’emissions, en lloc del 32 % proposat en l’esborrany del nou Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), prenent com a base les emissions de 1990. Només aquesta reducció dràstica pot contribuir a limitar l’escalfament global a 1,5 °C i evitar així els pitjors efectes del canvi climàtic, tal com adverteix la comunitat científica i s’exposa en l’informe recent “Claus per convertir Espanya en líder mundial d’acció climàtica”.
“Segons recull la nostra Constitució, les normes relatives als drets fonamentals s’han d’interpretar d’acord amb els tractats internacionals ratificats per Espanya, per això entenem que aquesta nova interpretació que realitza la sentència del TEDH ha de ser plenament acollida pel Tribunal Constitucional”, ha conclòs Jaime Doreste, advocat de les entitats demandants.
