El rebuig dels decrets d’habitatge al Congrés condemna milions de persones a viure en pitjors condicions

Declaracions d’Alejandro García-Gil, responsable d’Habitatge d’Oxfam Intermón, sobre la no convalidació dels dos decrets d’habitatge al Congrés dels Diputats:

“El rebuig dels dos decrets d’habitatge per part del Congrés és una molt mala notícia. Avui s’ha perdut una oportunitat històrica per començar a canviar el rumb de la política d’habitatge al nostre país. També per donar resposta a una crisi que s’ha convertit en una emergència social i en un dels principals motors de desigualtat al nostre país.

És especialment greu que al Congrés s’hagi tancat la porta a aquestes mesures. No resolien per si soles un problema estructural, però suposaven un primer pas per alleujar el patiment de milions de persones i avançar cap a un canvi de paradigma: anteposar el dret a l’habitatge a l’especulació, protegir les persones que es troben en una situació de més vulnerabilitat i donar estabilitat a qui viu de lloguer. Totes aquestes mesures havien de protegir les persones llogateres sense perjudicar els petits propietaris, per als quals es preveia un fons de compensació en cas d’impagaments, així com diferents incentius fiscals.

Aquesta decisió tindrà un fort impacte en la vida de milions de persones. Prop de cinc milions perdran la possibilitat de beneficiar-se de la pròrroga extraordinària dels seus contractes fins al 2028, un respir davant d’un mercat cada vegada més difícil d’assumir. Més de 120.000 persones en situació de vulnerabilitat continuaran exposades al desnonament sense una alternativa habitacional. A més, s’ha tancat la porta a donar més estabilitat a prop de deu milions de persones que viuen de lloguer mitjançant la renovació automàtica dels contractes. No podem normalitzar que el final d’un contracte signifiqui tornar a preguntar-te si podràs continuar vivint a casa teva.

Aquest rebuig arriba, a més, en un moment especialment crític. L’habitatge s’ha convertit en un dels grans motors de desigualtat del nostre país, amb conseqüències especialment dures per a les persones més vulnerables. Durant l’últim any, una de cada tres persones que paga un lloguer va patir ‘desnonaments invisibles’: finalitzacions de contracte o pujades inassumibles que acaben obligant a una mudança forçosa. En sis de cada deu casos, aquesta mudança va suposar haver d’abandonar també el barri o el municipi.

El que ha passat avui deixa una bretxa preocupant entre la resposta política i el clam social que fa anys que reclama solucions estructurals. Aquests dies, la pressió de la ciutadania ha omplert carrers i places i ha aconseguit situar l’habitatge al centre del debat públic. El missatge és clar: no pot continuar sent un privilegi. Gràcies a això, hem arribat fins aquí. El que ha passat avui suposa un fre, però no ens tornarà al punt de partida.

La manca d’acord d’avui no es pot convertir en una excusa per a la inacció. És urgent prendre mesures que es tradueixin en una protecció real i una major estabilitat per a milions de llars. Per això, demanem als representants polítics que continuïn treballant per aprovar les mesures a curt i mitjà termini que són necessàries, moltes de les quals ja estaven incloses en els dos reials decrets que no han estat aprovats.

Aquesta resposta ha de combinar mesures immediates amb canvis de fons. Cal garantir protecció i alternatives habitacionals dignes a les persones que estan en risc de perdre casa seva. També cal reforçar la seguretat de les persones llogateres, amb una regulació dels preus i contractes més estables; frenar les pràctiques especulatives i avançar cap a una fiscalitat que afavoreixi l’ús social de l’habitatge. A tot això, cal sumar-hi una ampliació decidida del parc públic i l’impuls de models alternatius d’accés a l’habitatge.

Garantir un habitatge digne, assequible i estable és urgent. Tenir una llar és un dret. Fer les polítiques necessàries per garantir-lo és una responsabilitat que els nostres representants polítics no poden continuar ajornant.”